¡°?s l¡¯alegria la que em mou a escriure¡±

Calia veure'l, gran com era: el riure comen?ava a cavalcar-li a les grans mans obertes i aixecades, li ascendia pels bra?os de jover, de llaurador, d'home de l'obra, se li instal¡¤lava al pit eixamplat i li esclatava a la cara romana, ja plenament senatorial, creixent com un somriure i reduint-se al no-res en els ulls afuats, encara que reia sense soroll, o amb un espasme perllongat que amb prou feines prorrompia en algun soroll. La vitalitat cordial de Joan Margarit ha estat exemplar quan es coneixen ¡ªi sense con¨¨ixer¡ª els avatars d'una vida que aqu¨ª no hi cabr¨¤, per¨° que ell va ficar tota sencera, pels seus passos, en un bon grapat de llibres que il¡¤luminen una poesia s¨¤via i vera?, valenta i tan anal¨ªtica com c¨¤lida, sense cedir mai al xantatge emocional.

La temptaci¨® de creure que el final s'apropava m¨¦s r¨¤pid en acabar el seu ¨²ltim llibre ¨¦s molt alta, per¨° no hi incorrer¨¦. Seria una forma de la superstici¨® que Margarit va rebutjar sempre com a instrument de coneixement i d'exploraci¨® de l'Animal de bosc que ha estat i que va ser. Aquest ¨¦s el t¨ªtol del seu ¨²ltim llibre, acabat fa tot just dues o tres setmanes, i acaronat i revisat amb la cura obstinada que no van derrotar ni el c¨¤ncer ni la qu¨ªmio, per¨° tampoc el fet mateix de saber que seria el seu darrer llibre. Ho ha estat, sens dubte, i ho va assumir sense patetisme, igual que no hi ha rastre de patetisme en aquests poemes finals, sin¨® un ¨¤nim ins¨°lit, extravagant, poder¨®s cap a la celebraci¨® de la vida quan la vida s'acaba. Qui no assumeix la mort ¨¦s que no t¨¦ ni idea del que ¨¦s la vida, ve a dir un d'aquests versos, que ara no vull anar a buscar en la seva literalitat, perqu¨¨ li fa just¨ªcia aquesta manera d'evocar-lo.

Aquest llibre colpidor porta a dins una remor de mort que el travessa sense fer-li ombra, sense carregar en els poemes la feixuguesa del final, sin¨® l'alertada, inquieta i viv¨ªssima acci¨® d'il¡¤luminar la seva pr¨°pia viv¨¨ncia: gener¨®s, feli? en la troballa verbal, reflexiu sense amonestar ning¨² i fins i tot sentint complert el somni d'entendre, entendre millor. Animal de bosc no ha nascut com a llarg epitafi per a si mateix, sin¨® com a variaci¨® l¨²cida i vigilant contra si mateix, quan gaireb¨¦ tot conspirava per cedir a la modulaci¨® m¨¦s sentimental, o fins i tot a la queixa. Queixar-se, el Joan? Mai: no era l'orgull el que impedia que es queix¨¦s, sin¨® la tempran?a, la saviesa moral, l'enteresa d'una vida assumida en els seus daltabaixos ¨ªntims i en les seves celebracions festives: ¡°L¡¯alegria em ve de la pobresa¡±, com si aquest fos un blindatge definitiu i per a tota la vida, com si aqu¨ª hi ni¨¦s una presa de terra insubornable que mai desactivava ni com a poeta ni com a persona.

Per aix¨° tamb¨¦ ¡°?s l¡¯alegria la que em mou a escriure¡±: con¨¨ixer, descobrir amb les paraules, comprendre va estar tan per sobre de tot que a estones podia produir la sensaci¨® de viure la intel¡¤lig¨¨ncia com un desafiament del cor. Per aix¨° la calidesa de la Mariona, dels seus fills M¨°nica i Carles, la mem¨°ria de la Joana i l'al¨¨ vital dels seus nets hi s¨®n tamb¨¦ en un llibre que ¨¦s cant i ¨¦s elegia, com va ser la vida mateixa de Margarit: extraordin¨¤ria persona, sempre inc¨°mode i reticent amb el paperot de poeta, i feli? amb els dol?os sarcasmes que la seva ¨²ltima popularitat escandalosa ens despertava als qui m¨¦s l'estim¨¤vem amb el riure, s¨ª, i des del cor del bosc.