Netejo crims a domicili

En la cinematogr¨¤fica Pulp Fiction era l'impert¨¨rrit Senyor Llop qui se n'encarregava; i en la televisiva Blacklist, el Senyor Kaplan (tot i que era una dona) era qui s'arremangava. La seva feina sembla un aut¨¨ntic deliri, fill d'una ment s¨¤dica i fora de si o molt astuta i refinada: professionals especialitzats en la neteja d'escenaris de crims¡­ al servei dels assassins. ¡°No s¨¦ entrar a la dark web, per¨° estic conven?uda que a la vida real existeixen¡±, assegura la francesa Sandrine Destombes, que ha col¡¤locat una d'aquestes netejadores, Blanche Barjac, com a eix de la seva novel¡¤la Madame B (Reservoir Books).

¡°Hi he posat una mica d'imaginaci¨® i fins i tot alguna t¨¨cnica de neteja de les ¨¤vies¡±, comenta mig de broma l'escriptora francesa de 49 anys, per convertir en una professional prestigiosa d'aquest particular sector criminal la protagonista de la seva ja setena novel¡¤la, premi Ligue de l¡¯Imaginaire 2020, que la consolida en el grup capdavanter del prol¨ªfic polar franc¨¨s. Despr¨¦s de 15 anys d'ofici i 92 missions de neteja, Madame B (solit¨¤ria, discreta, capa? de deixar impol¡¤luta des d'una catifa fins al disc dur d'un ordinador, passant per un perfil a les xarxes socials o, el m¨¦s f¨¤cil, desfer-se d'un cad¨¤ver) descobreix entre les pertinences a eliminar del seu ¨²ltim treball un mocador blanc; una fotesa, un element sense m¨¦s dificultat per a ella si no fos perqu¨¨ ¨¦s, precisament, el que portava la seva mare quan es va su?cidar 20 anys enrere. Alg¨², doncs, li est¨¤ netejant tamb¨¦ la seva vida.

¡°Volia sortir del marc tancat de la policia-just¨ªcia, molt transitat i amb limitacions ja fins i tot ling¨¹¨ªstiques i per fugir d'aquesta l¨°gica tampoc em venia de gust fer servir el gastat periodista investigador, per la qual cosa vaig buscar alg¨² que no pogu¨¦s rec¨®rrer a la policia: una netejadora obria moltes possibilitats; d'entrada, que una dona s'ocupi d'una feina com aquesta¡±, admet Destombes, una de les protagonistes virtuals de la jornada d'ahir dimarts del Festival BCNegra.

A Madame B sembla que cada acci¨® que un comet t¨¦ una conseq¨¹¨¨ncia, cosa que no sembla que concordi amb la vida real. ¡°Penso que ¨¦s aix¨ª; una altra cosa ¨¦s que un crim potser no tingui c¨¤stig; potser no t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies legals, per¨° sens dubte s¨ª que en t¨¦ de personals¡­ Crec que era Sartre qui deia que som el que escollim; el que som ¨¦s el que hem decidit¡±, assegura. Tamb¨¦ com a met¨¤fora destil¡¤la la novel¡¤la que l'oblit, esborrar el passat, ¨¦s una missi¨® impossible. ¡°Seria un error fer-ho perqu¨¨ constru?m sempre el present des del passat; un dels problemes d'avui ¨¦s que el m¨®n va massa de pressa i no analitzem el passat, anem massa r¨¤pid cap a un futur del qual tampoc sabem res¡±.

La Blanche arrossega un trauma antic que fa dubtar, fins i tot, de la seva salut mental, i oscil¡¤la en una zona grisa per la qual d'alguna manera tamb¨¦ discorren l'Adrian, el seu padrastre i qui li va ensenyar l'ofici, o El Sabueso, assass¨ª a sou i un dels clients m¨¦s met¨°dics de la Blanche. ¡°Soc reticent en la meva obra a destriar massa entre el b¨¦ i el mal perqu¨¨ aix¨° t¨¦ a veure amb la moral i el que avui ho ¨¦s dem¨¤ ja no; per aix¨° no descric ni f¨ªsicament ni moralment els meus personatges, deixo que tinguin molts matisos de gris perqu¨¨ vull que el lector esculli i, de manera inconscient, cre? el seu personatge i li atorgui una moral; en aix¨°, la literatura dona m¨¦s espai al lector que no pas el cinema¡±.

Madame B deixa entreveure cert empoderament de la dona, ni que sigui en el costat fosc del crim, posici¨® que refor?a la pres¨¨ncia d'una Madame C, delinq¨¹ent poderosa en la qual s'intueix la famosa proxeneta francesa dels anys setanta Madame Claude, amb una cartera de clients entre els quals hi havia pol¨ªtics i grans empresaris de mig m¨®n. ¡°Queda molt cam¨ª encara per a la paritat: per exemple, en franc¨¨s no existeix el femen¨ª de netejador d'assass¨ª a sou¡±. S¨ª que hi ha, en canvi, moltes autores de polar a Fran?a. ¡°Passa que tenen poca pres¨¨ncia als mitjans i estan poc tradu?des; el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que les seves obres tenen un rerefons sempre molt fosc i dur¡±, constata.

Destombes admet que prefereix ¡°la gesti¨® de l'enigma, la investigaci¨® m¨¦s a l'antiga, que el predomini del tecnol¨°gic¡±, en trames que sol narrar ¡°en imatges, com un muntatge cinematogr¨¤fic¡±, fruit dels seus or¨ªgens en el sector audiovisual. Per aix¨° aviat cita com a referents Hitchcock, Truffaut, Kubrick i Scorsese i, en el terreny literari, Agatha Christie, Henning Mankell (¡°em va costar acomiadar-me d'un personatge com Wallander¡±), James Ellroy i Antonio Manzini.

Potser ¡°efecte del confinament¡± per la pand¨¨mia (¡°¨¦s un personatge que m'ha fet b¨¦¡±), Destombes recupera aquests dies la figura de la seva comiss¨¤ria Max Tellier, que ja va protagonitzar tres de les seves primeres obres i a la qual est¨¤ enfrontant moralment, avan?a, ¡°al revers de les conseq¨¹¨¨ncies i a si hi ha un c¨¤stig a l'altura dels actes o no¡±. Potser es creua amb un(a) netejador(a), tot i que ¨¦s una figura de la qual, almenys en la vida criminal real catalana i espanyola, es desconeix la seva exist¨¨ncia. O potser no ha transcendit mai perqu¨¨ ho van deixar, com Madame B, tot tan net que no els van arribar a enxampar.