Ant¨ªdot visual per a negacionistes

Els documentals de natura no s¨®n nom¨¦s els que emet La 2 de RTVE a l'hora de la migdiada. El m¨®n animal est¨¤ ple de crues escenes entre esp¨¨cies per aconseguir sobreviure dins del dif¨ªcil equilibri de l'ecosistema natural. De tots els ¨¦ssers vius, l'home ¨¦s dels pocs que ha perseguit i matat els seus. Amb aquest material ¨¦s amb el qual treballa l'artista brit¨¤nic nascut a Ghana John Akomfrah (Accra, 64 anys) per crear Vertigo Sea, una instal¡¤laci¨® de v¨ªdeo de tres canals, en qu¨¨ la vida i la mort animal i humana al voltant del mar s¨®n les protagonistes; una garrotada per a la consci¨¨ncia per a aquells que neguen problemes com el canvi clim¨¤tic i l'¨²s abusiu que l'home fa de la Terra, a m¨¦s del colonialisme, l'esclavitud, els holocausts i la discriminaci¨® racial. Elements que llan?a en enormes pantalles m¨²ltiples com en les que es projecta aquest treball del 2015, que ara es pot veure a la Fundaci¨® T¨¤pies de Barcelona fins al 6 de juny.

Hi ha obres que et deixen indiferent. Per¨° en aquesta d'Akomfrah que va presentar en la 56a Biennal de Ven¨¨cia comissariada per Okwul Enwezor de fa sis anys, se surt diferent de com s'entra a veure-la. Les imatges colpegen una vegada i una altra mostrant una natura violenta i inh¨°spita, plena de tempestats, vents, gel i neu que ho impregnen tot, i en la qual les esp¨¨cies animals s'enfronten entre elles. Com les tres orques que treballen de manera conjunta per poder capturar la foca ferida que s'ha refugiat sobre un bloc de gel o els cocodrils que es llancen a devorar un dels milers de nyus que creuen cada any el riu Mara, al Serengueti de K¨¨nia. Cap com els ca?adors que maten i espellen ossos polars o s'esquarteren balenes, que Akomfrah mostra en unes imatges de principis del segle XX en blanc i negre, per¨° tamb¨¦ en altres de m¨¦s recents de color per deixar clar que s¨®n pr¨¤ctiques que es continuen fent. Els arpons fan m¨¦s mal quan a la pantalla del costat es veuen balenes que neden pl¨¤cidament amb les seves cries.

Aquest patiment animal queda petit comparat amb el de les imatges on es veu com esclaus s¨®n llan?ats al mar durant la travessia per alleugerir la barca i, poc despr¨¦s, apareixen morts a la riba de la platja. S¨®n de ficci¨®, per¨° id¨¨ntiques a les reals que omplen cada dia els informatius amb persones que moren buscant una vida millor.

¡°Si hagu¨¦s de descriure de qu¨¨ tracta l'obra, diria que va sobre la temptativa d'unir diverses hist¨°ries o narratives sobre trobades terribles sobre el mar. I aquestes trobades s'ajunten o estan unides pel fet que inclouen persones, ja sigui com a v¨ªctimes o com a botxins. Tamb¨¦ sobre la nostra relaci¨® amb el mar com el lloc on es produeixen travessies¡±, explica Akomfrah sobre aquesta obra.

¡°Akomfrah, la fam¨ªlia del qual va fugir de Ghana a Londres despr¨¦s del cop militar del 1966 i als anys setanta va patir amb tots els que van fer el mateix la discriminaci¨® per ser immigrants negres, descobreix la import¨¤ncia de l'arxiu i el muntatge, en aquest cas els de la BBC Natural History Unit, que barreja amb enregistraments nous fets a Esc¨°cia, Noruega i les illes F¨¨roe, sovint utilitzant el recurs d'actors caracteritzats amb vestimentes d'¨¨poca per recrear personatges reals, amb la intenci¨® de rescatar-los de l'oblit i posar en evid¨¨ncia la viol¨¨ncia d'alguns episodis de la hist¨°ria¡±, expliquen Gl¨°ria Dom¨¨nech i N¨²ria Homs, que han comissariat la mostra a la T¨¤pies i que reivindiquen aquest treball com de plena actualitat. En aquest cas l'actor representa Olaudah Equiano (1745-1797), un esclau afric¨¤ llibert i pioner de la causa abolicionista que va navegar pels mars, va explorar l'?rtic i va acabar vivint a Anglaterra, on va fer campanya per estendre el vot als treballadors i va publicar la seva hist¨°ria, pe?a clau sobre els horrors de l'esclavitud. ¡°Les seves obres tenen moltes capes de lectura, la visual i est¨¨tica, per¨° tamb¨¦ la hist¨°rica, filos¨°fica i de den¨²ncia¡±, comenta Dom¨¨nech.

Com en l'altra obra seva que es pot veure a la T¨¤pies: Peripeteia, del 2012, protagonitzada per dos personatges sortits d'obres de D¨¹rer que representen dos esclaus, a m¨¦s d'imatges de gran detall del Jard¨ª de les Del¨ªcies del Bosco, en la qual es veuen personatges de ra?a negra. Es tracta d'una pe?a m¨¦s po¨¨tica en qu¨¨ torna a parlar de la imatge de l'altre amb la idea de contrarestar el relat dominant i excloent occidental, un dels objectius d'Akomfrah quan als vuitanta va fundar, amb altres creadors activistes el Black Audio Film Collective.

La mostra de la Fundaci¨® T¨¤pies coincideix amb la primera retrospectiva que es fa a Espanya que acull el Centre Andal¨²s d'Art Contemporani (CAAC) de Sevilla, titulada La terra ¨¦s plana, en la qual es poden veure, fins al 14 de mar?, a m¨¦s d'aquestes dues obres, tres altres creacions del cineasta, com s¨®n Handsworth Songs, Mnemosyne i Acte de fe.

The Jump, el premi de la Han Nefkens Foundation

En la visita a la Fundaci¨® T¨¤pies, a m¨¦s de les dues obres de John Akomfrah, es pot veure l'exposici¨® dedicada a la important i productiva d¨¨cada dels 30 anys de T¨¤pies, que continua oberta fins al juny. Per¨° tamb¨¦ hi ha una tercera pel¡¤l¨ªcula: The Jump, de Shuruq Hard, una obra feta com a enc¨¤rrec a l'artista, cineasta i escriptora, com a part del premi a la producci¨® de videoart del 2019 de la Han Nefkens Foundation i la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies. L'obra, amb unes espectaculars imatges de l'esquerda tect¨°nica de la Vall del Jord¨¤, explora els terrenys psicol¨°gics de saltar al buit, juntament amb els testimonis de dues dones invidents, una professora i una psic¨°loga i remeiera que parlen de la seva experi¨¨ncia de recerca de llibertat i la superaci¨® de les seves discapacitats.

Tot per set euros, de divendres a diumenge, que ¨¦s quan la Fundaci¨® T¨¤pies, en aquests temps de pand¨¨mia, obre les portes.