Un enigm¨¤tic palauet policial II

Les obsessions no s¨®n bones. Tothom ho sap. Per¨° si s¡¯¨¦s periodista, l¡¯obsessi¨® ¨¦s gratificant. Com el que persegueix les tres cireres sense parar a l¡¯escurabutxaques, el periodista busca un nom, un carrer, un tel¨¨fon, un barri, la dada de la dada... Qualsevol cosa que es converteixi en un fil per estirar i arribar a aquella informaci¨® que fa setmanes que es resisteix. Pot portar fins i tot a la persecuci¨® i a l¡¯assetjament de persones que probablement quan veuen la trucada del periodista obsessionat, estamparien el m¨°bil contra la paret. No conec periodistes no obsessos amb la informaci¨®, per m¨¦s ximple i banal que sigui l¡¯assumpte que tractin.

L'obsessi¨® porta als recollits jardins de Vil¡¤la Cec¨ªlia, que deu el seu nom a la dona d¡¯Eduardo Conde, que va fundar El Siglo, els primers grans magatzems de Barcelona. Al fons del parc, la que fos casa privada de Conde (1909) ara ¨¦s el Casal de Sarri¨¤, on ¨¦s l¡¯arxiu del districte. Amb la felicitat de l¡¯obsessionat, cal pujar a la primera planta per veure l¡¯expedient del palauet del carrer d¡¯Iradier n¨²mero 9-11, convertit a comen?aments de la dictadura franquista en una comissaria, un ¨²s que va continuar vigent fins a l¡¯any passat.

¡°El m¨¦s interessant s¨®n els plans¡±, diu l¡¯arxiver. Estan plegats, en una carpeta que va patir humitats i cal obrir-los amb molta cura. La decepci¨® ¨¦s maj¨²scula per a qui busca dades i no ent¨¦n res de l¨ªnies ni tra?ats. En aquest arxiu, que per poder consultar-ho s¡¯ha demanat hora amb dies d¡¯antelaci¨®, no hi ha resposta a cap de les preguntes de l¡¯obsessi¨®: Qui va decidir convertir el palauet d¡¯Iradier en un edifici policial? Quan? Per qu¨¨? En quines condicions? Uns dubtes ja expressats en una cr¨°nica anterior, escrita el dia de Nadal, sobre el mateix tema.

Els temps moderns porten a teclejar a Google, a bussejar en les dades i als webs, a espr¨¦mer fins al final els butlletins oficials i els seus hist¨°rics, BOE, gasetes municipals, DOGC... Per¨° l¡¯experi¨¨ncia demostra que la resposta a les preguntes la tenen les persones. No hi ha res com la mem¨°ria viva d¡¯alg¨² i la seva ajuda per avan?ar cap al que vulguem saber. Com passa amb Maribel Blanco, qui m¨¦s sap de la Policia Nacional a Catalunya. La seva trucada fa revifar l¡¯obsessi¨® pel palauet policial, m¨¦s conegut com la Casa del duc de Prim o la Torre de San Fernando, amb la fa?ana, les escales i el vest¨ªbul protegits per l¡¯Ajuntament. Ha trobat algunes dades de l¡¯edifici del carrer d¡¯Iradier que fins al 2005 va ser una comissaria de la Policia Nacional; fins al 2020, una comissaria dels Mossos d'Esquadra i que avui espera, davant d¡¯un at¨ªpic silenci institucional, un nou ¨²s.

Els lligalls rescatats per la Maribel contenen part de la hist¨°ria de l¡¯enigm¨¤tic palauet policial del carrer d¡¯Iradier 9-11, al districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi, una de les zones m¨¦s nobles de la ciutat. Constru?t el 1918, propietat d¡¯Emilio Heydrich, un empresari cub¨¤ alemany, es va construir en forma de dues cases unides entre si, a mans de l¡¯arquitecte Joaquim Lloret. Fins aqu¨ª, res que no reculli la Viquip¨¨dia. La carpeta revela que va ser el mateix Heydrich qui el 1941 va firmar un contracte de lloguer amb la policia per a una de les dues cases que conformen el palauet.

¡°Contracte d'inquilinat¡±, diu el document, datat l¡¯1 de juliol de 1941, entre la Direcci¨® de Policia de Barcelona, i l¡¯empresari, que llavors t¨¦ 76 anys. Per 850 pessetes (uns 5 euros), es lloga un dels dos habitatges que conformen el palauet. El contracte n¡¯especifica clarament l¡¯¨²s: ¡°Dest¨ª exclusiu a oficines i serveis de la comissaria de la zona sense que s¡¯hi pugui donar una altra aplicaci¨® que segons el parer del propietari pugui perjudicar-la¡±. Tamb¨¦ es va autoritzar la policia per habilitar dos calabossos a la planta baixa de la casa, que segueixen all¨¤, encara que en des¨²s.

La comissaria de la Policia Nacional va romandre activa m¨¦s de 60 anys. L¡¯ampli ¡°xalet¡± a la zona ¡°residencial de luxe¡± comptava amb tres plantes. A la baixa, estaven les oficines de la XI companyia de la 43 Bandera de la Policia Armada; a l¡¯entresol, les depend¨¨ncies de la comissaria, en el principal, els dormitoris i altres serveis de la companyia i als soterranis, els calabossos, la calefacci¨®, la caldera, un dip¨°sit de carb¨® i la barberia de la policia. M¨¦s endavant, tamb¨¦ s'expedirien DNI.

La hist¨°ria s'enreda el 1947, quan Emilio Heydrich mor i deixa en her¨¨ncia el palauet al seu ¨²nic fill viu i dos nets. Aquests inicialment la venen a l¡¯el¨¨ctrica Flix, sabent que les dues cases estan llogades a dos usuaris diferents (a les hemeroteques consta que va viure all¨¤ un temps una fam¨ªlia God¨®). El preu va ser de 700.000 pessetes (uns 4.200 euros). I posteriorment, el 1967, es ven de nou a la fam¨ªlia Prim. All¨¤ ¨¦s quan la policia demana d'exercir el dret de retracte, ¨¦s a dir, de comprar ells el palauet. Defensen que ¡°conv¨¦ mantenir la instal¡¤laci¨® dels serveis a la finca esmentada per complir les condicions necess¨¤ries, sent dif¨ªcil, per no dir impossible, aconseguir un altre edifici d'an¨¤logues caracter¨ªstiques dins del districte, a m¨¦s de l¡¯elevat cost que suposaria el lloguer del nou local¡±.

El tema acaba als jutjats, en el 71 es denega la resoluci¨® volunt¨¤ria del contracte d¡¯arrendament i finalment l¡¯11 de mar? de 1982 el Ministeri d¡¯Hisenda compra el palauet sencer, donant compliment a una ordre ministerial del 16 de desembre de 1981. En el preuat lligall no consta per quants diners es compra. S¨ª que hi diu que el 1991 s¡¯expedeix el certificat de demanialitat, perqu¨¨ es tracta d¡¯un b¨¦ p¨²blic. La seg¨¹ent compravenda no es comunica fins al 2005, quan la Generalitat, actual propiet¨¤ria, paga, per aquesta i dues comissaries m¨¦s, 14 milions d¡¯euros.

Per als periodistes obsessionats, persones com Maribel Blanco, adscrita al gabinet de premsa, s¨®n essencials. Despr¨¦s de 41 anys com a funcion¨¤ria de l¡¯administraci¨® p¨²blica, ho sap tot. ¡°Maribel, qui va portar aquesta investigaci¨® fa 20 anys?¡±, ¡°Ah! S¨ª! Localitzo l¡¯inspector i et dic¡±. I aix¨ª, sempre. Ara diu que es jubila. Caldr¨¤ veure-ho. Tamb¨¦ ho fa Antonio Navarro, el cap de premsa del cos a Catalunya, sempre afable i disposat malgrat dif¨ªcils relacions entre els mitjans, que sempre volen m¨¦s, i gabinets, que solen voler menys. Sense ells, ser¨¤ m¨¦s complicat con¨¨ixer les hist¨°ries com la del palauet d¡¯Iradier. L¡¯edifici ¨¦s buit, per¨° continua insolent deixant caps per lligar amb els quals obsessionar-se: en qu¨¨ es concretar¨¤ l¡¯¨²s institucional per part dels Mossos? Per decisi¨® de qui? Quin ¨²s va tenir durant la Guerra Civil?...