Les vinyetes vitalistes de Juanjo S¨¢ez

El cau del dibuixant Juanjo S¨¢ez es troba en ple barri de la Sagrera, a Barcelona, la ciutat on va n¨¦ixer fa 49 anys. Les ¨¤mplies vidrieres grogues tenyeixen d'aquest color cada rac¨® de la casa. El jersei de l'artista t¨¦ un to mostassa, a joc amb el sof¨¤ on s'acomoda aquest mat¨ª. Han passat 15 anys des de l'¨²ltima vegada que va publicar alguna cosa in¨¨dita i est¨¤ nervi¨®s, emocionat. Sobre la taula hi reposa un exemplar de la seva nova obra, Para los m¨ªos (Temas de Hoy). Sis anys d'escrits ¨ªntims que, de fet, no havien de ser un llibre.

El 2008 les morts de la seva ¨¤via i dels seus pares es van precipitar una rere l'altra, sense temps per assimilar-les. Una amiga, que havia passat per una cosa semblant de petita, li va dir: ¡°Saps el que faig jo? De vegades escric cartes a la meva mare, i em serveix¡±. Al principi, el m¨¨tode no va conv¨¨ncer S¨¢ez, fins que un dia ho va provar. Va sentir com s'alliberava del pes que l'oprimia i va recuperar una comunicaci¨® impossible que la seva ment percebia com a veritable. El resultat s¨®n quatre quaderns de tapes negres atape?ts d'esbossos i paraules que avui descansen apilats sobre una taula rodona. Un manuscrit ple de preguntes i respostes sobre la p¨¨rdua i el dolor que l'han portat a recordar el valor de la vida i que ha volgut compartir en forma de llibre amb tothom.

La premsa di¨¤ria i la publicitat s¨®n responsables de l'estil directe i clar, propi dels esl¨°gans, que ha marcat el dibuixant. ¡°Treballar tant de temps en publicitat m'ha servit per entendre com transmetre un missatge. ?s molt important la s¨ªntesi de la idea en una frase¡±. Les vinyetes als diaris l'han obligat a plasmar les seves idees d'una manera r¨¤pida en un espai molt petit.

S¨¢ez recorda perfectament el moment en qu¨¨ va descobrir aquest llenguatge: ¡°Em van regalar de petit un llibre, el tinc per aqu¨ª, el de Peter Pan¡­¡±. S'aixeca cap a la prestatgeria de la sala, on destaquen els lloms de les obres col¡¤locats per colors, amb un gran volum de c¨°mic de Manolito Gafotas de color taronja que sobresurt de la col¡¤lecci¨®. El troba en q¨¹esti¨® de segons, amb una enquadernaci¨® groga ¡ª¨¦s clar¡ª, que despr¨¨n en obrir-se aquesta aroma antiga dels llibres madurs: ¡°Mira, era una cosa estranya; adaptacions de Disney en qu¨¨ s'intercalen text i c¨°mic, explicant el mateix¡±. Descobrir l'edici¨® de Peter Pan de la col¡¤lecci¨® Cinelandia li va obrir a S¨¢ez una porta al nov¨¨ art que no ha tancat des de llavors. Aquesta doble did¨¤ctica en diferents llenguatges ¡ªimatge i text¡ª li va resultar reveladora. Especialment tractant-se d'un nen amb disl¨¨xia ¡ªdiagnosticada ara, com a adult¡ª que vivia amb dificultats d'aprenentatge sense entendre gaire b¨¦ per qu¨¨. Fins que va trobar les historietes: ¡°I vaig pensar: ostres, aix¨° ¨¦s el que m'agrada. Jo aqu¨ª s¨ª que m'hi entenc¡±.

A la seva fam¨ªlia, en canvi, li va costar entendre all¨° com una professi¨®. Al principi, la seva mare, modista, i el seu avi, pastisser, patien per la incertesa de l'ofici (¡°els feia por pel meu futur¡±) i no ho veien clar. ¡°Els ninots i aquestes coses que feia jo¡­ ¡®Les coses del nen¡¯, deien, i despr¨¦s matisaven: ¡®Li va molt b¨¦, i li paguen, eh¡±, riu. Aix¨ª que el 2006, S¨¢ez els va escriure El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre (Astiberri), un di¨¤leg amb la seva progenitora en el qual li explica per qu¨¨ es dedica a dibuixar.

La combinaci¨® d'imatge i text ¨¦s l'¨²nica cosa en qu¨¨ creu S¨¢ez. No acaba de refiar-se del sentit complet de cada una per separat. En aquesta l¨ªnia, S¨¢ez veu una clara analogia entre el c¨°mic i el cinema, tots dos llenguatges postmoderns de f¨¤cil comprensi¨®, i en qu¨¨ les idees facin forat en l'espectador requereix poc esfor?. La difer¨¨ncia ¨¦s que el cinema ha arribat m¨¦s lluny; s'ha imposat com el principal mitj¨¤ per transmetre idees: ¡°La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ m¨¦s recorregut d'experimentaci¨®. El c¨°mic, molt poc. Encara que en diguin novel¡¤la gr¨¤fica, si l'obres, hi continues veient la vinyeta, la bafarada, la seq¨¹¨¨ncia. Encara queda molt de cam¨ª que no s'ha explotat perqu¨¨ beu massa de les refer¨¨ncies d'altres disciplines, sobretot del cinema¡±.

El dibuixant coneix b¨¦ el set¨¨ art. Es va aventurar en el m¨®n ?audiovisual amb dues s¨¨ries: Arr¨°s covat (TV3, Filmin i Amazon Prime) ¡ªper la qual va guanyar el Premi Ondas el 2010 i amb la qual m¨¦s tard va editar un llibre¡ª i Heavies tendres (Canal 33, Filmin). En aquesta segona ocasi¨®, com que les pautes no van amb ell, ho ha volgut fer a la seva manera ¡ªcom tot¡ª, aix¨ª que va fundar la seva pr¨°pia productora (La Productora de Juanjo S¨¢ez) per fer realitat aquest projecte. Una rebel¡¤lia cr¨°nica en la seva carrera que l'ha fet donar algunes voltes en la premsa di¨¤ria: ¡°M'han fet fora de tot arreu. Ara em passa menys¡±. Es va aprendre el truc: ¡°Em vaig fixar en El Roto i vaig veure que parlava de temes m¨¦s generals¡±. Perqu¨¨ les primeres historietes de S¨¢ez eren molt locals, sobre persones de Barcelona que assenyalava pel nom. ¡°La moguda barcelonina dels noranta. Per¨°, si portes aix¨° a la premsa, et liquiden¡±. Ja no t¨¦ la necessitat de ser tan combatiu, encara que el guerrer que va ser encara hi ¨¦s: ha comen?at una campanya a les seves xarxes socials amb l'etiqueta #copywars per denunciar la c¨°pia com a pr¨¤ctica de certs artistes en el m¨®n de la vinyeta. Aquesta vegada no ha posat noms. Explica que l'edat l'ha calmat. ¡°Abans hauria dit: ¡®Aquest em copia¡¯, i tothom s'hauria enfadat. Ara ho deixo aqu¨ª i el que ho capta, doncs per a ell¡±.

La senzillesa ha estat el recurs de S¨¢ez per abordar grans temes, com el temps, la solitud, la r¨¤bia, l'¨¨xit, la por, la felicitat, l'amor o la llibertat. Tamb¨¦ en aquest ¨²ltim llibre. Volia que fos un conte que expliqu¨¦s les coses m¨¦s complexes de la forma m¨¦s simple possible; sense pretensions.

La hist¨°ria ¨¦s tan fidel al pensament que no se subjecta a les regles m¨¦s ortodoxes de la redacci¨®. Les idees se succeeixen i la veu canvia de receptor i de registre sense previ av¨ªs. Aquesta particularitat el va fer dubtar sobre si havia de convertir aquest diari en una novel¡¤la. Per¨° enmig del proc¨¦s va descobrir que el vas comunicant amb els seus ¨¦ssers estimats s'havia eixamplat i ja no nom¨¦s s'adre?ava a la seva fam¨ªlia, sin¨® a totes les persones. I va decidir seguir endavant.

Ha trigat sis anys a preparar-lo perqu¨¨ es va proposar respectar els seus temps de digesti¨®, amb els descansos necessaris, de manera que escriptura i cicatriu emocional avancessin en paral¡¤lel. L'espera ha estat imprescindible per evitar que el llibre es contagi¨¦s pel dolor del dol. Encara que les pujades i baixades emocionals s¨ª que han ocasionat algun par¨¨ntesi en l'elaboraci¨® de l'obra. Un d'ells va durar un any, fins que es va comprar una pantalla t¨¤ctil de dibuix i el color va transformar els esbossos. El relat es va xopar aix¨ª de l'energia que li faltava al dibuixant. ¡°No volia un llibre fosc, sin¨® molt alegre, de celebraci¨® de la vida¡±.

El c¨°mic ha estat l'instrument per convertir la seva experi¨¨ncia dolorosa en un exercici art¨ªstic i intentar despertar en el ¡°lector-espectador¡±, com ell defineix, sentiments i reflexions tan complexos com universals. Que entri al m¨®n de les coses que ell va sentir. S¨¢ez defineix Para los m¨ªos com el lloc on reconnecta amb les coses importants. ¡°La vida ¨¦s viure, no hi ha res m¨¦s que aix¨°¡±.

Sempre que aquest barcelon¨ª publica un llibre es promet que ser¨¤ l'¨²ltim; pensa que ja ho ha explicat tot. Potser tot plegat ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'una obra tan lligada a la seva viv¨¨ncia personal. Per¨° fins ara els juraments anteriors han estat en va. Segons despr¨¦s de dir ¡°l'¨²ltim sempre ¨¦s l'¨²ltim¡±, comen?a a barrinar una idea per a una obra nova: ¡°Explicar com es veu la vida des de fora, des de la finestra. El concepte de la vida contemplativa¡±, i despr¨¦s d'una breu pausa assenyala: ¡°Per¨° ara cal viure, ¨¦s clar¡±.