Carta al meu amic catal¨¤

Estimat, tu ets el meu amic catal¨¤, ¨¦s a dir, tu ets tu i ets tamb¨¦ tots els meus amics catalans que, o b¨¦ s¨®n d¡¯all¨¤, o han triat aquesta bonica terra per viure.

Saps b¨¦ que quan, a finals del segle passat, vaig tornar a Espanya despr¨¦s de m¨¦s d'onze anys d'exili per vagabunderia d'aprenentatge i treball, vaig establit una forta connexi¨® amb Catalunya a trav¨¦s de la meva dona llavors, ben catalana i a qui no oblido, i dels seus pares, que van estimar profundament la seva terra. Ells em van traspassar aquesta estima que ha arrelat en mi.

He d¡¯afegir que llavors Barcelona era una ciutat acollidora que no discriminava ning¨², fos quina fos la seva proced¨¨ncia. La seva vida cultural i la seva inquietud, m¨¦s enll¨¤ de la seva bellesa innegable, m'atreien molt.

Aix¨ª que durant anys vaig acaronar la convicci¨® i el desig que Barcelona era la ciutat id¨°nia per arrelar-me i viure, des de la qual podia desenvolupar el meu treball. A tot aix¨° s'afegia l'extraordin¨¤ria acollida que vam tenir els meus espectacles i jo.

Encara que un competidor en l'ofici no va dubtar a exclamar en certa ocasi¨®, segons em va referir algun testimoni: ¡°Per¨° home, qu¨¨ busca aqu¨ª aquest xarnego?¡±. Aquest home no era mala gent i, sens dubte, atresorava molt m¨¨rit. El seu comentari no va minvar, de cap manera, la meva predilecci¨® per Barcelona i Catalunya. Tan sols el meu treball cinematogr¨¤fic em va fer canviar d'opini¨® i optar per Madrid com a ciutat de resid¨¨ncia.

Saps que vaig n¨¦ixer al sud i que em sento molt d¡¯all¨¤, per¨° els molts anys que he viscut en altres pa?sos m'han ensenyat que tots som m¨¦s o menys el mateix i que cada pa¨ªs t¨¦, en diferents proporcions, virtuts i defectes que, d'alguna manera, es compensen. Sens dubte no em sento dropo ni mandr¨®s, com alguna vegada va afirmar dels andalusos cert ¨ªnclit personatge catal¨¤.

Durant molts anys, les anades i vingudes a Catalunya han estat font d'enriquiment, de plenitud, de goig per aquest preci¨®s tap¨ªs d'amics que amb el temps s'ha anat teixint i del paisatge del qual tu formes una part tan important.

Per¨° malauradament, des de fa pocs anys, aquest teixit s'ha interromput, el teler ¨¦s quiet. Amb gran dolor per part meva. S'ha erigit com un mur entre nosaltres.

D¨¦u meu, un altre mur!!

S'ha aixecat sense saber com, de nit, com aquell altre mur al cor d'Europa anys enrere. I ha estat durant el proc¨¦s.

No s¨¦ si ets independentista o no, m¡¯importa ben poc. Ets el meu amic i aix¨° ¨¦s el que m¨¦s m'importa. Als meus anys i, encara que sempre ho sab¨¦s, conec molt b¨¦ el valor de l'amistat. Et necessito, et necessito per estar viu, en vida, per continuar vivint. No deixem que cap mur ens separi o allunyi.

Tinc ganes de retrobar-te, de sentir-te i d'abra?ar-te. Passi el que passi amb aquestes eleccions.

I ara et saludo, et desitjo salut, amic.

Postdata: jo tamb¨¦ em sento culpable de la construcci¨® d'aquest mur per no haver escrit aquesta carta abans, pel meu temor del rebuig, per no haver perm¨¨s que parl¨¦s el meu cor.

Jos¨¦ Luis G¨®mez ¨¦s actor i director de teatre i membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyola.