La identitat com a ideologia

Des de diversos punts de vista, com si gaireb¨¦ ja fos una idea comuna, es repeteix aquests dies que la confrontaci¨® a Catalunya ve determinada per la q¨¹esti¨® identit¨¤ria m¨¦s que no pas la ideol¨°gica. Una distinci¨® gens innocent, per descomptat, que, d'altra banda, no ¨¦s exclusiva de les querelles hisp¨¤niques, sin¨® que s'ha anat propagant per tot arreu com a signe dels temps.

En el fons, religi¨®, identitat i ideologia s¨®n tres discursos que s¡¯alternen i s¡¯enfronten per donar sentit a l¡¯aventura humana

Qu¨¨ ¨¦s la identitat sin¨® una ideologia? Que potser no ¨¦s un construcci¨® de l'esperit per donar sentit a un grup social, una idea de la societat amb aspiracions de ser compartida, per enquadrar la ciutadania donant-li uns par¨¤metres referencials i uns objectius i deures per atendre? Qu¨¨ es vol aconseguir distingint identitari d'ideol¨°gic? Senzillament, donar un suport transcendental a la creen?a compartida: la naci¨® convertida en p¨¤tria, com una cosa que alhora ens supera ¨Cest¨¤ per sobre de cadasc¨² de nosaltres¨C i ens imposa un deure de fidelitat. All¨° identitari com a estadi intermedi entre la religi¨® i les ideologies. ?s a dir, una barreja entre la creen?a i la ra¨®. La creen?a nom¨¦s admet adhesi¨® incondicional: fe; la identitat ¨¦s el tret de la hist¨°ria com a encarnaci¨® de la idea que determina una pertinen?a que ens marca; la ideologia ¨¦s una visi¨® del m¨®n constru?da des de la ra¨® que es proposa com a criteri i defineix el comprom¨ªs d'una acci¨®. Totes declinen en forma d'isme: catolicisme, nacionalisme (o independentisme com a pas de la naci¨® de pot¨¨ncia a acte), liberalisme, socialisme, i un llarg etc¨¨tera.

En el fons, religi¨®, identitat i ideologia s¨®n tres discursos que s'alternen i s'enfronten, segons els llocs i els temps, per donar sentit a l'aventura humana. ?s la ment humana la que va crear D¨¦u, i no a la inversa; la que va construir l'espai dels nostres, la terra que llaurem, com a lloc referencial que va adquirir el nom modern de naci¨®; i la que va formular les diverses concepcions del m¨®n que han derivat en les ideologies pol¨ªtiques laiques, tantes vegades entrella?ades amb el fet religi¨®s o amb l'identitari o amb derives aparentment racionals cap a les veritats absolutes (presumptament legitimades cient¨ªficament) que prometien la fi de la hist¨°ria i la superaci¨® de les contradiccions (com va ser el cas del comunisme).

L'imperatiu identitari fa que emani de la naci¨® una obligaci¨® moral: patriotes i tra?dors. Amb aix¨° la tasca democr¨¤tica de construcci¨® de punts de trobada es complica. I encara m¨¦s quan es tracta d'una naci¨® inscrita en una altra. La idea de naci¨® pot tenir efectes molt diferents: la imposici¨® excloent, la cohesi¨® d'una societat, la independ¨¨ncia colonial, l'articulaci¨® del m¨®n com a sistema d'Estats naci¨®. I aix¨ª hem estat funcionant des de fa gaireb¨¦ tres segles. Per¨° estem en fase de canvi i ara mateix el discurs identitari agafa for?a com a via de control social en un moment en qu¨¨ s'acumulen les crisis per l'accelerat proc¨¦s de globalitzaci¨®, per la crisi nihilista del 2008 i ara per l'abrupta ruptura sind¨¨mica. De manera que els furors identitaris creixen per tot arreu com a via per neutralitzar el malestar ciutad¨¤ sense afectar en all¨° essencial el neoliberalisme econ¨°mic i els enormes desequilibris de poder. I aix¨ª els conflictes identitaris proliferen i muten.

L'imperatiu identitari fa que emani?de la naci¨® una obligaci¨® moral: patriotes i tra?dors

En temps recents, hem vist inventar l'il¡¤liberalisme com a versi¨® patri¨°tica del neoliberalisme. I, en els ¨²ltims mesos, de la m¨¤ de Macron, una nova versi¨® de l'estigma del separatisme, ara no referida a la ruptura de territoris nacionals sin¨® a la creaci¨® dins de la Rep¨²blica d'espais segregats dels valors del la?cisme ¨Cen aquest cas, gaireb¨¦ exclusivament en registre islamista. Ja sigui en modalitat republicana, mon¨¤rquica o autorit¨¤ria, a l'hora d'afrontar les fractures contempor¨¤nies, abunda la clau identit¨¤ria. Potser, entre altres raons, perqu¨¨ el poder econ¨°mic est¨¤ cada vegada m¨¦s lluny de l'abast del poder pol¨ªtic, de manera que aquest necessita cal?ar-se uns talons que li donin pres¨¨ncia. El problema de l'identitari ¨¦s que no hi ha elecci¨®: est¨¤s amb mi o est¨¤s contra mi. I que, per tant, les parts confrontades s'alimenten del conflicte. Al preu de portar-nos a l'absurd: Als que troben a faltar a Espanya una consci¨¨ncia nacional unificada i orgullosa els sembla horror¨®s que pugui donar-se a Catalunya i viceversa. En nom de l'honor de la naci¨® tot est¨¤ perm¨¨s.

Esquerra introdueix l'anomenada clau ideol¨°gica en el debat catal¨¤ (un govern d'esquerres) i Junts per Catalunya es parapeta en el factor identitari perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica manera de mantenir la cohesi¨® d'un partit tan heterogeni. ?s una bretxa que apunta al futur.