M¨¦s perfecte que a la realitat

A El cam¨ª dels esbarzers, el seu llibre anterior, un recull de contes que es podia llegir com una novel¡¤la, Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) narrava, sense perdre mai de vista el quotidi¨¤ ni caure en l¡¯altison¨¤ncia, el ritme endormiscat d¡¯un poble petit, la seva vida silenciosa i ¨¤tona, les trag¨¨dies secretes d¡¯una gent que assolien la transcend¨¨ncia d¡¯una ¨¨pica ¨ªntima, com si l¡¯objectiu fos convertir en literatura coses tan petites com un gest o un nom. Ara, a Amor i no, una novel¡¤la que es pot llegir com un recull de contes, es mant¨¦ fidel a la mateixa manera de fer ¡ªfrescor descriptiva, atenci¨® delicada, subtil i sensible cap als detalls reveladors a partir d¡¯un efica? despullament de la prosa¡ª, i, com si reprengu¨¦s una altra variant de les experi¨¨ncies sentimentals que ja havia explorat al llarg d¡¯Est¨¤ndards, Dalmau se centra en la hist¨°ria d¡¯amistat amorosa, o d¡¯amor amist¨®s, que durant trenta-tres anys (des del 1987 fins al 2020) uneix els dos protagonistes: la Carme, que ha fet el treball de final de carrera sobre la hist¨°ria del color, i que acaba treballant com a dissenyadora del vestuari a les ¨°peres del Liceu, i l¡¯Yngve, artista suec que aconsegueix el prestigi internacional gr¨¤cies a les seves instal¡¤lacions d¡¯avantguarda.

Ambd¨®s personatges havien viscut junts quan estudiaven a Roma, per¨° el lector gaireb¨¦ no disposa de temps per con¨¨ixer les perip¨¨cies quotidianes de la seva conviv¨¨ncia perqu¨¨, just en el primer cap¨ªtol d¡¯Amor i no, la Carme decideix que cal que se separin. S¨ª que coneixer¨¤, en canvi, les desil¡¤lusions i les meravelles, l¡¯euf¨°ria i les pors, i els canvis s¨ªsmics vitals, que el pas del temps provoca en les aventures de cada dia d¡¯aquests dos personatges, f¨ªsicament distants, mentalment junts.

A vegades, sobretot durant els primers compassos de la trama, Amor i no pot semblar l¡¯intent de construir una com¨¨dia sentimental protagonitzada per dos personatges immadurs i desorientats, per¨° aquesta sensaci¨® desapareix quan s¡¯evidencia que el que es busca ¨¦s narrar l¡¯experi¨¨ncia de fer-se gran mentre els temps i l¡¯amor transcorren a la vegada d¡¯una manera tan invisible que no es poden atrapar.

Dalmau aconsegueix que el relat avanci pacientment, amb tranquil¡¤litat i sense estrid¨¨ncies, com en les millors pel¡¤l¨ªcules de Richard Linklater, sense for?ar els avatars dels dos protagonistes, i que Amor i no vagi dient al lector el que ha de dir, a poc a poc per¨° amb un ritme velo? i exemplar gr¨¤cies a uns cap¨ªtols ¡ªo contes¡ª que no repeteixen mai la mateixa forma a pesar que la Carme o l¡¯Yngve sempre acaben contactant o trobant-se a Berl¨ªn, a Barcelona o a Nova York: ¨¦s una de les habilitats t¨¨cniques de Dalmau fer que cada cap¨ªtol sigui diferent dins de la seva semblan?a i que, m¨¦s que una selecci¨® de retalls dels grans moments de dues vides paral¡¤leles, es tingui la certesa d¡¯accedir a la seva vida sencera.

No ¨¦s menys important un altre dels m¨¨rits de la composici¨® de la novel¡¤la: lluny de pintar amb colors excessivament dram¨¤tics la situaci¨®, excepte en els dos ¨²ltims cap¨ªtols, que potser algun lector considerar¨¤ massa for?ats i presoners de l¡¯afany d¡¯acabar la novel¡¤la amb un toc oper¨ªstic prescindible, Dalmau s¡¯estima m¨¦s observar les evolucions dels seus personatges des de la dist¨¤ncia i la comprensi¨®, intentant entendre les raons de la seva conducta i concedint-los una dignitat que els aproxima i els fa commovedors. Al cap i a la fi, Amor i no ¨¦s una novel¡¤la constru?da sobre un ox¨ªmoron moral, d¡¯un patetisme for?a sever, al voltant de la felicitat infeli?, o de la infelicitat feli?, i que crea en el lector un malestar indefinible, com si de sobte fos com el passejant del poema d¡¯Auden i tamb¨¦ sent¨ªs uns enamorats que cantessin que l¡¯amor mai no s¡¯esgota i s¡¯avergony¨ªs de creure-s¡¯ho.

D¡¯Amor i no es podrien fer molts d¡¯elogis ¡ªla confian?a de l¡¯autora a l¡¯hora de prendre¡¯s seriosament els rumbs inesperats d¡¯aquesta odissea sentimental, per exemple¡ª, per¨° al lector li pot agradar especialment el fet que Dalmau hagi sabut executar amb lleugeresa en el text el que diu el fill de la Carme sobre una instal¡¤laci¨® de l¡¯Yngve: ¡°Aix¨° que has fet ¨¦s la demostraci¨® que quan les coses no s¨®n visibles a vegades es tornen molt m¨¦s interessants que quan s¨®n tangibles (...) ?s la capacitat de poder reinventar com era o com podria ser, i imaginar-lo m¨¦s perfecte que a la realitat¡±.