¡®La nit de la iguana¡¯ com a cant a la resili¨¨ncia i l¡¯impuls per tirar endavant

El t¨ªtol La nit de la iguana ¨¦s per a molta gent inseparable de la pugna entre Richard Burton i Ava Garner, encarnant l'alcoholitzat capell¨¤ Shannon en crisi i la Maxine, la propiet¨¤ria d'un hotelet a la costa mexicana, al celebrat film de John Huston del 1964 (sense oblidar que a la pel¡¤l¨ªcula hi sortien Deborah Kerr fent de la r¨ªgida Hannah i Sue Lyon com una nova Lolita, la Charlotte, dos anys despr¨¦s de la de Kubrick). Per¨° l'obra teatral hom¨°nima de Tennessee Williams en qu¨¨ estava basat el film ¨¦s, malgrat la seva fama, molt m¨¦s. Ho subratlla la directora Carlota Subir¨®s, que estrena el dijous 11 (fins al 28 de mar?) a la sala principal del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Barcelona el seu muntatge en catal¨¤, el primer, de la pe?a. La nit de la iguana, tradu?da per la mateixa Subir¨®s, ¨¦s una gran producci¨®, desacostumada en aquests temps de pand¨¨mia i pen¨²ria, que t¨¦ 12 actors i actrius i una escenografia realment espectacular (de Max Glaenzel) que representa la terrassa de l'hotel suspesa entre el mar i la selva. La directora ha muntat l'obra de Williams amb un ull posat en l'actualitat i fixant-se en aspectes del text original que la pel¡¤l¨ªcula va obviar o va abordar superficialment. A m¨¦s, a difer¨¨ncia del film, en un sobri blanc i negre, l'espectacle ¨¦s, ¨¦s clar, en ¡°estrident¡± color.

¡°?s una obra aparentment molt popular, per¨° en realitat una gran desconeguda¡±, va subratllar en presentar l'espectacle el director del TNC, Xavier Albert¨ª. ¡°Tots coneixem la pel¡¤l¨ªcula, per¨° pocs la profunditat filos¨°fica i teatral de la pe?a de Tennessee Williams, que parla de n¨¤ufrags de la vida, de persones que es reinventen, i t¨¦ un ¨²ltim acte que ¨¦s filosofia estoica de superaci¨® en vena¡±. Per a Albert¨ª, en aquests moments, amb la seva ¨¨mfasi a tirar endavant, ¨¦s una obra ¡°m¨¦s significativa, il¡¤luminadora i necess¨¤ria que mai¡±. Per no parlar de la met¨¤fora de la iguana lligada a un pal.

?s la segona vegada que Subir¨®s s'enfronta a un text del dramaturg nord-americ¨¤ al TNC, on ja va muntar fa vuit anys La rosa tatuada ¨Cobra que Williams va escriure precisament durant una estada a Barcelona. La directora ha recordat la primera vegada que va veure la pel¡¤l¨ªcula, d'adolescent, amb el seu pare (el fil¨°sof Pep Subir¨®s) i la for?a que transmetia. Ha subratllat que els personatges de l'obra teatral ¡°s¨®n gent molt maltractada per la vida, supervivents, en moments molt dif¨ªcils, que posen humor, r¨¤bia o desig en el seu impuls per seguir vivint¡±. Segons Carlota Subir¨®s, aquests personatges ¡°celebren la vida i tiren endavant¡±. Aquest impuls per trobar la manera de viure m¨¦s enll¨¤ de la desesperaci¨® i la caiguda lliure en l'autodestrucci¨® li sembla el punt fonamental d'una pe?a que reivindica ¡°la resist¨¨ncia, la superviv¨¨ncia i la resili¨¨ncia, malgrat tot¡±.

Per a la directora, la feina mateixa de muntar l'espectacle ¡°¨¦s una celebraci¨® en uns moments tan dif¨ªcils¡±. En aquest sentit, ha recalcat la necessitat de ¡°defensar el territori¡± del teatre i la import¨¤ncia de seguir fabulant¡±. Ha recordat que l'obra transcorre al cor de M¨¨xic, en un hotel decadent al costat de la selva i la platja que reverberen i palpiten, un cul-de-sac en el qual es troben aquests n¨¤ufrags de la vida que no accepten la derrota. Els principals s¨®n Shannon (Joan Carreras), el sacerdot reconvertit en guia tur¨ªstic, amb la seva tempesta espiritual, crisi de fe i afany de transcend¨¨ncia; la Maxine (Nora Navas), la v¨ªdua propiet¨¤ria de l'hotel, amb la seva sexualitat i els seus desitjos, la pintora Hanna (M¨¤rcia Cister¨®), amb la seva saviesa, el seu esfor? asc¨¨tic per no sucumbir a la carn ni a la derrota, i que ¨¦s el personatge ¡°m¨¦s desconegut i que l'obra teatral revela¡±; i el Nonno (Llu¨ªs Soler), el seu avi poeta, centenari i moribund, obsessionat amb un ¨²ltim poema. Per a la directora hi ha un cinqu¨¨ personatge principal que ¨¦s el context, el paisatge, l'hotel Costa Verde, aquest univers fosc i enigm¨¤tic que batega sota la superf¨ªcie.

Subir¨®s ha donat pres¨¨ncia en el seu muntatge a altres personatges molt secundaris o anecd¨°tics al film i els ha donat ¡°un univers propi¡±, els nedadors mexicans (que en l'espectacle s'interpreten innovadorament des de t¨¨cniques de clown i dansa), i la fam¨ªlia de turistes alemanys (el pare ¨¦s un empresari de la ind¨²stria de l'armament). ¡°La pel¡¤l¨ªcula obviava les refer¨¨ncies a la Segona Guerra Mundial¡±, ha explicat. ¡°Nosaltres retornem la funci¨® a la data en qu¨¨ transcorre l'obra original, el 1940¡±. A la pe?a, els alemanys, els Fahrenkopf, que no s¨®n els Trapp, precisament, celebren els bombardejos i les vict¨°ries nazis. Destacar que Frau Fahrenkopf l'encarna la mezzosoprano Claudia Schneider, habitual del recordat Carles Santos. ¡°L'obra passa mentre el m¨®n s'abisma en un escenari que guarda paral¡¤lelismes amb l'actualitat, quan estem a l'espera de veure qu¨¨ passa amb la ultradreta en les eleccions catalanes¡±, ha dit en al¡¤lusi¨® a Vox. El turisme ¨¦s un altre tema molt d'avui present en l'obra i que Subir¨®s ha recalcat.

Una hora menys, per la covid

L'adaptaci¨® ha requerit retallar molt per deixar la representaci¨® en dues hores (l'obra en sol durar tres) i adaptar-se a la normativa anticovid que obliga a fer que no hi hagi entreactes. ¡°M'ha dolgut deixar fora algunes coses, per¨° l'ess¨¨ncia es mant¨¦. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que els temps teatrals han canviat molt i en l'original hi havia reiteracions que avui no s¨®n necess¨¤ries¡±.

Carreras i Navas han assenyalat tots dos les ¡°evidents¡± difer¨¨ncies amb Burton i Ava Garner. ¡°Si m'hagu¨¦s de comparar amb ella seria molt infeli?¡±, ha fet broma l'actriu catalana, que ha recordat que al teatre a Broadway el personatge el va interpretar Bette Davis!