Les professions, resposta a un m¨®n en crisi

Un exhaustiu rep¨¤s al fet professional, el seu origen, funcions, reptes, i una assossegada per¨° vehement reivindicaci¨® del paper que haurien de tenir els professionals en aquest m¨®n cada dia m¨¦s hostil, precaritzat i amb un mercat que pressiona per desregular, flexibilitzar i liberalitzar. ?s el que fa Jordi Ludevid a Una ciudad de profesiones. Les ciutats, on viu la majoria de la poblaci¨® mundial i on no seria una mala idea, diu, que les professions i la garantia de fer b¨¦ les coses recuperessin el paper que en el seu dia hi van tenir els gremis.

L¡¯autor va ser el deg¨¤ del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya i m¨¦s tard del Consell Superior dels Col¡¤legis d¡¯Arquitectes d¡¯Espanya, per acabar presidint la Uni¨® Professional Espanyola i vicepresidint el Consell Europeu de les Professions Liberals i la Uni¨® Mundial de Professions.

El volum dedica els ¨²ltims cap¨ªtols als enormes reptes que afronten tant els professionals com els col¡¤legis davant tots els embats a qu¨¨ estan exposats: la globalitzaci¨®, la precaritzaci¨® i la individualitaci¨® del treball, la bretxa de g¨¨nere, l¡¯impacte del m¨®n digital... tot plegat en un context ¡°dif¨ªcil¡± en qu¨¨ el pacte o contracte social est¨¤ en crisi i on calen col¡¤legis forts per no debilitar la professionalitat. Per¨° acaba amb un missatge positiu: davant les amenaces a les professions, tenim professionals per respondre amb professionalitat.

Amb el volum a les mans, un s¡¯adona que potser no som prou conscients del pes de les professions. Els col¡¤legiats s¨®n dos milions de persones nom¨¦s a Espanya. Probablement el doble si hi sum¨¦ssim els no col¡¤legiats. Representen el 4,3% de la poblaci¨® total, per¨° fins a una quarta part dels que vivim en ciutats. Si hi afegim els oficis que es consideren professions, el conjunt representa la meitat de la poblaci¨® activa.

Ludevid reivindica la ¡°virtut democr¨¤tica¡±, ¡°la feina ben feta¡± i el ¡°coneixement t¨¨cnic¡± sumat a uns ¡°valors¡± de les professions. I recorda que els professionals ¡°responen sempre¡±. Valgui la pand¨¨mia per demostrar-ho amb un exemple encara calent. ¡°No som herois, som professionals¡±, han reivindicat els sanitaris durant la pand¨¨mia del coronavirus.

?s interessant el rep¨¤s hist¨°ric que fa l¡¯autor, explicant el naixement de les professions a Gr¨¨cia, amb Hip¨°crates, metge, com a pare del fet professional. La paraula, per cert, ve de professio -onis, o l¡¯ofici que s¡¯exerceix a canvi de retribuci¨®. Saltem a Roma, als officiis, l¡¯obra feta i la idea de norma; i a l¡¯edat mitjana i les normes gremials. Fins que Enric VIII funda els col¡¤legis el 1518. Els gremis a Espanya es van suprimir el 1834, i amb la universitat moderna, al segle XIX, comencen a formar-se professionals i les escoles atorguen llic¨¨ncies per exercir.

Ludevid cita autors tan diversos com Adela Cortina, Richard Sennet, Sigmund Baumann, Donald Sch?n, Henri Lefebvre, Hanna Arendt, Ulrich Bech o Vict¨°ria Camps. I recorda les missions que es van acordar al Congr¨¦s Nacional de les Professions celebrat a Madrid el 2018 per a les 33 professions de la Uni¨® Professional: la salut, l¡¯habitabilitat, la seguretat jur¨ªdica, l¡¯educaci¨®, la sostenibilitat i la comunicaci¨®. Totes lligades a drets de les persones que sovint estan amena?ats.

L¡¯autor aposta, en definitiva, per la ¡°recuperaci¨® contempor¨¤nia del bra? artesanal en una ciutat de professions¡±. ¡°No hi ha drets humans sense ciutats i professionals¡±, diu, i suggereix crear una Mesa de Professions per reivindicar-ne el seu ¡°potencial c¨ªvic¡±.