Les plomes blanques

Mitja humanitat viuria en un cicle d¡¯estius que comencen i acaben. Quan ve l¡¯hivern, un hivern rigor¨®s com aquest que tenim, projecta la visi¨® d¡¯uns ous ferrats servits a l¡¯asfalt de Sevilla. L¡¯escalfen, com el record d¡¯uns cossos nus damunt del llit, d¡¯unes finestres obertes i de la m¨¤gica nit girant dins del quarto.

Despr¨¦s hi ha els altres. Potser vost¨¨ forma part d¡¯aquest grup i ara mateix s¡¯ho passa d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦. Si la neu no li ha sepultat la poca llibertat que tenia, acordarem que pertany a l¡¯altra mitja humanitat a qui el fred el fa sentir viu. El troba bonic i tot, inspirador, transport quir¨²rgic d¡¯emocions, espectacle m¨ªnim de puresa (si t¨¦ llar de foc, ho considerar¨¤ encara m¨¦s). En definitiva, passa que quan l¡¯hivern s¡¯acosta, no ho viu com una amena?a: s¡¯apuja el coll de l¡¯abric i es diu a si mateix que mans fredes, cor calent. I pensa m¨¦s i millor perqu¨¨ est¨¤ en conserva.

Com vost¨¨, Lev Tolstoi (fred a Guerra i Pau) o Fi¨®dor Dostoievski (fred a Els germans Karam¨¤zov). Els russos en s¨®n uns mestres. Per¨° trobem manifestacions hivernals ¡ªsempre m¨¦s ¨ªntimes, m¨¦s prestades, si es vol, al s¨ªmbol¡ª a tota la geografia liter¨¤ria. Cadasc¨² far¨¤ la seva tria de moments de fredor ic¨°nica. Hi ha qui t¨¦ fred quan pensa en Doctor Zhivago o en Anna Kar¨¨nina. Jo tinc fred quan llegeixo nens que tenen fred, com en el petit orfe d¡¯aquell relat de Tx¨¦khov, Vanka, suplicant al seu avi que el vingu¨¦s a buscar sense especificar-li l¡¯adre?a.

Siguem humans d¡¯estiu o d¡¯hivern, gaireb¨¦ tots vam comen?ar a formar-nos l¡¯imaginari hivernal als contes infantils. Penso en La Reina de les Neus, per¨° sobretot en Blancaneu, que obre amb un paisatge nevat on els flocs cauen com plomes blanques. Recordo que aquesta va ser una de les primeres met¨¤fores que vaig saber apreciar i va ser tamb¨¦ com una guspira d¡¯estiu dins el cap. Per aix¨° tinc tan present aquella escena: una reina badant a trav¨¦s d¡¯una finestra gla?ada, una gota de sang caient a c¨¤mera lenta. La sang sempre ¨¦s m¨¦s efectiva damunt la neu.

De fet, narrativament, tot ¨¦s m¨¦s efectiu damunt la neu perqu¨¨ ¨¦s el perfecte llen? en blanc on poder destacar amb contund¨¨ncia qualsevol cosa. Un cad¨¤ver ¨¦s m¨¦s cad¨¤ver damunt la neu, com l¡¯oreneta del Pr¨ªncep Feli?. I la tristesa o la desesperaci¨® particulars s¨®n m¨¦s dures quan el fred les eleva a categoria. Si ens fa sentir vius ¨¦s perqu¨¨ es troba m¨¦s a prop de la mort, i ens fa aixecar els punys de la vida. Per¨° no parlem d¡¯aix¨° a la pobra venedora de llumins, que ja ha gastat l¡¯¨²ltim. A ella millor que no li expliquem res de l¡¯efici¨¨ncia del fred en la literatura o que all¨° que la va matar, un cop llegit, ¨¦s un dels millors conductors per escriure l¡¯empatia.