¡®El banquet dels gegants¡¯ de Miralda es converteix en un documental

El 27 de juny de 1998, Antoni Miralda, juntament amb diversos artistes, va organitzar un banquet per als gegants de Reus. Les viandes, colossals com els deu convidats, es van servir en plats de m¨¦s de 80 cent¨ªmetres de di¨¤metre fabricats per a l'ocasi¨® en un taller de Miravet. Va ser un esdeveniment espectacular i exit¨®s que va aconseguir involucrar tota la ciutat: empreses d'alimentaci¨®, pastisseries, agrupacions culturals, gremis i ciutadans de totes les edats. Fins i tot avui, 22 anys despr¨¦s, tothom el recorda, per¨° en aquell temps la societat de les imatges encara no havia establert la seva supremacia, de manera que el happening va quedar en la mem¨°ria dels participants, en alguna foto i poc m¨¦s. Tanmateix, l'artista de Tarragona ?lvar Calvet es va passar els ¨²ltims anys buscant fins que va trobar uns enregistraments que van conv¨¨ncer el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, per finan?ar el documental.

¡°Crec que ¨¦s important ordenar i posar de relleu els esdeveniments culturals que van tenir lloc a Reus aquells anys. En aquell banquet, molts elements de la hist¨°ria i la tradici¨® van confluir en un gest contemporani que es dirigia de manera totalment transversal a tota la poblaci¨® parlant de toler¨¤ncia, integraci¨®, multiculturalisme, respecte per les minories i la diversitat¡±, explica Calvet, director del documental El Banquete Gigante, que ser¨¤ editat per La Ferida Edicions de Gerard Gil i David Fern¨¢ndez, alternant fragments de l'¨¨poca i enregistraments actuals.

El banquet dels gegants va ser un veritable happening ideat i dissenyat col¡¤lectivament per vuit artistes (?lvar Calvet, Ignasi Duarte, Cinta Mata, Sandra Garc¨ªa, David G¨¢zquez, Montse Margalef, Sonia Prieto i B¨¢rbara Guti¨¦rrez) amb l'assessorament de la poeta Rosa Pag¨¨s i la fil¨°loga i cuinera Mariona Quadrada i sota la direcci¨® d'Antoni Miralda. Tots ells havien participat el desembre de 1997 en un taller de Miralda sobre el Food Culture Museum en el marc de la Quam, la c¨¨lebre i enyorada Quinzena d'Art de Montesquiu, dirigida per Rosa Pera, que, amb l'artista Aureli Ruiz, llavors t¨¨cnic d'art de l'Ajuntament, va aconseguir portar la trobada a Reus. ¡°Va ser el cl¨¤ssic projecte col¡¤lectiu que neix en un taller amb meravellosos avantatges en el qual tot es conjuga per arribar a un resultat molt ric i ple de significat. Durant el taller vam visitar explotacions agr¨ªcoles, empreses aliment¨¤ries i altres llocs relacionats amb el menjar i la seva manipulaci¨®; despr¨¦s vam utilitzar aquest coneixement per confeccionar els plats del banquet¡±, recorda Antoni Miralda. L'artista ja ha estat gravat durant una xerrada amb Rosa Pera i Ignasi Duarte, que, malgrat la pand¨¨mia, ha vingut especialment des de Par¨ªs, on viu des de fa anys, per participar en el documental. ¡°Tinc molt mala mem¨°ria, per¨° vaig aconsellar a ?lvar que pregunt¨¦s als gegants, perqu¨¨ ells li explicaran el que nosaltres hem oblidat. Els gegants s¨®n personatges ic¨°nics de la cultura reusenca i treure'ls en p¨²blic desparellant les parelles habituals va ser memorable¡±, afegeix Miralda, a punt de sortir cap als Estats Units.

Tant ell com Calvet recorden una coincid¨¨ncia curiosa i important. ¡°El banquet s¡¯havia de celebrar a la pla?a de la Llibertat, abans anomenada dels M¨¤rtirs, on hi havia un obelisc en record dels caiguts del b¨¤ndol nacional de la Guerra Civil. Feia temps que els habitants volien eliminar-lo i va coincidir que el van tombar pocs dies abans de l'esdeveniment, de manera que els trossos del monument es van incorporar a l'acci¨® i van servir de taules perqu¨¨ el p¨²blic pogu¨¦s prendre orxata d'avellana i coca de cireres, el m¨¦s t¨ªpic de Reus¡±, explica Calvet. Entre altres plats, l'artista tamb¨¦ va reproduir en xocolata el Negre del Museu de Banyoles, en aquell temps protagonista d'una llarga pol¨¨mica, perqu¨¨ els gegants, criatures antrop¨°fagues, se'l poguessin menjar per eliminar la ignom¨ªnia hist¨°rica. ¡°Vull creure que el Banquet va accelerar el final de l'obelisc de la pla?a Llibertat i va posar l'accent en problem¨¤tiques com la toler¨¤ncia, la integraci¨® i el respecte per la diversitat, que 22 anys despr¨¦s continuen sent actuals¡±, conclou Miralda.