Lli?ons de Spinoza

Podr¨ªem haver centrat aquest article ¡ªescrit com una humil aportaci¨® a la jornada del pr¨°xim dissabte¡ª en pensaments d¡¯una quantitat immensa de fil¨°sofs de la tradici¨® europea, perqu¨¨, a m¨¦s d¡¯adelitar-se en les metaf¨ªsiques m¨¦s v¨¤ries, sempre han estat preocupats per afers que ens toquen de la vora, com la moral i la pol¨ªtica.

Per¨° avui ens cenyirem a les ensenyances pol¨ªtiques de Spinoza, que no s¨®n les m¨¦s llegides d¡¯aquest pensador jueu: la gent del ram sol preferir la seva ?tica, i amb ra¨®; per¨° ¨¦s m¨¦s f¨¤cil entrar en aquest autor a trav¨¦s del seu Tractatus theologico-politicus (1670), il¡¤luminador avui com al seu temps, i mitjan?ant altres escrits homologables. ?s cert que Flaubert tamb¨¦ preferia l¡¯?tica, per¨° ho feia per aprendre a ordenar les frases, els par¨¤grafs i els cap¨ªtols dels seus llibres, tota vegada que aquell llibre de Spinoza est¨¤ escrit, com diu el t¨ªtol mateix, more geometrico. Sigui com sigui, el Tractatus ¨¦s el llibre m¨¦s pol¨ªtic de l¡¯autor, i estava adre?at tant als governs com a la ciutadania.

Entrem en mat¨¨ria: en el llibre an¨°nim i clandest¨ª anomenat La vida i l¡¯esperit del senyor Benet de Spinoza, hi llegim: ¡°Encara que a tots els homes (i les dones) els importa con¨¨ixer la veritat [aix¨° ve de la Metaf¨ªsica d¡¯Arist¨°til, si no de les ensenyances de S¨°crates], molts pocs, aix¨° no obstant, l¡¯arriben a con¨¨ixer, perqu¨¨ la major part dels homes es creuen incapa?os de buscar-la per ells mateixos, o no es volen prendre aquesta mol¨¨stia. Per aix¨°, no ens hem de sorprendre si el m¨®n ¨¦s ple d¡¯opinions vanes i rid¨ªcules, perqu¨¨ res no ¨¦s m¨¦s capa? de posar-les en moviment que la ignor¨¤ncia ... Si el poble pogu¨¦s comprendre a quin abisme l¡¯aboca la ignor¨¤ncia, s¡¯espolsaria del damunt immediatament aquestes ¨¤nimes venals que, per al seu inter¨¨s particular, mantenen la gent en aquest estat¡±.

I per anar ja a les p¨¤gines del Tractatus esmentat, Spinoza, al cap¨ªtol intitulat ¡®De la llibertat de pensar en un estat lliure¡¯, hi deia: ¡°No hi ha manera m¨¦s efica? de governar la multitud que la superstici¨® [citaci¨® de Quint Curci, VI. 18]. I aix¨° ¨¦s el que porta tan f¨¤cilment el poble, sota una aparen?a de religi¨®, ad¨¦s a adorar els seus reis com a d¨¦us, ad¨¦s a detestar-los com si fossin la plaga del g¨¨nere hum¨¤¡±. Conven?ut que el seu Tractatus no agradaria als ignorants, escrivia. ¡°No tinc cap esperan?a d¡¯agradar-los; s¨¦ molt b¨¦ com estan d¡¯arrelats en la seva ¨¤nima els prejudicis que s¡¯hi han instal¡¤lat ... S¨¦ que la tossuderia ¨¦s la const¨¤ncia de la gent comuna [uulgus; no ¨¦s pejoratiu], i que no ¨¦s en absolut la ra¨® all¨° que ordena les seves lloances i els seus menyspreus, sin¨® l¡¯arravatament de la passi¨® ... Si, doncs, tota persona no pot abdicar el lliure dret que posseeix de jutjar i de sentir per ell mateix ... ?no resultar¨¤ que mai no es podr¨¤ intentar en un Estat ¡ªsense que aix¨° porti conseq¨¹¨¨ncies indesitjables¡ª obligar els homes, que tenen pensaments i sentiments tan oposats, a deixar d¡¯expressar-se d¡¯acord amb les prescripcions d¡¯un poder suprem?¡±.

Aquest pensament, que ¨¦s tan preil¡¤lustrat com moltes p¨¤gines de Bayle, esclataria en la famosa resposta de Kant a l¡¯enquesta Qu¨¨ ¨¦s la Il¡¤lustraci¨®?, que el de K?nigsberg va respondre d¡¯aquesta manera: ¡°La Il¡¤lustraci¨® ¨¦s la sortida de l¡¯home de la seva autoculpable minoria d¡¯edat. La minoria d¡¯edat significa la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la guia d¡¯un altre ... ?s dif¨ªcil per a tot individu aconseguir sortir d¡¯aquesta minoria d¡¯edat, ja quasi convertida en naturalesa en els homes. Fins i tot s¡¯hi han aficionat i se senten realment incapa?os de valer-se del seu propi enteniment¡±.

Hi ha, certament, pa?sos en qu¨¨ una puerilitat disfressada d¡¯heroisme aconsegueix, de tant en tant, sotraguejar les ¨¤nimes de la poblaci¨® fins a convertir-la, en una bona porci¨®, en una mena de germania ¡ªno una societat secreta, sin¨® tot el contrari: prepotent, asservidora, dogm¨¤tica si no fan¨¤tica, espectacular fins al paroxisme¡ª obstinada en un ideal que posseeix una molt remota possibilitat de convertir-se en realitat. ?s el pitjor que poden fer els dirigents pol¨ªtics, per¨° tamb¨¦ ¨¦s l¡¯extrem en qu¨¨ mai no desitjarien caure els ciutadans prove?ts d¡¯un cert grau de sobirania intel¡¤lectual. Passa fins i tot, de vegades, que una ciutadania que havia estat ¡°desvetllada i feli?¡± es rendeix, a causa de fen¨°mens com el que hem esbossat, a un enlluernament que, paradoxalment, destruir¨¤ el fi mateix de tota democr¨¤cia: aconseguir que tots i cada un dels membres de la societat abandonin volunt¨¤riament la ¡°minoria d¡¯edat¡± de qu¨¨ parlaven Spinoza i Kant, i actu?n racionalment.