Xoel L¨®pez, l¡¯humil encant de la normalitat

No hi ha qui entengui els artistes. Conviden Xoel L¨®pez a inaugurar el Festival de Guitarra i resulta que ara el paradigm¨¤tic instrument ocupa un lloc residual en la seva proposta, que es basa en els teclats i una bateria de sons sint¨¨tics. M¨¦s modern, sens dubte, per¨° era com si Carlos Nu?ez inaugura un festival de gaites i es passa a la trompeta. El que s¡¯ha de veure. Veure?, cues davant d¡¯un recinte com el Palau de la M¨²sica de Barcelona a mitja capacitat, amb totes les dist¨¤ncies a salvaguarda menys en el moment de la cua al carrer, on el gregarisme empeny a comprimir-se com no es fa davant de la cua d¡¯una fleca o del supermercat. Gregarisme selectiu? Xoel L¨®pez. Va ser el febrer de l¡¯any passat i va salvar pels p¨¨ls el concert, que de nou pels p¨¨ls ha pogut realitzar a la ciutat, aquesta vegada en un recinte m¨¦s gran.

Moment dol? en la seva carrera. Cau b¨¦. Les seves can?ons s¨®n amenes. Postals mil vegades vistes, fotos de les quals no es pot esperar un nou enfocament, nom¨¦s el plaer de retrobar-se amb aquest que tant agrada, el de tota la vida. El dol? encant i seguretat del previsible.

Estil: pop-rock amb aires t¨¨biament tropicals. Lletres generalment d¡¯amor rom¨¤ntic, aix¨° de buscar la felicitat eterna en l¡¯altra persona. Temps mitjos i peces una mica m¨¦s r¨ªtmiques, algunes arribant al paroxisme festiu, vegeu el final de Balas, presentada per Xoel com una cosa rara a mig cam¨ª del merengue i del g¨°spel. Totalment d¡¯acord, era molt rara la can?¨®. Coses que no ho s¨®n: Xoel, sense anar m¨¦s lluny. T¨¦ aspecte de professor enrotllat d¡¯humanitats, d¡¯aquests que cauen b¨¦ per no semblar un pergam¨ª, i a m¨¦s ¨¦s humil, les can?ons que van cantar les seves tres vocalistes femenines a ell li agraden m¨¦s que cantades per ell mateix. La seva veu, prima, es va basar en tres vocalistes que quan van actuar a l¡¯un¨ªson despentinaven les can?ons, com va passar amb Si un rayo m¨ªo te alcanzara. Fora d¡¯aix¨°, Xoel va allargar a Pez globo els finals de frase com ho feia Txetxo Bengoetxea a 21 Japonesas, un grup contemporani de Los Especialistas, un altre referent d¡¯africanisme pop que venia a col¡¤laci¨® escoltant Dancehall, Tigre de bengala o la guitarra que acomiadava Ning¨²n hombre, ning¨²n lugar. La espina de la flor en tu costado seria un descart de Josh Rouse, Si mi rayo te alcanzara es va desplegar en un ritme que Joe Jackson domina i Alma de oro t¨¦ un comen?ament que evoca La quiero a morir.

Can?¨® de Netflix

Posada en escena s¨°bria amb tot fiat a la normalitat de Xoel, artista tan humil que fins i tot se sorpr¨¨n que la televisi¨® faci famosa la can?¨® de cap?alera d¡¯una s¨¨rie, una cosa realment insospitada i ins¨°lita que ell ha viscut a Netflix amb La espina de la flor en tu costado obrint cada cap¨ªtol d'El desorden que dejas.

I les altres coses, el de sempre avui, ¨¨poca de dist¨¤ncies, risc i omissions, m¨²sics i p¨²blic agraint-se ser all¨¤ amb una platea que sembla m¨¦s incendiada davant de la dificultat avui existent d¡¯incendiar-se fora de casa. Per aix¨° al final del concert tots es van aplaudir m¨²tuament mentre Xoel assegurava tenir moltes m¨¦s can?ons que no podia interpretar a causa del toc de queda. En sortir del Palau de la M¨²sica tothom podia sentir-se la Ventafocs afanyant-se. Qui ens anava a dir que un virus ens convertiria en personatges de conte?