Rescatar el Tibidabo

L'exposici¨® sobre el Poble Espanyol de Montju?c que es pot visitar a l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona ha aconseguit fer pensar sobre el present d'instal¡¤lacions com aquesta, que fan pal¨¨s que la ciutat no acaba de trobar la manera d'utilitzar-les adequadament. No em refereixo al moment present, contaminat sense matisos per la crisi sanit¨¤ria i econ¨°mica, sin¨® en aquest moment del segle en el qual la ciutat projecta el seu futur. El conjunt arquitect¨°nic del Poble Espanyol ja fa anys que sembla que est¨¤ castigat i condemnat a ser una atracci¨® en el pitjor sentit de l'expressi¨®. Ja m'hi vaig referir en aquest mateix diari ara fa 10 anys. Llavors suggeria que se li podria buscar una destinaci¨® millor i proposava, per exemple, una d'arts aplicades o de disseny. Resultaria una demostraci¨® de realisme contemporani poder donar un ¨²s modern a un edifici que no t¨¦ aquesta aparen?a, per¨° que pot ser ¨²til.

Motivat per aquest conjunt i altres per als quals la ciutat intenta trobar nous usos i sentit, crec que seria bo anticipar-se i pensar en el Tibidabo. El Tibidabo s'hauria de poder rescatar de la seva situaci¨® actual, obligat a ser rendible costi el que costi i convertit en parc d'atraccions banalitzat, obligant-lo a fer esfor?os per intentar posar-se al dia imitant els parcs de la Warner o de Disney i afligit per l'est¨¨tica ¡°Halloween¡±, que consisteix a donar contingut a tot a trav¨¦s de la mirada d'un p¨²blic al¡¤lucinat per la filmografia m¨¦s vulgar. El Tibidabo ¨¦s v¨ªctima d'aquesta malaltia, per¨° tot i aix¨ª continua sent sin¨°nim de fantasia i despertant les ganes de tenir-ne. Potser fer algunes observacions serviria per donar-li un altre rumb que evit¨¦s convertir-lo en un altre ¡°Poble Espanyol¡± i podria reconsiderar-se com un lloc d'atraccions, en definitiva, eixamplar i desenvolupar el significat de parc d'atraccions amb altres coses. Una de les caracter¨ªstiques de la seva atmosfera ¨¦s l'aclaparadora pres¨¨ncia d'elements en moviment, m¨¤quines que descriuen a l'aire tra?ats circulars, com un conjunt d'engranatges de rellotgeria que no aconsegueixen sincronitzar-se. La talaia, la n¨°ria, l'avi¨®, el carrusel o fins i tot el desaparegut tren aeri. Tot aquest conjunt en moviment adquireix una pres¨¨ncia especial perqu¨¨ es troba on es troba, al cim de la muntanya que presideix Barcelona. La urbanitzaci¨® d'aquest espai, mitjan?ant un conjunt d'edificis i m¨¤quines, i una barreja d'usos que reuneix l'element religi¨®s, amb el l¨²dic, la curiositat i la fantasia Julivernesca, tots junts en una esplanada dif¨ªcil d'explicar racionalment, hauria de ser una veritable inspiraci¨® i una celebraci¨® permanent de la curiositat. La seva arquitectura combina modernisme, folklorisme i est¨¨tica industrial, recreant una escenografia ¨²nica a la ciutat que ens regala, en arribar, la irrepetible experi¨¨ncia de trobar-nos sota all¨° que veiem de lluny.

El Tibidabo podria restaurar-se abans que ja no en quedi res, d'aqu¨ª a molt poc hi veurem un nou funicular batejat com a Cuca de Llum, i posar en funcionament les m¨¤quines i aut¨°mats tal com eren, encara que als nens no els agradin, i em permeto fer veure que no els agradar¨¤ si no se'ls ensenya a fer-ho. Argui?ano fa uns mesos afirmava que l'obesitat infantil en un pa¨ªs com Espanya ¨¦s culpa dels pares. Tamb¨¦ l'alienaci¨® tem¨¤tica ho ¨¦s. El Tibidabo ha de ser m¨¦s accessible, i saber fabricar excuses per pujar. D'altra banda, aquells que ¡°piloten¡± la ciutat, n'haurien de tenir cura i trobar raons per fer-ho. Barcelona sembla haver-se ¡°especialitzat¡± en el front mar¨ªtim i en Ciutat Vella i m¨¦s recentment a fabricar la Barcelona dels barris, per¨° el Tibidabo ¨¦s de tota la ciutat i ¨¦s tamb¨¦ el seu mirador per excel¡¤l¨¨ncia. Fa 30 anys que anem castigant subtilment aquest lloc, la prova ¨¦s que la pol¨ªtica municipal ha acabat imposant el topon¨ªmic Collserola a aquesta part de la ciutat i Tibidabo ha estat relegat a res. Ara podria ser el moment de repensar aquest singular lloc urb¨¤. Aquest podria ser un espai obert a altres experi¨¨ncies, un lloc en el qual les peces d'artistes que treballen amb el moviment tinguessin un lloc enmig de les seves m¨¤quines i artefactes. Peces de Miguel Palma, Cardiff i Bures Miller, Malachi Farrell, ?ngela Ferreira o CaboSanRoque, podrien tenir-hi un lloc "natural", mitjan?ant comissaris convidats a participar que entenguin el valor de poder treballar en aquest context i ajudar a convertir el Tibidabo en un mirall de la Mir¨®, all¨¤ a Montju?c, i reequilibrar la concentraci¨® de centres d'art a la Rambla i els seus voltants, des d'aquesta muntanya de la fantasia.