En un cel buit i est¨¤tic

Els noms dels seus d¨¦us(2015), recull de contes de Ruy D¡¯Aleixo (Sant Feliu de Codines, 1982) que va passar bastant desapercebut, era un cat¨¤leg de recursos narratius prometedor i desigual. Hi havia un parell de contes ben resolts amb plantejament, nus i desenlla? cl¨¤ssicament convencionals; hi havia una altra l¨ªnia narrativa on el protagonisme se l¡¯enduia el desvari textual, l¡¯experimentaci¨®, la radicalitat de la forma, amb uns arguments que no deixaven de ser divertiments futuristes; i hi havia, sobretot, tres contes d¡¯una esp¨¨cie superior que col¡¤locaven el lector en un altre m¨®n mental, veient una altra llum i escoltant una m¨²sica m¨¦s clara i densa, com si de sobte es trob¨¦s viatjant a un altre temps i es descobr¨ªs enmig de la geografia d¡¯un continent m¨¦s primitiu, m¨¦s salvatge i m¨¦s savi: de sobte, a ¡®Torn i retorn d¡¯Icari Traci¡¯, a ¡®Primavera nuclear¡¯ i al conte que donava nom al llibre, el lector s¡¯endinsava en el territori de la faula ¨¨pica, de l¡¯ap¨°leg moral i reflexiu, del mite, que ¨¦s sempre propens a l¡¯ambig¨¹itat i no es deixa aprehendre mai f¨¤cilment.

Ara, amb aquesta novel¡¤la tan breu com intensa que ¨¦s Lampun, D¡¯Aleixo (traductor del s¨¤nscrit al catal¨¤ d¡¯El n¨²vol missatger, de Kalidasa, i del Pantxatantra, de Vixnuxarm¨¤) es desent¨¦n de les ocurr¨¨ncies dist¨°piques i de l¡¯execuci¨® del relat a la manera convencional, i, com si entengu¨¦s la literatura a la manera d¡¯un cl¨¤ssic d¡¯una altra ¨¨poca, no com una confessi¨® dels seus sentiments i pensaments, sin¨® com una obra d¡¯art, com la perfecci¨® i la novetat d¡¯unes imatges i uns llampecs verbals ben n¨ªtids, des de la primera l¨ªnia situa el lector en un regne antic, meravell¨®s i sobrenatural, potser als peus de l¡¯Him¨¤laia, on els homes i els ¨¦ssers fabulosos com els nagas, com el Lampun del t¨ªtol, es relacionen de manera natural en l¡¯¨¤mbit immediat i quotidi¨¤.

Narrada en primera persona per Ishant, fill d¡¯una fam¨ªlia pagesa que, despr¨¦s que s¡¯hagi firmat un armistici entre les dues faccions que assolaven la ciutat, es converteix en un botx¨ª, Lampun ¨¦s una novel¡¤la expl¨ªcita i emf¨¤tica; al mateix temps, per¨°, tamb¨¦ ¨¦s com si sab¨¦s que no s¡¯ha de dir tot, que el relat est¨¤ en el que se silencia, com si la subst¨¤ncia del text fos del mateix calibre que la m¨²sica que s¡¯obt¨¦ del xil¨°fon fet de pedres de colors que vol aprendre a tocar el protagonista, a la manera de Lampun, i del qual no sorgeix cap nota remarcable, nom¨¦s ¡°un potent rrrrrrrr¡±. Als virtuosos de l¡¯instrument, per¨°, se¡¯ls giren els ulls en blanc, se¡¯ls descargola la llengua, i ¡°una bava immensa, plena de bombolletes efervescents¡±, li penja fins el coll. Ja ho diu una deixebla de Lampun: ¨¦s com visualitzar ¡°la roda del firmament en un cel buit i est¨¤tic¡±. El que es pregunta el lector ¨¦s com pot ser que el que veu i sent ¡ªaquest ¡°potent rrrrrrrr¡±¡ª sigui tan bell.

Lampun podria llegir-se com una novel¡¤la d¡¯aprenentatge, o potser com una novel¡¤la inici¨¤tica desenrotllada enmig d¡¯uns crims rituals comesos per una societat volunt¨¤riament cega i sotmesa a un esperit b¨¨l¡¤lic. Podria llegir-se com un tractat sobre les modalitats del poder i les estrat¨¨gies dels governants per corrompre¡¯l a trav¨¦s de l¡¯engany, de la mentida, de la viol¨¨ncia o de la tirania: el poder pot ser una representaci¨® esc¨¨nica, una vigil¨¤ncia suprema sobre els s¨²bdits o un monstre amb peus de fang. Podria llegir-se tamb¨¦ com una recerca de l¡¯an¨¨cdota singular, sorprenent i exc¨¨ntrica ¡ªsobretot quan s¡¯accedeix a les diverses versions del viatge de Lampun ¡°al melic de l¡¯oce¨¤, a l¡¯illa dels ocells¡±, que una amiga del narrador s¡¯ha tatuat a la pell per no oblidar-les mai. Per¨° tamb¨¦ podria ser que l¡¯objectiu de D¡¯Aleixo hagu¨¦s sigut, a pesar de les atrocitats que narra, escriure una novel¡¤la exemplar sobre la simpatia i la compassi¨®.

Subtil i complexa, simple i precisa, delicada i greu, Lampun t¨¦ la virtut d¡¯aconseguir que el lector canvi? de pell. I com si, en comptes de llegir, escolt¨¦s les inflexions de la veu del narrador i li segu¨ªs la gestualitat de les mans i l¡¯expressi¨® de la cara i dels ulls amb qu¨¨ s¡¯encarrega de refor?ar el relat, se sent un cortes¨¤, un braman o un guerrer de l¡¯?ndia, com si D¡¯Aleixo fos tamb¨¦ un altre naga i, amb molta per¨ªcia, li atorgu¨¦s la sort de pert¨¤nyer a una aristocr¨¤cia refinada i sensual, amiga de les especulacions intel¡¤lectuals i dels plaers del sentits, especialment dels visuals i dels verbals. <TB>