Conversa sense presses

El periodista Walter Cronkite, que va presentar el noticiari de la CBS nord-americana durant 19 anys, escriu a les seves mem¨°ries que el gran peatge de la televisi¨® ¨¦s el temps. L¡¯any 1988, als informatius, la mitjana dedicada a un discurs d¡¯un candidat a la presid¨¨ncia dels Estats Units era de 9,8 segons. L¡¯any 1992, era de 8,2 segons. I acaba amb aquesta reflexi¨®: naturalment, ning¨² ¨¦s capa? de dir res de significatiu en set segons, per¨° aix¨° afavoreix molts pol¨ªtics. No es veuen obligats a dir res d¡¯important. La imatge ho ¨¦s tot.

La mateixa publicitat televisiva, i els seus preus, demostra que vint segons s¨®n molta televisi¨® i si te¡¯ls donen per dir-hi la teva... has d¡¯estar agra?t. Per tot aix¨°, del programa Tot el temps del m¨®n (Canal 33) el t¨ªtol no ¨¦s solament definidor, sin¨® tamb¨¦ una sana declaraci¨® d¡¯intencions. Ara fan la tercera temporada. El porta Anna Guitart, que despr¨¦s d¡¯unes breus recomanacions de tres o quatre llibres, s¡¯asseu amb un escriptor o escriptora a fer petar la xerrada durant una mitja hora. De moment s¡¯han vist els cap¨ªtols dedicats a Francesc Ser¨¦s, Marta Orriols i Miqui Otero. El primer episodi va ser a l¡¯aire lliure i amb una dist¨¤ncia exagerada entre Guitart i el seu convidat. Prud¨¨ncia pand¨¨mica? En tot cas, les dues trobades seg¨¹ents es van fer en interiors i ja amb una creixent proximitat que va millorar molt la frescor de la conversa. Particularment amb Otero, en una taula de bar a tocar dels lavabos.

No sembla, no ho s¨¦, potser s¨ª, que hi hagi gaire treball de postproducci¨®. Ni sembla que es prepari el convidat o se li corregeixi alguna conducta poc televisiva, com ara abusar d¡¯una falca verbal que arriba a entrebancar l¡¯atenci¨® de l¡¯espectador i que s¡¯encomana a l¡¯entrevistadora. Per¨°, en tots els casos, ¨¦s agradable, i s¡¯ha d¡¯agrair, que es parli tranquil¡¤lament sense que calgui construir en pocs segons ¡ªperqu¨¨ no en tens m¨¦s¡ª una frase memorable. D¡¯aquestes xerrades te¡¯n queda una aroma. Hi ha temes molt diferents; per dir-ne tres: els codis necessaris per desxifrar un territori (Ser¨¦s); una visi¨® femenina no angelical de la maternitat, que no cal que sigui necess¨¤ria (Orriols); o com els diferents punts de vista que permet exposar una novel¡¤la fan que es pugui comen?ar a escriure des del dubte (Otero). Guitart s¡¯acosta a l¡¯obra del convidat parlant m¨¦s de l¡¯argument que de recursos estil¨ªstics esot¨¨rics. Una aproximaci¨® planera, per¨° profitosa, que es fa sense haver d¡¯exhibir erudici¨®. Una molt bona estona.

Ja que tractem d¡¯una televisi¨® feta sense mirar el rellotge i basada en la paraula... una recomanaci¨® entusiasta. Es tracta de Supongamos que Nueva York es una ciudad (Netflix). Una s¨¨rie de set cap¨ªtols de mitja hora on Martin Scorsese conversa, o deixa que s¡¯espla?, l¡¯escriptora i cronista Fran Lebowitz. Un recital de cultura urbana, heterodoxa, cr¨ªtica sense insol¨¨ncia, riallera, ¨¤gil en les seves formulacions i r¨¨pliques... Es parla del transport urb¨¤, dels diners, de l¡¯esport i la salut, de llibres, etc. Scorsese li dona tot el protagonisme a ella, que veiem, tamb¨¦, en imatges d¡¯arxiu de xous televisius, xerrades i entrevistes on va participar, o passejant per la ciutat, sempre vestida de la mateix manera. Un festival de l¡¯enginy per part d¡¯ella i una lli?¨® d¡¯humilitat i saviesa cinematogr¨¤fica per part del gran Scorsese, que fa una cosa ben senzilla: presentar-nos una seva bona amiga. Una s¨¨rie sobre la qual Guitart ha escrit favorablement. En particular, sobre l¡¯episodi dedicat als llibres.