Poseu-vos un samovar a casa

Us vau perdre Les tres germanes de Tx¨¦khov en la versi¨® que va dirigir Julio Manrique al Teatre Lliure i que va haver de cancel¡¤lar funcions al gener per la male?da covid deixant el p¨²blic al carrer? No us preocupeu: hi ha repesca. De moment no a l'escenari (potser torna l'espectacle la temporada que ve), per¨° s¨ª a casa.

Les tres germanes ¨¦s una de les obres de la temporada que el Lliure ha posat a la seva Sala Online, a la qual s'accedeix des del web del teatre per un raonable preu de subscripci¨® anual (29 euros, impostos inclosos). L'opci¨® virtual t¨¦ les seves pegues (¨¦s impossible substituir l'emoci¨® de la representaci¨® en viu, ¨¦s clar), per¨° tamb¨¦ t¨¦ el seu morbo: no passa cada dia que et vinguin a casa l'Olga, la Maixa i la Irina; els costa molt moure's, a aquestes noies, que ni tan sols s¨®n capaces de viatjar a Moscou, i aix¨° que els queda molt m¨¦s a prop.

A m¨¦s, et pots anar dosificant al teu gust l'obra (de dues hores i quart), tan intensa, com si fos una minis¨¨rie de Netflix; endur-te-la al llit, escarxofar-te al sof¨¤, rebobinar, o parar un moment per picar alguna cosa. Les pauses estan justificades: entre el primer acte i el segon passen dos anys.

?s molt recomanable, per crear ambient, tenir a m¨¤, a m¨¦s d'una balalaica, un samovar, aquesta icona de la cultura russa del te i l'ennui txekhovi¨¤; avui dia no ¨¦s un element gaire freq¨¹ent en el parament dels nostres habitatges, on el seu lloc l'ocupa la molt menys historiada i rom¨¤ntica Nespresso; no obstant aix¨°, en aquests temps amb Amazon ¨¦s f¨¤cil trobar-ne un que no potser no ¨¦s? el de Zhivago o Karenina o aquest tan car que tenen els Proz¨®rov, per¨° ja far¨¤ el fet. El mateix Manrique, que ha optat per una actualitzaci¨® de l'obra, que transcorre en l'actualitat, amb m¨°bils i tot, no s'ha atrevit a prescindir del samovar, que apareix com a regal a la Irina en el primer acte, com est¨¤ establert.

Despr¨¦s de veure diverses versions de Les tres germanes a Catalunya (com la de Llu¨ªs Pasqual, del Lliure del 1979; la de Pierre Romans amb la companyia Flotats del 1990; o la d'Ariel Garc¨ªa Vald¨¦s al TNC, del 2005, entre d'altres) i participar en la primera com a ajudant de direcci¨® i regidor, qui signa aquestes l¨ªnies s'ha sorpr¨¨s una mica amb la de Manrique (de la qual va fer en el seu moment la cr¨ªtica Marcos Ord¨®?ez). No nom¨¦s perqu¨¨ despr¨¦s de passar-te mesos netejant la plata dels Proz¨®rov i fins i tot dormint a casa seva ¨¦s tot un canvi que sigui la fam¨ªlia la que vingui a casa teva (en un acte reflex vaig netejar tamb¨¦ la plata abans de posar-me a veure la funci¨®). ?s que no hi surt el capit¨¤ Solioni ¡ªque de totes maneres no convidar¨ªem a visitar-nos, per les seves males maneres, resultat d'haver llegit malament L¨¦rmontov¡ª, es converteix el metge de l'ex¨¨rcit Txebutikin en oncle de les germanes i desapareixen els simp¨¤tics sotstinents. De fet, desapareix tot l'ex¨¨rcit: els militars acantonats a la ciutat i assidus dels Proz¨®rov es converteixen en ge¨°legs, en la consideraci¨® que avui a Catalunya es veu estrany tenir militars convidats a casa, m¨¦s encara amb les idees podemites o ecolocomunistes de la Irina de Manrique (i aix¨° que a l'original ¨¦s filla de general).

Des del primer moment, Manrique i el seu equip d'adaptaci¨® (Marc Artigau i Cristina Genebat, que a m¨¦s encarna l'Olga) aposten per no tenir miraments a l'hora de tocar Tx¨¦khov, la qual cosa pot resultar una mica xocant, en honor d'aproximar l'obra al p¨²blic actual. Consideren que la gr¨¤cia ¨¦s l'ara i aqu¨ª, i que el que ofereixen ¨¦s una altra hist¨°ria amb la mateixa ¨¤nima. Qui conegui b¨¦ la pe?a trobar¨¤ extravagant la barreja de text nou amb el de Tx¨¦khov i el fet que algunes frases caracter¨ªstiques de la pe?a apareguin fora del seu lloc original. Desconcerta que es parli de l'Antropoc¨¨, d'ecologia, de realitat virtual, de cinema de s¨¨rie B, de quant de mal va fer Stalin, de la caiguda del Mur¡­, o que se senti el Bella Ciao durant el carnaval, o Lemonade de Coco Rosie durant un clau ben expl¨ªcit de la Nataixa i l'Andr¨¦i que hauria incomodat el pobre Anton.

I no obstant aix¨°, el resultat ¨¦s fascinant; hi s¨®n els entranyables desitjos del bar¨® Tusenbach de treballar algun dia, tan txekhovians encara que el personatge sigui fill d'un traficant d'armes i vagi en patinet, la il¡¤luminada xerrameca de Verxinin (a qui se li permet disfressar-se de coronel rus tsarista durant el carnaval), el ¡°tot avui que ric¡± de la Maixa, o el can¨°nic ¡°Anar a Moscou, acabar amb tot aix¨° i¡­ a Moscou!¡±.

Vista des de casa, entre aquestes quatre parets que ja ens oprimeixen com a les Proz¨®rov les seves, la resposta de l'Olga a la pregunta de la Irina ¡°Anirem a Moscou?¡± ressona com un veritable cant d'esperan?a: ¡°S¨ª, al juny¡±. Tx¨¦khov, intercedeix per nosaltres!