L¡¯institut Tarradell i Kentridge

La pand¨¨mia dona fruits c¨ªvics, que s¡¯han de quedar. M¡¯ho dic en veu baixa i ara ho escric, veient noies i nois ballar en un dels patis del CCCB abans d¡¯acabar el primer any pand¨¨mic. ?s el taller Ku¡¯dancin Afrobeatz. S¨®n alumnes del ve¨ª institut de secund¨¤ria Miquel Tarradell, d¡¯alta complexitat: s¡¯hi parlen 24 lleng¨¹es. Estan fent classe. ?s l¡¯Escola en resid¨¨ncia que el centre d¡¯ensenyament p¨²blic i el centre cultural, tamb¨¦ p¨²blic, van acordar despr¨¦s del primer confinament. Dansa africana, un dels fruits de la sembra en marxa de la interacci¨® del programa educatiu del Tarradell amb el CCCB, en aquest cas l¡¯expo de l¡¯artista sud-afric¨¤ William Kentridge.

¡°Per les dificultats que passen ells i les seves fam¨ªlies, la majoria dels alumnes del Tarradell s¨®n molt creatius, i estan passant-s¡¯ho b¨¦ i aprenent¡±

No ¨¦s l¡¯¨²nic taller a partir de WK i la seva panor¨¤mica del racisme. Hi han treballat en les assignatures de Ci¨¨ncies Socials, Educaci¨® F¨ªsica, Cultura i Valors, Angl¨¨s i Visual i Pl¨¤stica. Les mateixes que ara es disposen a pencar a partir d¡¯una altra exposici¨® del centre, la imminent Mart. El mirall vermell, una indagaci¨® diferent de la del racisme per¨° tal vegada no sense relaci¨®: aquest altre planeta que podria acollir un altre tipus de vida, potser. El ¡°petit assumpte terrible de D¨¦u¡±, que canta Bowie quan es pregunta si hi ha vida a Mart.

Tamb¨¦ treballen en un projecte educatiu paral¡¤lel a Escola en resid¨¨ncia, ¡°Exploracions urbanes. Ciutats viscudes i cartografies cr¨ªtiques¡±. Reuneix dos barris barcelonins, distants, tot i que no gaire diferents: Roquetes i el Raval, l¡¯institut Antaviana del primer i el Tarradell, amb la mirada posada als carrers i llocs, explorant qu¨¨ surt als mapes i qu¨¨ no. Una petita exposici¨® de treballs i resultats es veur¨¤ a finals de maig al CCCB.

Per¨° tornem a Kentridge. No em sorpr¨¨n gens que les seves coses hagin obert m¨¦s les portes del centre que les acull (fins a final d¡¯aquest mes) i ho hagin aconseguit amb la colla del Taradell. El que no est¨¤ dibuixat es diu l¡¯expo. Un t¨ªtol premonitori, si tens entre 15 i 16 anys i els profes t¡¯han muntat unes classes curriculars all¨¤, en aquest espai situat al costat de l'institut on ja tens m¨¦s o menys costum d¡¯anar perqu¨¨ organitza activitats, per¨° aix¨° ¨¦s diferent. Veure i treballar a partir d¡¯una exposici¨® que sembla feta amb el que t¡¯agrada i fins i tot amb el que et manen aprendre: dibuixos, mapes del m¨®n amb una altra perspectiva, pel¡¤l¨ªcules, m¨¦s dibuixos reconeixibles, un personatge que els guia i et va acompanyant per les sales, i aquella cosa final que no saps anomenar, una process¨® musical d¡¯ombres que ballen al llarg de la llarga paret. El teu m¨®n no est¨¤ dibuixat, ni el dels teus, ni el dels teus companys, fam¨ªlies que provenen de tants llocs del planeta. Al Tarradell el 90% dels alumnes s¨®n de fam¨ªlies pobres i en situaci¨® de risc, que la pand¨¨mia ha agreujat. Les lleng¨¹es que s¡¯hi parlen s¨®n 24, ho repeteixo, s¨ª.

¡°Va ser un final de curs espant¨®s¡±, explica la cap d¡¯estudis, Mar Castellv¨ª, ¡°fins a finals de juliol no vam saber les instruccions per al nou curs. Seria, ¨¦s, presencial¡±. Per la seva banda, el centre que dirigeix Judit Carrera es va proposar, al maig, despr¨¦s del primer confinament, aprofundir en la relaci¨® amb el Tarradell, i les seves col¡¤laboradores m¨¦s directes, Susana Arias i B¨¤rbara Roig, van comen?ar a idear amb Mar Castellv¨ª el projecte Escola en resid¨¨ncia. Va caldre pencar molt per aconseguir l¡¯encaix acad¨¨mic, no es tractava de fer extraescolars i prou. Els professors van acceptar el repte. Hi han participat nou. ¡°Estan contents. En instituts com el nostre el professorat acostuma a estar motivat, per¨° els veig contents d¡¯una altra manera. Perqu¨¨ aprenen, diuen, de la din¨¤mica mateixa dels tallers¡±, resumeix la cap d¡¯estudis, que es va estrenar en el c¨¤rrec fa un any, just abans de la pand¨¨mia.

El CCCB apr¨¨n, per la seva banda, de les preguntes dels alumnes sobre les seves exposicions

Per¨° sobretot, subratlla, ¡°s¨®n els alumnes, els que estan content¨ªssims. Per les dificultats que passen ells i les seves fam¨ªlies, la majoria s¨®n molt creatius, i estan passant-s¡¯ho b¨¦ i aprenent¡±. Adolescents que parlen quatre o m¨¦s idiomes sovint s¨®n els traductors de les seves fam¨ªlies en la vida ordin¨¤ria.

Tamb¨¦ l¡¯equip del CCCB en fa un bon balan?, complementari i joiosament invers: el que elles mateixes aprenen de l¡¯experi¨¨ncia, de les preguntes i observacions dels alumnes sobre el racisme i sobre com es mostra a les parets de l¡¯expo Kentridge.

Un apunt final i sense relaci¨® aparent: alguns alumnes saben des de fa poc que poden entrar a les llibreries properes (La Central, ai, tancada) i mirar els llibres tanta estona com vulguin, sense comprar.

Que no pari tot aix¨°, la vida que porta la pand¨¨mia.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.