Tirant al blanc

Que el 2020 registr¨¦s una caiguda del 5% en la venda de llibres, segons dades del Gremi d¡¯Editors, ¨¦s una punxada m¨ªnima que ja voldrien altres sectors durament afectats per la crisi sanit¨¤ria. Privada d¡¯altres alternatives d¡¯oci, molta gent s¡¯ha abocat a llegir durant el confinament i el llarg estat d¡¯alarma. Per¨° el descr¨¨dit de la literatura segueix avan?ant: que perdi pes com a mat¨¨ria docent, subsumida dins l¡¯assignatura de llengua, i que s¡¯infantilitzi els alumnes ajornant l¡¯acc¨¦s als cl¨¤ssics, sovint privats de context, i proposant-los a canvi, com a mal menor, lectures escolars tretes del mercat de la literatura juvenil, dubto que contribueixi a forjar un p¨²blic exigent i ambici¨®s.

Per aix¨°, malgrat que la modernitzaci¨® d¡¯obres cl¨¤ssiques sol generar pol¨¨mica (va passar, el 2014, amb l¡¯adaptaci¨® del Quixot per Arturo P¨¦rez-Reverte), hem de celebrar la versi¨® del Tirant lo Blanc que ha fet M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963). Com ell mateix remarca a la ¡°Introducci¨®¡± que li va dir el professor Albert Hauf, savi medievalista de refer¨¨ncia, disposar de tota mena d¡¯edicions dels cl¨¤ssics ¨¦s un signe de normalitat. I ning¨² millor que Serra, veritable home orquestra de les nostres lletres, per traslladar al segle XXI un cl¨¤ssic indiscutible com el Tirant, lloat des de Cervantes a Vargas Llosa. El rigor del fil¨°leg, el talent de l¡¯escriptor, la murrieria de l¡¯enigmista, l¡¯experi¨¨ncia del traductor i la impud¨ªcia medi¨¤tica de qui es maneja a pler a la televisi¨® i a les xarxes socials fan que Serra sigui idoni per superar un repte que exigeix un dif¨ªcil equilibri entre el respecte a l¡¯original i la necess¨¤ria vitalitat del text resultant.

El prop¨°sit no ¨¦s cap disbarat, com el de Pierre Menard al fam¨®s conte de Borges, per¨° s¨ª de dimensions colossals: donar en catal¨¤ actual tota la novel¡¤la del valenci¨¤ Joanot Martorell (mort el 1465), que en la majoria d¡¯edicions supera les mil p¨¤gines. Com afirma Serra, el ¡°trasllat verbal¡± que ofereix ¡°no ¨¦s cap traducci¨® sin¨® el que en termes inform¨¤tics en podr¨ªem dir una actualitzaci¨®¡±. Aix¨° ¨¦s cert, tot i que, inevitablement, tira de recursos propis de l¡¯acte de traduir. Perqu¨¨ reescriure ara el Tirant implica alguna cosa m¨¦s que utilitzar paraules d¡¯¨²s corrent avui dia. El ¡°trasllat verbal¡± s¡¯ha de lligar amb un trasllat mental que s¡¯expressa, de manera assenyalada, en la sintaxi, on Serra es mostra efica?. Els h¨¤bits de redacci¨® medievals, amb la utilitzaci¨® de passatges aliens encabits en el text sense manies (el plagi, vaja), la propensi¨® a la redund¨¤ncia i la prosopopeia, el l¨¨xic formal i reverent d¡¯una societat teocr¨¤tica i l¡¯acumulaci¨® parat¨¤ctica de frases que allargassen els par¨¤grafs atabalen el lector poc avesat. Serra ho ha resolt simplificant sense eliminar sentit ni informaci¨®, escur?ant i reordenant frases, esponjant el text en passatges digressius i enrevessats, rebaixant la pompa discursiva del catal¨¤ medieval i esporgant repeticions i formalismes prescindibles. Comparant l¡¯original i l¡¯adaptaci¨®, la segona ¨¦s m¨¦s curta (entorn d¡¯un 20%), per¨° no hi falta res essencial de la novel¡¤la.

?s f¨¤cil imaginar els maldecaps que haur¨¤ patit Serra davant passatges com el de la dedicat¨°ria, una peroraci¨® digna de les de Sir Humphrey a S¨ª, ministre, per¨° en surt air¨®s. L¡¯encerta tamb¨¦, per exemple, al principi del cap¨ªtol 30, on ¡°Reverend pare, pl¨¤cia a la vostra santedat fer-me gr¨¤cia que em diga quin ¨¦s lo vostre fort pensament¡± es redueix a ¡°Us puc demanar que compartiu els vostres pensaments? ¡ªli va dir Tirant en veure¡¯l tan capficat¡±. Hi haur¨¤ qui ho trobar¨¤ poc literal, per¨° transferir a ¡°en veure¡¯l tan capficat¡± el sentit de l¡¯adjectiu fort, que es refereix a l¡¯actitud de l¡¯ermit¨¤ just al final del cap¨ªtol anterior, explicita all¨° que realment compta i passa a l¡¯escena.

La fidelitat a la idiosincr¨¤sia de la novel¡¤la ha guiat, doncs, una feinada enorme, que encerta en el blanc de la diana i ajuda a gaudir d¡¯un Tirant explanat, ple de amors i combats cavallerescos, d¡¯escenes picants i d¡¯un humor entre ingenu i malici¨®s, amb tot l¡¯idealisme pol¨ªtic ¡ªtan catal¨¤!¡ª de la causa perduda que era, al segle XV, recuperar Constantinoble despr¨¦s de caure en mans dels turcs. Millor que qualsevol novel¡¤la hist¨°rica del dia! I si, malgrat tot, el patracol espanta algun lector, Serra proposa quatre recorreguts antol¨°gics convenientment senyalitzats.