Catalans

Arran de l¡¯homenatge que l¡¯Ajuntament de Barcelona far¨¤ a Juan Mars¨¦ i a Carlos Ruiz Zaf¨®n, el debat sobre qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ no ¨¦s literatura catalana ha tornat a saltar a la palestra.

L¡¯opini¨® m¨¦s estesa ¨¦s que la literatura catalana ¨¦s la que s¡¯escriu en catal¨¤. Aix¨° ¨¦s veritat com ¨¦s veritat que cada mat¨ª surt el sol, per¨° hi ha tot un seguit d¡¯autors que tamb¨¦ es posen al sac de la literatura catalana, ni que sigui a la boca del sac, autors que escriuen en castell¨¤ i que tots ho fan des de Barcelona. No cal dir, no obstant, que se¡¯ls considera literatura catalana, b¨¤sicament, des d¡¯una ¨°ptica del mercat espanyol i per tant hisp¨¤nic i per tant globaloide. Kiko Amat i Gonzalo Torn¨¦, Elisabeth Duval i, abans de tots aquests, la Matute, el Montalb¨¢n i el Mendoza i, m¨¦s cap aqu¨ª, mort, el Casavella, la tradici¨® de barcelonins escriptors en castell¨¤ ¨¦s llarga, ampla, celebrada i constant.

Hi ha una premissa velada, per¨° indiscutible, segons la qual cada llibre que s¡¯escriu en catal¨¤ ¨¦s una dena m¨¦s del rosari de la resist¨¨ncia a la batalla per un idioma i per una cultura bastonejades, la cultura catalana. Avui encara costa de trobar un escriptor en catal¨¤ que no hi pensi, quan treballa. Per la mateixa regla de tres, tot escriptor catal¨¤ que tria el castell¨¤ per treballar ¨¦s vist, tard o d¡¯hora, com un aprofitat que obvia, quan no menysprea, la lluita ad hoc. Tot ¨¦s veritat, per¨° tot ¨¦s mentida: a Barcelona hi conviuen totes dues opcions, i totes dues tenen una salut de ferro, i totes dues s¡¯entenen perqu¨¨ l¡¯una i l¡¯altra carreguen de la cama que carreguen.

?s curi¨®s que tres altres maneres de fer literatura, el cinema i el c¨°mic i la m¨²sica, no estiguin tan subjectes a l¡¯idioma vehicular. Es dona per descomptat que el cinema i el c¨°mic i la m¨²sica fets a Catalunya s¨®n cultura, art, catalans, i tanmateix la majoria de films i de c¨°mics i de temes musicals fets a Catalunya han triat el castell¨¤ per vendre el peix. Si no plau a segons qui, ¨¦s perqu¨¨ torna a pesar, si parlem de literatura o de cinema o de c¨°mics o de m¨²sica, que la llengua ha de ser el catal¨¤ per ser cosa catalana, i torna a pesar el romanent de resist¨¨ncia cultural que l¡¯acompanya, com a m¨ªnim, des del Bar¨® de Mald¨¤.

?s un tema irresoluble, perqu¨¨ ¨¦s un tema viu. La literatura catalana ¨¦s la que es fa en catal¨¤. I prou. Per¨° la capital de Catalunya, de moment, posa en q¨¹esti¨® la regla, i no nom¨¦s pel que fa a la literatura, sin¨® pel que toca al cinema, la m¨²sica, el c¨°mic, el teatre. La tria dep¨¨n dels autors.