Mor el poeta Joan Margarit als 82 anys

El vers havia de sortir del seu interior, de si mateix. Nom¨¦s aix¨ª serviria per donar consol a una persona qualsevol, ¡°tamb¨¦ la que ¨¦s a 5.000 quil¨°metres; i a m¨¦s li ha de valer per a quan en tingui 18, 45, 60 i 80 anys, sent com s'¨¦s persones diferents; perqu¨¨, si est¨¤ ben fet, en un poema hi ha mil poemes¡±. Aix¨° deia sobre la seva poesia, clara, filla de l'emoci¨®, Joan Margarit, potser el bard m¨¦s popular de les lletres catalanes i espanyoles contempor¨¤nies. Mort avui a Barcelona, v¨ªctima d'un c¨¤ncer als 82 anys, era capa? d'obtenir amb t¨ªtols com Joana i Casa de Miseric¨°rdia, vendes m¨¦s pr¨°pies de les novel¡¤les. Creador d'una obra plenament biling¨¹e en catal¨¤ i castell¨¤, va guanyar premis com el Reina Sofia de Poesia i el Cervantes el 2019.

¡°En poesia no pots trobar res fora; tot ¨¦s dins d'un i aqu¨ª hi ha tamb¨¦ molta porqueria: rancor, foteses... Cal saber trobar el b¨¦ i, en un segon estadi, transformar-lo en paraules¡±, deia, segurament fruit de la f¨®rmula que ell mateix es va aplicar de petit, quan es va servir de la solitud per enfrontar-se al dolor i a l'infortuni que li va oferir haver nascut la matinada de l'11 de maig del 1938 a Sana¨¹ja (Lleida), a pocs quil¨°metres d'on s'acabava de trencar el front d'Arag¨®, inici de la derrota final dels republicans ven?uts, b¨¤ndol al qual va pert¨¤nyer familiarment i espiritualment.

La solitud, la seva llavor po¨¨tica, naixeria aleshores sense saber-ho, en aquells temps de canvis constants de casa i escola, de la mort d'una germana petita per falta de medicaments en temps de mancances, incloses les d'una mare, mestra, poc destra a expressar el seu afecte i que el nen va confondre amb desamor. Margarit sempre va dubtar que no ho hagu¨¦s heretat. ¡°No respon la meva poesia a aquesta dificultat per transmetre l'afecte?¡±, es preguntava a Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018), les seves franques mem¨°ries d'infantesa i adolesc¨¨ncia.

L'altra espurna po¨¨tica va tenir sempre data i lloc exacte en la mem¨°ria de Margarit: una nit d'estiu del 1956, davant d'una finestra, a Santa Cruz de Tenerife, on la fam¨ªlia s'havia traslladat dos anys abans per motius laborals del pare, arquitecte. Era un poema dedicat a una companya de batxillerat: ¡°L'amor m'ha fet ser poeta, li vaig escriure l'¨²nic poema meu que em s¨¦ de mem¨°ria i l'¨²nic que no he recitat mai ni recitar¨¦ mai en p¨²blic¡±, va declarar qui va ser sempre molt gener¨®s amb la lectura p¨²blica, on destacava per les modulacions d'una veu estent¨°ria i franca, com el seu riure.

No hi havia dubtes en aquell moment: els seus escrits eren en castell¨¤, influ?t per una lectura intensa de Neruda, poeta que, deia, ¡°va estar a punt de devorar-me i em va costar una d¨¨cada llarga alliberar-me de la seva influ¨¨ncia excessiva¡±. La relaci¨® amb la llengua no era f¨¤cil. Ho va deixar expl¨ªcit a Siglo de Oro, poema del seu ¨²ltim llibre de versos, Un sorprenent hivern (2017): ¡°La Guerra Civil va destruir per a mi una s¨¨rie d'autors que em van ser imposats per professors terribles. Penso en Quevedo, en G¨®ngora¡­ fins i tot en Cervantes: El Quixot era part d'haver perdut la guerra¡±, explicava qui va rebre un clatellot que li va donar al Rub¨ª dels anys quaranta un senyor al mig del carrer ¡°per parlar en catal¨¤¡±.

L'episodi va quedar aqu¨ª, potser no va afectar. O s¨ª. El cas ¨¦s que Margarit, amb el catal¨¤ com a llengua ¨ªntima i dom¨¨stica, va comen?ar a escriure poesia en castell¨¤, que va culminar, amb tot just 25 anys, amb la publicaci¨® del seu primer llibre: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), encara de regust nerudi¨¤, tot i que, en l'elogi¨®s pr¨°leg que l'acompanyava, Camilo Jos¨¦ Cela parlava d'un ¡°surrealista metaf¨ªsic¡±. Dom¨¦stico nac¨ª (1965), Cr¨®nica (1975) i Predicci¨®n para un b¨¢rbaro (1979) conformarien t¨ªtols ensenya d'una poesia ¡°amb certa gravetat¡±, admetia qui, tamb¨¦ arquitecte, el 1968 ja era catedr¨¤tic de C¨¤lcul d'Estructures de l'Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Aquesta especialitat el va portar a participar en les obres de continuaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia de Gaud¨ª, per¨° tamb¨¦, com li agradava molt recordar, en la rehabilitaci¨® dels precaris edificis de l'emigraci¨® dels anys cinquanta i seixanta a Sant Roc, la Pau o el Bes¨°s, on, subratllava, ¡°vaig con¨¨ixer gent humil fant¨¤stica¡±.

C¨¤lcul d¡¯estructures, dolor en estat pur, va ser tamb¨¦ el t¨ªtol que el 2005 li va posar a un dels seus millors poemaris (premi Serra d¡¯Or), al punt ¨¤lgid de la seva traject¨°ria com a bard de les lletres catalanes contempor¨¤nies. El canvi de llengua s'havia produ?t, despr¨¦s de gaireb¨¦ dues d¨¨cades d'escriptura en castell¨¤, a principis dels anys vuitanta, despr¨¦s que el poeta Miquel Mart¨ª i Pol, de qui Margarit traduiria Estimada Marta al castell¨¤, l'anim¨¦s a escriure en catal¨¤. La proposta coincidia amb el fet que ell vivia la seva producci¨® po¨¨tica ¡°en un estat d'insatisfacci¨®¡±, la qual cosa es traduiria en una futura obra gaireb¨¦ sense poemes de joventut. En qualsevol cas, saltaria al catal¨¤ a partir de L¡¯ombra d¡¯altra mar (1981). ¡°Tota catedral es construeix a partir d'una cripta i aqu¨ª tenia la meva. Jo vaig comen?ar a escriure als 16 anys, per¨° fins als 40 no vaig aconseguir la meva pr¨°pia veu: cap gran poeta ho ha estat si no ha escrit en la seva pr¨°pia llengua¡±, resumia en una met¨¤fora pr¨°pia de la seva professi¨®.

El Margarit poeta va entrar en erupci¨®. Tot semblava encaixar; de cop, apareixien els records dels llibres de poesia xinesa que el seu pare tenia per casa: Tu Fu, Lao-Tse¡­ ¡°All¨° de la lluna, el riu i un... em vaig quedar¡­¡±, evocava Margarit, versos d'on va aprendre la concentraci¨® textual; tamb¨¦ va aflorar el Jacint Verdaguer que la seva ¨¤via recitava de mem¨°ria i que a ell el va fascinar per aquesta coneguda solitud immensa que destil¡¤lava l'obra del poeta. I, ¨¦s clar, el Joan Maragall per a qui el centre del poema ¨¦s l'altre. Aix¨ª, Margarit va publicar sis llibres en tot just quatre anys, tots carregats d'¡°exc¨¦s d'entusiasme po¨¨tic¡±, un aspecte que comen?aria a remetre a partir de Mar d¡¯hivern (1986), premi Carles Riba. Ell, Carner, Foix i Joan Oliver conformarien les lectures i influ¨¨ncies m¨¦s directes, cosits tots per un altre dels temes recurrents en la seva po¨¨tica: el seu a?llament.

Dos poemes a la butxaca

Margarit portava sempre a la butxaca un poema en curs. ¡°D'aqu¨ª a una setmana, com a m¨¤xim, en portar¨¦ dos, que ser¨¤ el poema en castell¨¤, per¨° no ¨¦s una traducci¨®: tots dos fan el seu cam¨ª; l'espurna que va inspirar el primer la continuo en l'altre; en el llarg cam¨ª de la seva versi¨® final detectar¨¦ errors en un o altre que els modificaran tots dos; aix¨° s¨ª, el primer sempre surt en la meva llengua¡±, afirmava. I amb aquesta metodologia, des de principis dels noranta va encarrilar la seva maduresa po¨¨tica, amb t¨ªtols com Estaci¨® de Fran?a (1998, en edici¨® directament biling¨¹e) o Joana (2002), el llibre que solia recomanar als qui es volien iniciar en la seva poesia, reflex de la mort de la seva filla i de les poques vegades que va escriure de pressa: ¡°En calent, no, roent ho vaig fer: si en aquest moment de dolor la poesia no em servia, sabia que ja no escriuria mai m¨¦s¡±, es va justificar.

Amb els anys, els versos de Margarit es van fer m¨¦s descarnats, escur?ant m¨¦s la dist¨¤ncia entre vida i obra, entre la persona i el poeta, amb la m¨¤xima humilitat ret¨°rica de qu¨¨ era capa?, donant-li aquesta p¨¤tina d'autenticitat que es va traduir en una infinitat de lectors, simbolitzats en un que fa uns anys se li va apropar en un museu madrileny despr¨¦s de recon¨¨ixer-lo i que li va dir que els seus versos l'havien salvat en un moment molt dif¨ªcil de la seva vida. ¡°La poesia i la m¨²sica¡±, deia el poeta, ¡°s¨®n les principals eines de consol de les quals l'¨¦sser hum¨¤ disposa en la seva solitud, aquesta solitud a la qual est¨¤ sempre abocat, encara que compti amb els seus ¨¦ssers estimats m¨¦s propers, el primer cintur¨® dels afectes¡±.

El reconeixement popular i literari de Margarit va tenir dos anys clau: el primer, el 2008, quan Casa de Miseric¨°rdia, pura tristesa, recollia tant el Premi Nacional de Poesia estatal com el de la Generalitat. El 2019 arribarien els dos principals reconeixements de la gaireb¨¦ vintena que va obtenir: el Reina Sofia i el Cervantes. Si b¨¦ d'aquest era el cinqu¨¨ autor catal¨¤ a obtenir-lo, era el primer plenament biling¨¹e, catal¨¤ i castell¨¤, des d'aquell Estaci¨® de Fran?a. Va explicar, com sempre amb senzillesa, el seu cas: ¡°Una ¨¦s materna; l'altra ¨¦s adquirida i l'estimo: no renunciar¨¦ a les dues lleng¨¹es, diguin el que diguin els pol¨ªtics¡±, va dir quan va rebre el guard¨®, davant dels qui volien veure-hi tamb¨¦ una lectura pol¨ªtica de la seva concessi¨® en plena distensi¨® de les relacions entre Catalunya i Espanya pel proc¨¦s. Sempre d'esperit independent, i encara que el 2010 va plantejar en el seu preg¨® de les festes de la Merc¨¨ de Barcelona que potser Catalunya havia de ¡°canviar profundament la relaci¨® amb aquesta Espanya¡±, el president de la Generalitat va trigar un dia a felicitar-lo pel Cervantes.

Margarit va relativitzar l'incident, feli? en una poesia que el protegia com una casa, paral¡¤lelisme que sempre va fer entre tots dos conceptes des d'un consell que en el seu moment li va donar el seu prestigi¨®s col¡¤lega Jos¨¦ Antonio Coderch: ¡°Una casa no ha de ser ni independent, ni feta en va, ni original, ni sumptuosa¡±. I ell afegia: ¡°Sempre he pensat aix¨° mateix de la poesia¡±.

Tampoc va lamentar que el coronavirus imped¨ªs que se li fes lliurament cerimonial del Cervantes ni fer el discurs (¡°Ara hi ha coses m¨¦s urgents en les quals pensar que no pas a lliurar un Cervantes. Els hospitals, per exemple¡±, deia l'abril passat, vuit mesos abans de rebre'l de mans dels Reis en un acte privat). I la mort encara el preocupava molt menys: ¡°L'has d'esperar i ja est¨¤. No ¨¦s cap cerim¨°nia important. Fer un poema ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil que morir-se. No el pot fer tothom, un poema. Morir-se est¨¤ a l'abast de tots¡±.

El lector de Margarit pot acudir ara, en la seva abs¨¨ncia, als versos d'un poema de Joana: ¡°La mort no ¨¦s m¨¦s que aix¨°: el dormitori, / la lluminosa tarda a la finestra, / i aquest radiocasset a la tauleta / ¨Ctan aturat com el teu cor¨C / amb les can?ons cantades ja per sempre. / L'¨²ltim sospir que has fet roman encara / susp¨¨s a dintre meu: no deixo que s'acabi¡±.