Catalunya, entre Renania i Pad¨¤nia

¡°L¡¯aigua pura i cristal¡¤lina del Po salvar¨¤ la Pad¨¤nia. Ha arribat el moment de l¡¯alliberament. La independ¨¨ncia ¨¦s a prop¡±. A mitjans de setembre de 1996 Umberto Bossi va anar d¡¯excursi¨® als Alps occidentals i va omplir una copa amb aigua a Pian del Re. A continuaci¨®, va emprendre des de la font natal del riu una marxa triomfal seguint el seu curs fins a l¡¯Adri¨¤tic acompanyat pels seus ac¨°lits. A Ven¨¨cia va proclamar la seva histri¨°nica Rep¨²blica Federal de la Pad¨¤nia oferint la seva ¡°vida, fortuna i sagrat honor¡±. El tamb¨¦ l¨ªder de la Lliga Nord, Roberto Maroni, amb el Va, pensiero ¡ªel cant dels jueus esclaus de Verdi¡ª de fons va exclamar ¡°comen?arem a treballar des d¡¯avui per aconseguir el reconeixement de la Pad¨¤nia per part de la comunitat internacional¡±.

Al mar? d¡¯aquell mateix any el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va accedir a la presid¨¨ncia del Comit¨¨ de Regions de la Uni¨® Europea per als propers dos anys. Al desembre Jordi Pujol va deixar la seva al front de l¡¯Assemblea de les Regions Europees despr¨¦s de quatre al c¨¤rrec. El president de la Generalitat recorria sovint llavors com a exemple de prosperitat a Baden-W¨¹rttemberg, el land alemany amb el qual Catalunya forma encara avui l¡¯associaci¨® de cooperaci¨® interregional ¡®Quatre motors per Europa¡¯.

Un quart de segle despr¨¦s Catalunya ja coneix els dos sabors, presents en la campanya electoral que tanquem. Encara que durant quinze dies els catalans han estat m¨¦s pendents del timbre de casa seva que del missatge dels candidats. M¨¦s atents al continent (que no em toqui, que no em toqui!), que al contingut que, per moments, nom¨¦s ha interessat a pol¨ªtics, opinadors i periodistes.

Ha estat una campanya trista, amb molt poques propostes de pes al marge de la cantarella recurrent de cada partit. Salvador Illa, l¡¯home diapas¨®, ha intentat que el conjunt de candidats agaf¨¦s un to pol¨ªtic sense estrid¨¨ncies, com ja es va autoimposar al ministeri. Assumint-se al capdavant no ha arriscat promeses, ni desgranat cap proposta territorial, m¨¦s enll¨¤ de proposar ¡°passar p¨¤gina¡±.

Pere Aragon¨¨s ha continuat a la seva: amnistia i autodeterminaci¨®. S¡¯ha ofert com a gestor de la Generalitat, per¨° sense concretar un programa recordable. A la fi ha traspaperat el manual de Lakoff ¡ªai, la por¡ª i explicitant el que era evident, el cord¨® al PSC, ha comprat el marc mental de la Laura Borr¨¤s. La candidata, torrista de pedigr¨ª, ha tirat d¡¯agit-prop ¡ª¡°quan van contra Junts van contra Catalunya, contra els nostres bombers, contra els nostres forestals¡± i ha acaparat l¡¯atenci¨® (cave, Puigdemont). Al costat d¡¯ella la seva infanteria. La CUP s¡¯ha mostrat fidel a si mateixa: el m¨®n canvia, per¨° el seu discurs no s¡¯immuta.

Alejandro Fern¨¢ndez s¡¯ha revelat com el millor en les justes televisives i fins i tot ha agradat a votants contraris, encara que el seu PP segueix a anys llum (sospir) del de Josep Piqu¨¦. Al seu costat, Carlos Carrizosa ha estat massa enfadat i pendent del joc dels rivals, Illa / separatisme, i s¡¯ha deixat al tinter un perfil m¨¦s propositiu. En canvi, cadascuna des del seu terreny, J¨¦ssica Albiach i ?ngels Chac¨®n, han realitzat campanyes ordenades i han deixat intuir els seus models p¨²blics i concertats per a Catalunya, percutint en uns pocs temes.

Ha quedat clar que el format de debats televisiu ¨¦s nefast. ?Per qu¨¨ no una Commonwealth audiovisual per segmentar temes i candidats en diferents debats i televisions? Tamb¨¦ que a Catalunya li urgeix una llei electoral i que Espanya ha de desanquilosar la pr¨°pia. Aix¨ª mateix, que els partits hauran de teixir una alian?a com¨² si volen que el vuit¨¨ passatger que entrar¨¤ al Parlament a bramar i distorsionar no causi grans estralls en la societat i a la cambra.

Dilluns tindrem dues certeses. Una, que gr¨¤cies als milers de catalans que, tot i a contracor, no s¡¯han posat de perfil com molts altres i formaran les meses electorals, seguirem sent una democr¨¤cia. (Gr¨¤cies). L¡¯altra, que sabrem si en la nova etapa Catalunya (31.119 PIB per c¨¤pita el 2019) posar¨¤ rumb no ja a Baden-W¨¹rttenberg (47.290), sin¨® tan sols a un objectiu m¨¦s factible com alguna Ren¨¤nia del Nord (39.678) o Palatinat (35.457). O si, per contra, ens esperaran dilluns al sol i un mat¨ª veurem al nou inquil¨ª del Palau de la Generalitat omplint la cantimplora d¡¯aigua a les fonts del Llobregat abans d¡¯emprendre la marxa cap a una nova astracanada.