Cr¨¦ixer en un barri amb contaminaci¨®, cr¨¦ixer en un barri amb aire net

Quan Bel¨¦n Hinarejos va anar a fer-se el 2005 la primera ecografia d'embar¨¤s, la de les 12 setmanes de gestaci¨®, una infermera al Centre d'Atenci¨® Prim¨¤ria de Sant F¨¨lix, a Sabadell, li va proposar formar part d'una investigaci¨®. Aix¨ª va ser com va comen?ar el seguiment cient¨ªfic del desenvolupament del seu fill, el Roger. Llavors era un fetus de tot just uns grams, per¨° avui est¨¤ a punt de fer 15 anys i les proves continuen. Tots dos formen part de les m¨¦s de 3.700 mares i 3.700 fills monitorats a set ¨¤rees del pa¨ªs dins del projecte INMA, coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Una investigaci¨® amb voluntaris que ja dura 20 anys, la m¨¦s ambiciosa d'aquest tipus que s'ha fet a Espanya, amb resultats que mostren l'impacte de la contaminaci¨® en la mida en el moment de n¨¦ixer i en el desenvolupament de la funci¨® pulmonar o cognitiva.

¡°Jo soc de ci¨¨ncies, treballo de t¨¨cnic de laboratori i la recerca sempre m'ha atret, vaig pensar que no tenia res a perdre¡±, comenta Hinarejos, que sense rebre res a canvi va acceptar que li comencessin a treure mostres de sang i haver d'emplenar interminables q¨¹estionaris sobre la seva salut, la seva alimentaci¨®, els seus h¨¤bits de vida¡­ Algunes de les preguntes se centraven en el seu lloc de resid¨¨ncia: un pis en un carrer de Sabadell amb molt de tr¨¤nsit de cotxes i alts nivells de contaminaci¨® atmosf¨¨rica. Al mateix temps, en les ecografies d'embar¨¤s tamb¨¦ es van comen?ar a prendre mesures del fill que portava dins, com la mida del cap, el f¨¨mur o el pes. El Roger va n¨¦ixer el 10 de maig del 2006, gaireb¨¦ un mes abans del que li tocava. Malgrat ser un nad¨® prematur, va pesar prop de tres quilos.

Maite Lemus treballava abans en un banc, per¨° ho va deixar per passar-se a la doc¨¨ncia. ¡°N'estava farta¡±, diu. Tamb¨¦ va fugir de la contaminaci¨® de Val¨¨ncia i se'n va anar a viure en una casa tranquil¡¤la als afores de la ciutat, amb una terrassa des d'on es veuen el mar Mediterrani i la serra Calderona. ¡°Buscava qualitat de vida¡±, recalca la valenciana, a qui van reclutar per a l'estudi a finals del 2004, quan va anar a l'hospital de La Fe per fer-se la primera ecografia d'embar¨¤s. La seva filla Arantxa va n¨¦ixer el 10 de juny del 2005. ¡°Cal donar suport a qualsevol investigaci¨® que pugui ajudar a millorar la salut¡±, incideix Lemus, que explica que m¨¦s de 15 anys despr¨¦s a ella mateixa li acaben de treure sang i fer una citologia.

Un dels primers resultats obtinguts amb les dades dels voluntari va ser que, de mitjana, els nadons amb mares que vivien en zones amb un aire m¨¦s contaminat pesaven menys i eren m¨¦s petits en n¨¦ixer. Una relaci¨® amb la pol¡¤luci¨® que resultava encara m¨¦s clara amb les embarassades que passaven m¨¦s temps a casa. S¨®n diversos els treballs cient¨ªfics publicats sobre aquest tema dins del projecte, com el que va apar¨¨ixer el 2011 a la revista Environmental Health Perspectives, amb la informaci¨® de 2.505 mares i 2.505 nadons, entre els quals hi havia el Roger i l'Arantxa. Els investigadors van estimar l'exposici¨® a di¨°xid de nitrogen (NO?) i benz¨¨ de les embarassades i van comparar les mesures dels petits en n¨¦ixer. ¡°Vam descobrir que els nens de les mares de zones m¨¦s contaminades arribaven a pesar de mitjana 70 o 80 grams menys que els de la mateixa ciutat en zones menys contaminades¡±, detalla Jordi Sunyer, un dels autors del treball cient¨ªfic i primer director del projecte INMA. ¡°Aix¨° no es devia a difer¨¨ncies socials, perqu¨¨ la majoria de la gent a les ¨¤rees m¨¦s contaminades tenia una educaci¨® millor i m¨¦s oportunitats de tenir una vida millor¡±, assenyala.

En el part en qu¨¨ va n¨¦ixer el Roger a Sabadell, una de les infermeres que van recollir mostres del cord¨® umbilical va ser Silvia Fochs, que despr¨¦s ha acabat ocupant-se de fer-ne el seguiment, a m¨¦s del de molts altres nens i nenes. ¡°Som com les seves tietes, els hem vist n¨¦ixer¡±, comenta amb emoci¨®. De manera peri¨°dica, en general cada dos anys, contacten amb les mares i els fills per fixar una nova visita en la qual dur a terme m¨¦s proves i m¨¦s q¨¹estionaris. A m¨¦s, en aquest temps han anat recollint mostres biol¨°giques de tot tipus que es guarden en congeladors a una temperatura de 80 graus sota zero. Es preserven aix¨ª perqu¨¨ els investigadors puguin disposar d'aquest material segons van progressant els treballs cient¨ªfics i perqu¨¨ potser en el futur serveixen per extreure una informaci¨® important que ara es desconeix. ¡°Encara queda orina d'embar¨¤s de fa 16 anys per seguir investigant¡±, destaca Fochs.

L'origen del projecte INMA s¨®n els estudis comen?ats el 1997 a Ribera d¡¯Ebre i Menorca, aix¨ª com un altre que va arrencar el 2000 a Granada. Aquestes tres investigacions amb voluntaris van ser la base per llan?ar entre el 2001 i el 2002 un programa molt m¨¦s ambici¨®s amb la incorporaci¨® d'altres quatre estudis de seguiment (tamb¨¦ anomenats de cohort) a Ast¨²ries, Guip¨²scoa, Val¨¨ncia i Sabadell (Barcelona). Aquestes set ¨¤rees coordinades per harmonitzar els seus treballs cient¨ªfics representen una mina d'informaci¨® per als investigadors.

A Europa hi ha estudis d'aquest tipus encara molt m¨¦s amplis: si aqu¨ª els nadons ja s¨®n adolescents, a Finl¨¤ndia segueixen actives investigacions amb persones nascudes als anys seixanta i vuitanta, i al Regne Unit n'hi ha que ara segueixen els fills dels primers fills.

Als quatre anys de vida, una de les proves que se li van fer al Roger va ser una espirometria. La prova consisteix a bufar en un aparell (espir¨°metre) que mesura la quantitat d'aire que un pot retenir i la velocitat de flux pulmonar. Encara que aquest tipus de tests se sol fer a edats m¨¦s avan?ades, els assajos amb 1.175 infants de Sabadell i Guip¨²scoa van funcionar i van donar altre cop uns resultats interessants. La investigaci¨® publicada aquesta vegada a Thorax el 2015 va trobar una relaci¨® entre l'exposici¨® prenatal a l'aire contaminat provocat pel tr¨¤nsit i un d¨¨ficit de la funci¨® pulmonar en nens de preescolar. ¡°Vam veure que hi havia un cert retard en com maduraven aquests pulmons vinculat a la contaminaci¨® atmosf¨¨rica¡±, recalca l'investigador Jordi Sunyer.

Durant la seva infantesa, han estat m¨²ltiples les proves que s'han fet als nens i els sistemes utilitzats per recollir les mostres. De vegades s'ha demanat als petits que portin motxilles amb captadors de contaminaci¨®. I hi ha hagut fins i tot ocasions en les quals les infermeres han anat a casa de les fam¨ªlies per aspirar la pols dels matalassos o per col¡¤locar algun mesurador a les finestres amb el qual analitzar l'aire. ¡°Crec que vaig comen?ar a ser conscient del que passava als set anys, jo sabia que era per fer un experiment amb gent de la meva edat¡±, afirma l'Arantxa. ¡°M'han fet proves de tot tipus, per¨° sempre m'ha agradat molt, em sento important i em diverteix¡±, assegura.

Al Roger l'any passat li va tocar portar durant un temps un rellotge per mesurar pulsacions i un cintur¨® que monitorava la seva activitat f¨ªsica i les hores de son. Tamb¨¦ va haver de dur un captador per mesurar la contaminaci¨® a la seva classe de l'escola. ¡°?s veritat que algunes proves s¨®n una mica pesades, per¨° ¨¦s per a una bona causa¡±, comenta el sabadellenc. ¡°Aix¨° ¨¦s molt interessant per al futur, ja que la contaminaci¨® t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies greus per a la salut i el medi ambient¡±.

Com detalla Ll¨²cia Gonz¨¢lez, psicopedagoga del CIBER (Centre d'Investigaci¨® Biom¨¨dica en Xarxa) d'Epidemiologia i Salut P¨²blica, que fa el seguiment de l'Arantxa i altres nens de Val¨¨ncia, els q¨¹estionaris resulten clau per obtenir informaci¨® no nom¨¦s del que mengen o dels seus h¨¤bits, sin¨® tamb¨¦ del seu desenvolupament mental. Per estudiar el seu cervell, a partir dels quatre anys s'utilitzen, a m¨¦s, jocs d'ordinador. Resulten m¨¦s objectius per mesurar les seves capacitats cognitives. En un dels exercicis utilitzats van apareixent objectes a la pantalla durant set minuts ¡ªun vaixell, una pilota, un cavall¡ª i els petits han de pr¨¦mer sempre la barra espaiadora del teclat, excepte quan apareix una ics. Serveix per mesurar la seva capacitat d'atenci¨®.

A partir de les dades obtingudes amb aquest mateix joc d'ordinador ¡ªa Ast¨²ries, Guip¨²scoa, Sabadell i Val¨¨ncia¡ª, els investigadors van determinar en un estudi publicat el 2017 a Environmental International que la major exposici¨® a contaminaci¨® per NO?, principalment durant l'embar¨¤s i, en menor mesura, despr¨¦s del part, s'associa tamb¨¦ amb una funci¨® d'atenci¨® deficient en els nens de 4 a 5 anys. ¡°Amb contaminaci¨®, hem trobat molta relaci¨® amb la funci¨® d'atenci¨®, la mem¨°ria, el desenvolupament mental i la motricitat; i aix¨°, a m¨¦s, resulta molt consistent amb els resultats d'altres estudis¡±, recalca M¨°nica Guxens, investigadora d'ISGlobal que va participar en aquest treball cient¨ªfic i actual directora del projecte INMA. ¡°En canvi, no hem trobat relaci¨® amb TDAH [trastorn per d¨¨ficit d'atenci¨® i hiperactivitat], trets d'autisme, depressi¨®, ansietat i agressivitat, encara que s¨ª que ho han fet altres estudis de cohort dels Estats Units¡±.

¡°Ens queden moltes preguntes per respondre¡±, incideix Guxens, que explica que ara les investigacions busquen con¨¨ixer millor la relaci¨® de la contaminaci¨® amb l'obesitat infantil o amb precursors de possibles patologies cardiovasculars en el futur. No obstant aix¨°, en aquests 20 anys de projecte ja s'ha mostrat que la pol¡¤luci¨® de l'aire, a banda de causar malalties en els infants (com asma o altres problemes respiratoris), tamb¨¦ pot afectar funcionalitats dels petits, encara que estiguin sans. Fins a quin punt condiciona a la vida tenir un menor desenvolupament cognitiu o de la funci¨® respirat¨°ria? ¡°No ¨¦s clar, per¨° l'ideal ¨¦s que el cervell creixi en la seva plenitud, ning¨² vol tenir un menor desenvolupament¡±, respon la directora d'INMA.

¡°No ¨¦s el mateix que alg¨² tingui un coeficient d'intel¡¤lig¨¨ncia de 85 i li baixi 5 punts que un altre amb 135 a qui li baixi a 130¡±, assenyala al seu torn l'investigador Jordi Sunyer, que incideix que de forma individual cada cas ¨¦s diferent i dep¨¨n de les potencialitats predeterminades per a cada nen. ¡°No tenim la certesa que aquests impactes funcionals siguin gaire determinants per al desenvolupament, el benestar o la salut d'una persona, per¨° el que s¨ª que sabem ¨¦s que des del punt de vista col¡¤lectiu aix¨° t¨¦ una gran import¨¤ncia socioecon¨°mica¡±, subratlla. ¡°Aquestes difer¨¨ncies es noten molt a escala d'un barri sencer o una poblaci¨® sencera exposada a alts nivells de contaminaci¨®¡±.