O ensurt o mort

La ret¨°rica propagand¨ªstica de la campanya electoral est¨¤ creant estranyes parelles de ball. Ara resulta que Junts t¨¦ molt m¨¦s en com¨² amb la CUP, que va descavalcar el seu candidat Artur Mas despr¨¦s de les eleccions del 2015, que amb ERC, que va investir president a Joaquim Torra el 2017. Les esquerdes a l'espai sobiranista no paren de cr¨¦ixer. Els votants independentistes han de triar entre una estrat¨¨gia possibilista i de di¨¤leg encarnada per ERC, de la qual abominen tant Junts com la CUP, o una estrat¨¨gia de confrontaci¨® encap?alada per Laura Borr¨¤s, que ha ressuscitat la DUI, ¨¦s a dir, el comprom¨ªs d'intentar una nova declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia si les forces sobiranistes aconsegueixen m¨¦s del 50% dels vots. L'¨²nica correcci¨® ¨¦s que ara no es fixa una data d'execuci¨® sin¨® que es deixa per a quan la c¨²pula del Consell per la Rep¨²blica, ¨¦s a dir, el sanedr¨ª de Waterloo, ho cregui possible.

Junts ¨¦s un partit oportunista amb votants de tot l'arc ideol¨°gic, d'extrema esquerra a extrema dreta

Sorpr¨¨n que despr¨¦s de l'experi¨¨ncia dels ¨²ltims anys encara hi hagi qui consideri que aquest discurs es pugui sostenir, per¨° les enquestes indiquen que hi ha un electorat irredempt que prefereix autoenganyar-se abans que assumir la derrota. L'amplitud d'aquest electorat ¨¦s la gran inc¨°gnita d'aquestes eleccions. L'espai electoral de Junts ¨¦s un magma ideol¨°gic en el qual conviuen sensibilitats molt diverses i allunyades entre si. A difer¨¨ncia dels altres partits, que solen tenir electors que se situen a esquerra i dreta de l'arc ideol¨°gic, el perfil dels votants de Junts dibuixa, segons l'escala d'autoposicionament del CIS, ¨¦s una massa gaireb¨¦ uniforme que inclou des de l'extrema esquerra (un 25,8% dels seus electors se situen entre l'1 i el 3 en l'eix esquerra-dreta) fins a l'extrema dreta (el 20,7% se situa entre el 8 i el 10). El gruix de votants (40,1%) se situa entre 5 i 8, amb m¨¦s partidaris del vuit que del cinc.

Junts ¨¦s clarament un partit oportunista que ha captat votants de tot l'arc ideol¨°gic atrets per la idea que amb un Estat independent tindrien molt a guanyar. Per aix¨° t¨¦ un important segment de votants radicals que es podrien decantar per la CUP, per¨° tamb¨¦ t¨¦ un ampli sector ultraliberal que somia amb una rep¨²blica al servei d'un capitalisme de colors m¨¦s propera a Singapur que a Su¨¨cia.

L'estrat¨¨gia de confrontaci¨® de Junts pot tornar a conduir ERC ¨Ci aquest pot ser que sigui el seu objectiu principal¨C a un atzucac. L'empat t¨¨cnic de les tres forces principals ¨CPSC, ERC i Junts¨C obre la porta a dues possibles majories, una independentista entorn de l'eix identitari i una altra d'esquerres entorn de l'eix ideol¨°gic. I ERC tindr¨¤, molt probablement, la clau. Si les tres forces independentistes sumen majoria i Junts queda per davant com el 2017, ERC es veur¨¤ en la tessitura d'haver de claudicar dels seus postulats per secundar un nou desafiament institucional i legal de final perfectament previsible, o baixar del carro sobiranista, decisi¨® que segurament li valdria un certificat de tra?ci¨® extrema. Si ERC queda per davant, es pot veure abocada a un govern perp¨¨tuament contestat des de dins i a una situaci¨® d'inestabilitat com la que ha viscut l'¨²ltima legislatura. O ensurt o mort.

En aquest cas, tindria l¡¯oportunitat de crear una majoria diferent amb el PSC, ¨¦s a dir, pactar amb el seu principal rival en l'eix ideol¨°gic, el socialisme. ERC aspira a exercir a Catalunya el paper que el Partit Nacional Escoc¨¨s de Nicola Sturgeon t¨¦ a Esc¨°cia, per¨° primer necessita tenir una base electoral molt m¨¦s ¨¤mplia i s¨°lida de la que t¨¦ ara. A ERC li est¨¤ costant molt assolir l'hegemonia necess¨¤ria perqu¨¨, a difer¨¨ncia d¡¯Esc¨°cia, on el laborisme gaireb¨¦ ha desaparegut, a Catalunya el socialisme est¨¤ recuperant el lloc que havia perdut. Aquesta recuperaci¨® dependr¨¤ de les ganes de girar full que tingui la ciutadania, defraudada pel mal govern i cansada de la polaritzaci¨® extrema dels ¨²ltims anys.

ERC aspira a exercir el paper del Partit Nacional Escoc¨¨s, per¨° primer necessita una base electoral molt m¨¦s ¨¤mplia

Una vict¨°ria de Junts representaria tornar a la pol¨ªtica ficci¨® que va desembocar en la proclamaci¨® de la rep¨²blica m¨¦s fantasmag¨°rica i ef¨ªmera de la hist¨°ria i aprofundir en una deriva i¡¤lliberal molt perillosa, la del discurs i la pr¨¤ctica antisistema des de dins del sistema. Una deriva que erosiona la democr¨¤cia per la via d'instrumentalitzar o devaluar les seves institucions. Els postulats que defensa Junts al seu programa impliquen ignorar i desbordar el marc legal vigent, amb la supeditaci¨® del Parlament catal¨¤ al que decideixi un autoproclamat Consell per la Rep¨²blica amb seu a Waterloo. Si l'electorat es torna a deixar arrossegar per aquesta l¨°gica autodestructiva, vol dir estem molt pitjor del que pensem.