La pand¨¨mia s¡¯acarnissa amb l¡¯atur juvenil

La taxa d¡¯atur juvenil a Catalunya va arribar l¡¯any passat a la pitjor dada en cinc anys, el 27,3%, i va constatar que un dels problemes estructurals del mercat laboral empitjora en comptes de millorar. L¡¯¨²ltima enquesta de poblaci¨® activa (EPA) va detectar 185.500 persones d¡¯entre 16 i 29 anys sense feina. S¨®n 55.000 m¨¦s que fa un any. La pand¨¨mia no nom¨¦s ha complicat encara m¨¦s les coses, sin¨® que ni tan sols li va donar durant l¡¯¨²ltim trimestre de l¡¯any la treva que s¨ª que va donar a la resta de col¡¤lectius. Mentre que aquests aconseguien reduir el nombre d¡¯aturats, l'atur juvenil continuava augmentant, 4.500 m¨¦s.

Si l¡¯atur entre els 16 i els 29 anys ¨¦s del 27%, quan es redueix la franja fins als 24 anys augmenta fins al 38,1%. Gaireb¨¦ tres vegades m¨¦s que el 13,8% del conjunt de la poblaci¨® catalana. ¡°No hav¨ªem superat encara la situaci¨® anterior a la crisi del 2008 i ja ens afecta una nova crisi¡±. Com si fos un mantra, Irene Ortiz i Elena ?lvarez llancen una afirmaci¨® similar en dues converses diferents. S¨®n les coordinadores d¡¯Acci¨® Jove i d¡¯Avalot, les dues organitzacions juvenils dels sindicats CCOO i UGT, respectivament, i comparteixen una visi¨® pessimista d¡¯una situaci¨® que a Catalunya, i pitjor en el conjunt espanyol, est¨¤ a anys llum de la mitjana de la Uni¨® Europea.

Des del 2007, constata un informe de la Generalitat amb les ¨²ltimes dades de l¡¯EPA, els llocs de treball ocupats per joves han passat de 839.000 als 495.200 actuals. Aix¨° ¨¦s un 41% menys, que tamb¨¦ s¡¯explica perqu¨¨ el segment de poblaci¨® d¡¯entre 16 i 29 anys s¡¯ha redu?t des d¡¯aleshores un 15% per efectes demogr¨¤fics. Per¨° la clau per entendre aquesta retallada en l¡¯ocupaci¨® juvenil ¨¦s la destrucci¨® d¡¯ocupaci¨® que ha patit el col¡¤lectiu en els ¨²ltims 15 anys.

Arlet Cejudo: ¡°Em vull independitzar, per¨° aix¨ª ¨¦s impossible¡±

Com milers de joves a Catalunya, ?ngrid Ces¨¢reo t¨¦ un problema paradoxal: t¨¦ molta formaci¨®. Amb 23 anys, ha estudiat dues carreres, la de periodisme i la de m¨¤rqueting, parla idiomes i ha treballat en pr¨¤ctiques en algunes empreses. Per¨° quan va comen?ar a buscar una feina estable, va arribar la pand¨¨mia, i des d'aleshores est¨¤ a l¡¯atur, fent classes particulars per tenir algun ingr¨¦s.

Per¨° l¡¯?ngrid t¨¦ clar que no ¨¦s nom¨¦s pel coronavirus que li costa trobar feina: ¡°La principal dificultat, ja abans de la pand¨¨mia, ¨¦s que en tots els llocs et demanen molta experi¨¨ncia. Tenim molta formaci¨®, per¨° no podem comen?ar a treballar per aquesta ra¨®¡±. Una de les portes d¡¯entrada a l¡¯ocupaci¨® estable ¨¦s a trav¨¦s de pr¨¤ctiques a les empreses. ¡°Per¨° la majoria de les vegades no s¨®n remunerades. Unes que vaig fer s¨ª que ho eren, per¨° era tan poc, i havia de pagar totes les despeses de transport, que al final em sortia a pagar¡±, destaca.

En aquest context, l¡¯objectiu d¡¯anar-se¡¯n de casa sembla molt lluny¨¤. ¡°Tinc molta sort amb els meus pares, per¨° em vull independitzar, i aix¨ª ¨¦s impossible¡±, afirma.

La realitat ofereix a la generaci¨® suposadament m¨¦s ben formada de la hist¨°ria unes xifres apocal¨ªptiques que un informe de l¡¯Institut d¡¯Economia de Barcelona agreujava aquesta mateixa setmana: han superat la poblaci¨® de m¨¦s de 75 anys com el grup m¨¦s sensible al risc de pobresa. Dins d¡¯aquesta bossa per edats hi ha dos subgrups que encara pateixen m¨¦s aquesta xacra: els joves estrangers (la seva taxa d¡¯atur es multiplica per dos) i les dones, a qui la pand¨¨mia ha acabat afectant m¨¦s.

Els joves cada vegada estan menys presents al mercat laboral davant de la dificultat de trobar el seu lloc i la taxa d¡¯emancipaci¨® ha tocat fons, situada en el 18,6%. Fa un any estava en el 22,6% i el 2007, abans de l¡¯esclat de la gran recessi¨®, era del 33,1%. ?s nom¨¦s una altra estad¨ªstica que dona suport a la idea general d¡¯?lvarez i Ortiz que les millores per als joves semblen aturades en el temps.

¡°El 2020 ha estat un any p¨¨ssim per al mercat laboral, en el qual s¡¯han agreujat les desigualtats. I un dels col¡¤lectius que m¨¦s l¡¯ha patit ¨¦s el dels joves, que ja ¨¦s m¨¦s vulnerable que el dels grans¡±, s¡¯uneix a la conclusi¨® Josep Llad¨®s, membre de l¡¯Escola d¡¯Economistes i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva an¨¤lisi sobre el que els passa als joves, sumat a la patacada de la pand¨¨mia, permet fer-se una idea del que ¨¦s una tempesta perfecta. De com la meitat de l¡¯ocupaci¨® juvenil s¡¯ubica al sector serveis i est¨¤ basat en la precarietat oferta per la contractaci¨® temporal. L¡¯activitat terci¨¤ria ha estat la que ha rebut un cop m¨¦s gran en aquesta crisi per les restriccions a la mobilitat i els contractes temporals s¨®n els primers en ser escombrats per qualsevol crisi (dos ter?os dels contractes destru?ts per la crisi eren temporals). Aix¨ª que, conclou l¡¯acad¨¨mic, ¡°els joves han estat una moneda de l¡¯ajustament de la crisi¡±.

Atur de llarga duraci¨®

¡°Ha crescut el grup de joves que no ha acabat la formaci¨® b¨¤sica i aix¨° els afegeix vulnerabilitat. Creix el nombre de joves que fa un any o m¨¦s que no troben feina, i aix¨° ¨¦s atur de llarga durada¡±, afegeix Laia Gir¨®s, directora general de Joventut de la Generalitat. Un 6% dels joves formen part del denominat grup nini, aquest acr¨°nim que acull la joventut que ni estudia ni t¨¦ una feina amb qu¨¨ mantenir-se. Un informe del Departament de la Vicepresid¨¨ncia i Economia assegura que en el per¨ªode 2013-2019 es va aconseguir revertir l¡¯augment d¡¯aquest col¡¤lectiu despr¨¦s de la crisi iniciada el 2007. En tot cas, avui un 46% dels joves a l¡¯atur tenen un nivell baix d¡¯estudis, 16 punts percentuals m¨¦s que fa nom¨¦s un any.

?ngrid Ces¨¢reo: ¡°Entre les persones trans, l¡¯atur arriba al 85%¡±

J.C.

A l¡¯Arlet li encanta la seva feina, sempre que s¡¯hi ha pogut dedicar. Ensenya a persones grans i nens a utilitzar programes inform¨¤tics. T¨¦ 23 anys i ha estudiat un cicle formatiu de grau mitj¨¤ de sistemes inform¨¤tics i xarxes, i est¨¤ cursant un grau superior d¡¯administraci¨® i finances. Per¨° no ho ha tingut gens f¨¤cil.

¡°No he pogut tenir una vida laboral real. A m¨¦s de totes les dificultats de ser jove, les persones trans en tenim d¡¯altres, que ¨¦s que quan fas una entrevista, el teu aspecte sol crear rebuig. L¡¯atur en el col¡¤lectiu arriba fins al 85%¡±, explica.

L¡¯Arlet es va independitzar en plena pand¨¨mia despr¨¦s de sortir d¡¯un entorn ¡°que no era segur, perqu¨¨ hi havia discriminaci¨®¡±. ¡°Em vaig veure pr¨¤cticament al carrer, sense diners i sense possibilitat de tenir feina encara que tingu¨¦s molta formaci¨®. Associacions LGTBI em van ajudar i vaig sortir de l'espiral¡±, relata. La pand¨¨mia ha agreujat les dificultats d¡¯aquest col¡¤lectiu, en el qual de vegades la prostituci¨® ¨¦s l¡¯opci¨® for?osa per sobreviure. I el futur no est¨¤ clar: ¡°Jo no tinc perspectives de trobar feina a curt termini. Hi ha molt poques empreses que s¡¯esforcin a incorporar persones diferents de la resta¡±.

A aquesta debilitat se n¡¯hi afegeix una altra. ¡°Quan una persona jove perd la feina, de vegades no pot demanar la prestaci¨® d¡¯atur perqu¨¨ li falta cotitzaci¨® i aix¨° la condemna a haver de tornar a viure amb la fam¨ªlia¡±, explica Ortiz. L¡¯¨²ltim informe publicat per l¡¯Observatori Catal¨¤ de la Joventut assenyala que tan sols el 10,6% dels joves sense feina reben la prestaci¨®, davant el 36,4% que s¨ª que la rep amb edats superiors als 29 anys.

¡°No s¡¯han fet pol¨ªtiques i no s¡¯ha incentivat que es pugui tenir una feina estable i, malgrat aix¨°, patim una estigmatitzaci¨® social en la qual s¡¯arriba a dir que formem part d¡¯una generaci¨® perduda quan es tracta d¡¯una situaci¨® imposada pel sistema¡±, es queixa, entre reivindicativa i dolguda, Elena ?lvarez. Entre els exemples que utilitza es troba la culpabilitzaci¨® del col¡¤lectiu juvenil perqu¨¨ alguns s¡¯han saltat les restriccions del confinament i s¡¯han convertit en presumptes culpables de la propagaci¨® del coronavirus. ¡°Escoltem molt m¨¦s les acusacions pel botell¨®n que la implicaci¨® a l'hora d'ajudar col¡¤lectius desfavorits¡±, clama.

Gir¨®s afirma que hi ha m¨²ltiples programes de la Generalitat que intenten posar soluci¨® a un problema enquistat i que, anys despr¨¦s de ser detectat pels experts, segueix sense soluci¨®. Entre aquests, en descriu un que permet tenir una xarxa de gaireb¨¦ un centenar de t¨¨cnics que proven d¡¯erigir-se en prescriptors d¡¯ocupaci¨® dels qui demanden ajuda buscant opcions d¡¯ocupaci¨® al territori en el qual treballen.

Marta Casta?o: ¡°Acumulem estudis sense sentit¡±

¡°Estic cansada d'enviar curr¨ªculums, n'haur¨¦ enviat m¨¦s de 100¡±, explica la Marta, que amb 24 anys t¨¦ el grau de Periodisme i diversos cursos de m¨¤rqueting, ha fet pr¨¤ctiques i uns mesos de treball temporal en una cadena de televisi¨®, i aix¨ª i tot no troba feina estable. ¡°Et demanen molta experi¨¨ncia, cosa que ¨¦s impossible quan tot just has acabat la universitat. Per¨° jo puc aportar igual o m¨¦s que altres persones que fa molts anys que treballen¡±, defensa. Les dificultats dels joves en l'¨¤mbit professional generen molta frustraci¨®: ¡°T'entra por i, al final, per no entrar al m¨®n laboral, hem acabat empalmant estudis, m¨¤sters i cursos sense que aix¨° tingui cap tipus de sentit. Vas ampliant el curr¨ªculum, per¨° segueixes sense tenir experi¨¨ncia¡±. La situaci¨® porta, segons ho ha viscut Marta, a ¡°entrar en un bucle de desesperaci¨®¡±. La pand¨¨mia ho ha posat tot m¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨ ha eliminat de cop moltes de les feines que els joves feien mentre no aconseguien un feina del seu ¨¤mbit. ¡°Jo sempre he complementat els meus estudis amb feines, en el meu cas gaireb¨¦ sempre d'hostessa d'esdeveniments. Per¨° ara, amb la covid, no es pot ajuntar gaire gent i no hi ha esdeveniments. Per tant, feines que t'ajudaven a guanyar uns diners extra tampoc les pots fer. Al final est¨¤s molt encaixonat, no pots fer res¡±, lamenta. Per aix¨° veu molt injust que s'hagi generalitzat a l'hora de culpar els joves dels contagis i de trencar les quarantenes.

M¨¦s necessitats

¡°El tema ¨¦s que aix¨° no ¨¦s suficient¡±, assumeix la directora de Joventut, conscient que els recursos de la Generalitat s¨®n insuficients per lluitar contra un ¡°mercat de treball que ¨¦s molt depredador, per la qual cosa l¡¯esperan?a de poder millorar ¨¦s complicada¡±. Aix¨ª mateix reclama al Govern central, a m¨¦s de m¨¦s recursos per lluitar contra l¡¯atur juvenil, que introdueixi canvis en la reforma laboral que vagin en la direcci¨® de dotar de m¨¦s seguretat els menors de 30 anys.

¡°Cal deixar de posar peda?os¡±, es queixa Ortiz, que reclama m¨¦s pol¨ªtiques p¨²bliques que ofereixin estabilitat per a un col¡¤lectiu que accepta llocs de treball per als quals, en moltes ocasions, presenten sobrequalificaci¨® acad¨¨mica, que podria situar-se en el 40%, per acabar cobrint llocs de treball precaris.

La recepta del professor Josep Llad¨®s per resoldre el problema ¨¦s el canvi de model productiu i una aposta per utilitzar feines de valor afegit. ¡°No ¨¦s el moment de fer m¨¦s trens i autopistes; hem d¡¯apostar per la digitalitzaci¨® i la transici¨® energ¨¨tica de la nostra economia i crear un bon sistema de formaci¨® professional dual ¡ªen el qual s¡¯uneixen estudis i pr¨¤ctiques¡ª i atorgar m¨¦s pes a la formaci¨® cont¨ªnua. No tenim m¨¦s opcions¡±, diu. ?lvarez tamb¨¦ aposta per no incentivar els llocs de treball basats en el sector tur¨ªstic i comercial, l¡¯excessiva pres¨¨ncia del qual considera un dels or¨ªgens del problema.

Marc Y¨¢?ez: ¡°Les empreses s¡¯aprofiten¡±

El Marc t¨¦ feina, per¨° ara li han fet un expedient de regulaci¨® temporal d'ocupaci¨® (ERTO). T¨¦ 28 anys. Va comen?ar els estudis de comunicaci¨® pol¨ªtica, per¨° no els va acabar. Treballa en una botiga de roba. ¡°Tinc estabilitat laboral, per¨° amb l'ERTO hi ha molta incertesa de quan podrem tornar a treballar. A m¨¦s, fins al juny no vam cobrar la prestaci¨® pels retards que hi havia al SEPE¡±, explica. ¡°I jo s¨ª que estic independitzat, haig de seguir pagant el lloguer i les despeses, i no hi ha hagut cap ajuda¡±, lamenta. ?s conscient dels problemes que comporta l'atur juvenil, per¨° des de l'altre costat. ¡°A la botiga rebem molts curr¨ªculums, sobretot de gent jove, i sorpr¨¨n perqu¨¨ tots estan s¨²per formats¡±, destaca. Per¨° passa que, despr¨¦s de quatre o cinc anys estudiant, un ha d'entrar a treballar en sectors com el del comer?, en el qual hi ha molta feina per¨° ¨¦s rotat¨°ria i inestable. ¡°Aquest ¨¦s un dels problemes, que la gent no treballa del que ha estudiat, i va arrossegant inestabilitat¡±, argumenta. ¡°Les empreses s'aprofiten de la situaci¨® dels joves, que s¨®n les primeres feines i ning¨² es queixar¨¤ de les condicions¡±, afegeix aquest treballador, que ¨¦s membre del comit¨¨ d'empresa. Amb les eleccions catalanes molt a prop, lamenta que el debat sobre l'atur juvenil no est¨¤ mai sobre la taula: ¡°Saben que hi ha un problema, per¨° no com revertir-lo. I ara amb la pand¨¨mia ¨¦s pitjor, perqu¨¨ els sectors m¨¦s perjudicats s¨®n tamb¨¦ aquells en qu¨¨ hi ha m¨¦s gent jove¡±.

¡°Busquem noves vetes d¡¯ocupaci¨®¡±, s¡¯hi suma Gir¨®s, en la mateixa l¨ªnia. De moment, la restauraci¨®, els serveis personals o les vendes s¨®n les feines on destaca la pres¨¨ncia de joves. I la temporalitat.