Jardins ben tancats

Haur¨ªem de fer caure els murs que tanquen alguns espais, com jardins i parcs de la ciutat? La q¨¹esti¨® sorgeix dels debats que naixen a les agrupacions d'arquitectes del CoAC en alguns districtes de Barcelona amb l'objectiu d'aportar opinions i contribuir al proc¨¦s participatiu del debat sobre la ciutat. La idea motriu ¨¦s donar transpar¨¨ncia a aquests jardins i incorporar-los visualment a la via p¨²blica. Una iniciativa incipient que motiva aquest article. Sense adonar-nos-en, en poques l¨ªnies hem convocat dues paraules que formen part del vocabulari habitual dels qui pensen la ciutat amb les millors intencions. Mur i transpar¨¨ncia, dos termes oposats davant dels quals se sol reaccionar com un ressort. El mur ¨¦s dolent i la transpar¨¨ncia ¨¦s bona. Sobre els murs conv¨¦ fer alguna observaci¨®, comen?ant per assenyalar que actualment sembla que nom¨¦s existeixen per fer-los caure. La transpar¨¨ncia, una qualitat associada sense met¨¤fores al vidre, ¡°el material que mor d'accident perqu¨¨ ¨¦s fr¨¤gil¡±, com deia Rafael Echaide, un dels arquitectes art¨ªfexs dels edificis Seat de la pla?a Cerd¨¤, s¡¯utilitza freq¨¹entment com a s¨ªmil de joc net. En arquitectura s'utilitza com a atribut de modernitat per excel¡¤l¨¨ncia i s¡¯associa als espais di¨¤fans i sense divisions. Tanmateix, haur¨ªem de remarcar que el seg¨¹ent estadi de la transpar¨¨ncia ¨¦s ¡°aqu¨ª no hi ha res¡±, ho sabem sense m¨¦s ni m¨¦s, simplement mirant. Potser els murs guarden una mica d'inter¨¨s, per¨° la transpar¨¨ncia no cont¨¦ res.

Les conseq¨¹¨¨ncies de fer caure els murs de jardins i parcs indiscriminadament, tot i que sigui amb la millor intenci¨®, pot suposar la desaparici¨® d'aquests llocs preservats. Una campanya a favor de ¡°fer caure els murs¡± dels jardins convenientment assaonada amb paraules com ¡°privats¡±, per exemple, tindria conseq¨¹¨¨ncies fatals per als espais que tanquen, per¨° sobretot per a la gent que hi acut buscant coses que la ¡°ciutat transparent¡± ens nega. Tot i que seria millor dir que ¡°no ens pot donar¡±. Si ens entossudim amb iniciatives benintencionades com aquestes, nom¨¦s tindrem els cementiris per estar sols amb nosaltres mateixos, malgrat que en alguns llocs ja han sigut v¨ªctimes d'experiments censurables, com col¡¤locar plaques solars sobre els n¨ªnxols. Els murs, encara que sembli una contradicci¨®, estan lligats als jardins des d'antic, comen?ant pel Parad¨ªs. Els gravats que l'han intentat il¡¤lustrar i les descripcions, com la de Milton, el presenten tancat entre murs i ¨¦s impossible concebre¡¯l sense aquesta condici¨® de lloc al qual s¡¯accedeix a trav¨¦s d'una porta. Fins i tot algunes plantacions agr¨ªcoles, com les dels llimoners a Sic¨ªlia, s¨®n aix¨ª, com recull H. Atlee a El pa¨ªs donde florece el limonero. Passa el mateix amb els palmerars del sud del Marroc, amb bonics horts protegits per murs de fang, a l'ombra de les palmeres. Totes aquestes experi¨¨ncies estan vinculades al control de l'aigua i la humitat. Entrem al Parad¨ªs, no passem per all¨¤.

Si prospera aquesta iniciativa, s¡¯hi veuran amena?ats jardins i parcs com els del Palau de Pedralbes, la Tamarita, els de Mu?oz Ramonet, el Park G¨¹ell i tants altres que eren privats per¨° que amb el temps s'han anat incorporant a la ciutat. Si volem ¡°endolcir els murs que els tanquen¡±, deixem que la vegetaci¨® surti cap a fora, per¨° no n¡¯exposem l'interior. Entapissem-ne els murs de vegetaci¨®, com els del Parc Central del Poblenou, revestits de buguenv¨ªl¡¤lees. Els recintes als quals hem d¡¯¡°entrar¡± a trav¨¦s d'una porta els haur¨ªem de cuidar i prestar-hi l'atenci¨® que mereixen. La seva exist¨¨ncia permet ampliar la noci¨® d'espai p¨²blic i el preserven com un tot sense matisos, un cont¨ªnuum esterilitzant. Pensem en les implicacions que t¨¦ el fet de saber que el que anomenem espai p¨²blic no ¨¦s homogeni ni ¨²nic i que, com en aquest cas, el que anomenem espai p¨²blic pot contenir altres espais p¨²blics. Pensar que alguns espais, com carrers i avingudes, s'exposen mitjan?ant la perspectiva, mentre que d¡¯altres, com les places, mitjan?ant escenografies, s¨®n tancats i s¡¯hi ¡°entra¡± a trav¨¦s d¡¯una porta. No siguem ingenus, no posem les nostres reclamacions al servei de t¨°pics banals. Mantenir aquests murs ¨¦s defensar el moment de la intimitat i l'estranyament que provoquen els jardins a la ciutat. Entrar-hi ¨¦s el que m¨¦s s¡¯assembla a un parad¨ªs encl¨°s entre quatre murs. A fora, el soroll.