Juan Manuel Gil guanya el premi Biblioteca Breve de novel¡¤la barrejant humor i nost¨¤lgia

Ell, o potser un amic, corrent desesperadament darrere d'una pilota per una pista d'aterratge. ?s una imatge inesborrable de l'adolesc¨¨ncia de l¡¯andal¨²s Juan Manuel Gil, que, per convertir en pura literatura, li va posar com a catalitzador el correu electr¨°nic que rep un escriptor d'un vell amic perdut perqu¨¨ s'animi a explicar l'adolesc¨¨ncia de la colla al barri perif¨¨ric, tot i que en un missatge posterior s'hi retracta. I amb aquella escena real i la trama de ficci¨® no exempta d'humor i par¨°dia, i un punt de nost¨¤lgia, ha constru?t Gil Trigo limpio, la infantesa perduda en un barri perif¨¨ric amb la qual ha obtingut el 63¨¨ premi Biblioteca Breve, que convoca i dota amb 30.000 euros Seix Barral.

¡°Aquest joc entre realitat i ficci¨® fa de la hist¨°ria un lloc m¨¦s confortable, una experi¨¨ncia m¨¦s divertida i un poder¨®s motor per a la curiositat: ¡®Aix¨° que vull compartir amb tu ¨¦s veritat, em va passar a mi; si et quedes amb mi, t¡¯ho explico¡±, argumenta Gil (Almeria, 41 anys) per explicar la naturalesa h¨ªbrida de la seva obra guanyadora, en el marc d'una cita liter¨¤ria retransmesa en l¨ªnia, que ha hagut de desprendre's d'un dels seus senyals d'identitat, l'acte social que reuneix bona part del m¨®n literari. Aix¨° no ha estat obstacle perqu¨¨ Enrique Vila-Matas, un dels membres del jurat, hagi tingut un record per a Juan Mars¨¦, guanyador del premi el 1965. ¡°Si et vols dedicar a aix¨° d'escriure, procura passar-t¡¯ho b¨¦¡±, ha recordat que li va dir a Vila-Matas un autor ¡°r¨¤pid com un llamp, potser per aix¨° taxatiu i d'una sola pe?a¡±.

¡°El joc entre realitat i ficci¨® fa de la hist¨°ria un lloc m¨¦s confortable, una experi¨¨ncia m¨¦s divertida i un poder¨®s motor per a la curiositat¡±, diu el guardonat

¡°L'¨¨poca que fa de frontissa entre infantesa i adolesc¨¨ncia ¨¦s un jaciment espectacular que he aprofitat i aprofitar¨¦; el record del nen corrent a la pista d'aterratge ¨¦s real, encara que no era jo qui corria; per¨° la suma de veritats connectades fa una ficci¨® nova¡±, respon Gil sobre la novel¡¤la. El barri que limita amb l'aeroport de l¡¯Almer¨ªa de principis dels anys noranta, amb descampats i platges amb b¨²nquers abandonats de la Guerra Civil, ¨¦s el marc de les aventures de quatre amics, tots sense nom (el narrador, ¡°el del s¨ªncope¡± i el de ¡°la fallada multiorg¨¤nica¡±) excepte el que envia el correu, el Sim¨®n, i del qual l'escriptor intentar¨¤ retrobar el rastre, una desaparici¨® que, admet l'autor, ¡°¨¦s un tema del meu univers literari¡± i l'explicaci¨® de la seva admiraci¨® per l'obra de, precisament, Vila-Matas.

Aquest exercici, sempre marcat ¡°per una sorprenent agilitat i humor¡±, segons el jurat, va acompanyat de reflexions sobre l'ofici de narrar i l'escriptura (la necessitat de fer o no marrada per explicar una hist¨°ria, l'extensi¨®, l'art del ritme¡­) que fa l'escriptor de ficci¨®, autor d'una novel¡¤la, Un hombre bajo el agua, de t¨ªtol id¨¨ntic al de l'¨²ltima obra real escrita per Gil fa tot just dos anys. Un pont entre realitat i ficci¨® que tamb¨¦ els fa compartir la professi¨® de professors de literatura i haver crescut a Almeria.

¡°Hi ha par¨°dia en aquest intent que la novel¡¤la s'ofereixi com un manual sobre com escriure novel¡¤les¡±, apunta Gil, que va debutar en les lletres com a guardonat poeta el 2004 (Guia in¨²til de un naufragar, premi Andaluc¨ªa Joven) i despr¨¦s va saltar ja a la novel¡¤la amb Inopia (2008), Las islas vertebradas (2017) i l'autoreferenciada Un hombre bajo el agua (2019); al mig, dos llibres barrejant vida real i actualitat: Mi padre y yo. Un western (2012, premi Argaria) i Hipstamatic 100. ¡°?s probable que l'humor sigui la mare de totes les ci¨¨ncies¡±, sost¨¦ Gil, per a qui ¡°la literatura espanyola no es pot entendre sense l'humor i, a m¨¦s, nom¨¦s podia assumir el joc d'identificar autor i narrador si ho feia des de certa perspectiva par¨°dica¡±.

¡°Volia expressar tamb¨¦ com excessos pol¨ªtics i econ¨°mics que es reflecteixen en actuacions immobili¨¤ries s¨®n capa?os de generar canvis molt potents i insospitats¡±, explica Juan Manuel Gil

Durant el lliurament del guard¨® al Museu Mar¨ªtim de Barcelona, Gil ha donat mostres d'aquest humor. Aix¨ª, ha recordat tots els perills i temors dels quals la seva mare volia protegir-lo i que camuflava entre les seves esbroncades pseudonarratives, ¡°com l'exist¨¨ncia de traficants d'¨°rgans que havien d'estar a la cantonada de casa¡±, fascinaci¨® per unes hist¨°ries que el van portar a la literatura. Les pinzellades d'humor, ironia i segons intencions apareixen des de les primera p¨¤gines, com ha fet aflorar la lectura que n'ha fet l'actor ?lex Brendem¨¹hl en el lliurament del premi.

A m¨¦s d¡¯aquest cord¨® umbilical amb l'humor, Trigo limpio ("un t¨ªtol per demostrar que la novel¡¤la no ¨¦s res del que t'ofereix", ha adm¨¨s) deixa entreveure la vida a les perif¨¨ries de ciutats que ja s¨®n elles mateixes perif¨¨riques, situaci¨® de llunyania f¨ªsica, sociol¨°gica i fins i tot moral que reflecteix en l'obra de l'aeroport i la seva ampliaci¨®, met¨¤fora constructiva sobre els mals futurs d'una societat. ¡°Volia expressar tamb¨¦ com excessos pol¨ªtics i econ¨°mics que es reflecteixen en actuacions immobili¨¤ries s¨®n capa?os de generar canvis molt potents i insospitats. Per¨° tamb¨¦ com es va convertir entre els adolescents en aquell lloc capa? de generar les hist¨°ries i aventures m¨¦s fascinants que qualsevol es pogu¨¦s imaginar¡±, assegura barrejant altre cop realitat i ficci¨®.

Gil, que veur¨¤ impresa Trigo limpio el 10 de mar?, s'ha imposat entre 967 manuscrits, una alt¨ªssima participaci¨® fruit que les bases permeten l'enviament electr¨°nic, que ja ha suposat el 97% del total, m¨¦s de la meitat d¡¯Espanya (56%) i, en aquest marc concret, de Madrid (gaireb¨¦ un de cada quatre originals), en un proc¨¦s de creixent internacionalitzaci¨® del premi fruit de les noves tecnologies. L'an¨¤lisi dels que han competit en el 63¨¨ Biblioteca Breve llan?a tamb¨¦ una aclaparant pres¨¨ncia d'autors masculins (78%) i un predomini de l'anomenada literatura del jo o de l'autoficci¨®, les biografies i els diaris personals. I, un signe dels temps, d'algunes pres¨¨ncies del canvi clim¨¤tic i del coronavirus com a telons de fons.