Comunitat i societat

Ferdinand T?nnies (1855-1936), soci¨°leg alemany, va ser el forjador d¡¯aquests dos termes, ¡°comunitat¡± i ¡°societat¡±, i de la dial¨¨ctica que s¡¯estableix entre ells, en un llibre anomenat aix¨ª mateix en alemany: Gemeinschaft und Gesellschaft (1887), millorat i ampliat el 1912. Les tesis d¡¯aquest llibre, que Max Weber va emprar i glosar en el seu llibre Economia i societat (edici¨® p¨°stuma, 1922), van capgirar la sociologia, i van explicar un fenomen que no ha fet sin¨® engrandir-se des de comen?aments del segle XX. Fen¨°mens com el trumpisme, als Estats Units, i d¡¯altres esdevinguts recentment a Europa, ens permeten avui resumir les idees principals del llibre de T?nnies.

Segons l¡¯autor, la ¡°comunitat¡± (Gemeinschaft) ¨¦s una associaci¨® que es forja d¡¯acord amb determinats costums o ideals, en bona part simb¨°lics i emotius, i que no es regula per lleis exteriors als membres de la comunitat mateixa at¨¨s que institueix com a legal (baldament sigui amb l¡¯eufemisme leg¨ªtim) tot all¨° que confirma els prop¨°sits per als quals s¡¯ha constitu?t. La comunitat aconsegueix que els interessos dels individus coincideixen amb els de la totalitat del com¨², i ¨¦s aliena a lleis i regles del joc civil que van m¨¦s enll¨¤ dels ideals i dels interessos que ells professen en un t¨¤cit relligament o religi¨®.

T?nnies va considerar la fam¨ªlia com l¡¯expressi¨® m¨¦s clara de la ¡°comunitat¡±: el dret natural que presideix la seva formaci¨® pot ser considerat estrany a les lleis d¡¯un Estat; i per aix¨° el sentit de corporaci¨® apinyada, estable i s¨°lida fa que la fam¨ªlia, o el parentesc, puguin convertir-se en la c¨¨l¡¤lula m¨¦s petita d¡¯una ¡°germania¡± de m¨¦s volada, que pot abra?ar milions de persones: va succeir en la fundaci¨® de noves religions (Luter s¡¯adre?ava a ¡°la gran fam¨ªlia dels alemanys¡±), i ha succe?t en el cas dels renovats anhels nacionalistes a Europa, al segle XX i continuaci¨®, amb un component inevitable de fe, esperan?a i exaltaci¨®. Hi predominen, per tant, l¡¯amor, la solidaritat i la defensa aferrissada d¡¯una ess¨¨ncia, oposada a l¡¯exist¨¨ncia de qualsevol marc legal superior. Per aix¨° les sancions que un Estat de dret imposa als membres d¡¯una comunitat adelitada per una idea de ¡°corporaci¨® tancada¡± sempre seran considerades com a ¡°repressi¨®¡±, quan nom¨¦s s¨®n l¡¯evid¨¨ncia de l¡¯aplicaci¨® del marc legal general, superior a tota ¡°comunitat¡± particular.

Per contra, la ¡°societat¡± (Gesellschaft) equival a la suma articulada d¡¯associacions, partits (sempre diversos) o cultes religiosos i, per damunt de tot, d¡¯individus vinculats responsablement a normes universals, sempre votades per la ciutadania en un Estat democr¨¤tic i de dret. T?nnies posava com a exemple d¡¯una ¡°societat¡±, a una escala molt petita, qualsevol empresa, en la qual amos, directius i treballadors poden tenir molt poc en com¨² pel que fa a les idees pol¨ªtiques, per¨° configuren una unitat adre?ada a la prosperitat dels uns i els altres.

Com que les societats estan m¨¦s basades en el dret que emana de les constitucions i de les lleis que en una fraternitat emocional, aquestes coneixen conflictes de classe (aix¨ª les lluites entre amos i treballadors), racials (altra vegada molt potents a les societats contempor¨¤nies) o de caire religi¨®s. Per¨° les societats, a difer¨¨ncia de les comunitats, no resolen aquests conflictes per la via d¡¯un acord o d¡¯una voluntat afectiva, sin¨® dins el marc de les lleis del conjunt de la societat, modificant-les si cal. Quan una comunitat suposa que les seves decisions estan al marge de les lleis de la societat com un tot (generalment sota la forma d¡¯un Estat), llavors la comunitat entra en un carrer¨® sense sortida, o amb una sortida imposada per la llei general, que sempre incomoda els defensors de tot ideal o estructura ¡°comunitaris¡±.

El nacionalisme ¨¦s un moviment pol¨ªtic que suposa certs avantatges en la mesura que agermana (dir ¡°sense conflictes¡± seria una il¡¤lusi¨®) els membres d¡¯una comunitat engrescada per una idea o emocions ben relligades, dif¨ªcils d¡¯eliminar un cop s¡¯han forjat. Per¨° quan una pulsi¨® nacionalista (com a magnificaci¨® de l¡¯esperit ¡°familiar¡± o ¡°comunitari¡±) arrela en els individus nom¨¦s com a ideal, i quan s¡¯alimenta solament de l¡¯emoci¨® o de la sensibilitat, llavors topa amb les lleis que s¡¯ha donat una societat m¨¦s ¨¤mplia sota la forma de l¡¯Estat i de les Constitucions, estructures gens emocionals o merament administratives. Llavors la lleialtat envers un ideal comunitari xoca, per for?a, amb les estructures de la societat, les quals no demanen ni lleialtat ni emoci¨®, ni apoteosis ni s¨ªmbols, sin¨® ¡°contracte civil¡±. Quan un segment de la poblaci¨®, per ampli que sigui, actua amb els mecanismes clausurats de tota ¡°comunitat¡± i no en el dret relatiu a una societat de m¨¦s gran complexitat, inevitablement oberta, llavors aquella comunitat t¨¦ feines i treballs a redefinir-se com a societat amb interessos diversos. Aix¨ª cau en el que podr¨ªem dir poliarquia: ¡°tants caps, tants barrets¡±; o, tamb¨¦ en llengua catalana, ¡°pocs i malavinguts¡±.