Final d¡¯¨¨poca del turisme cultural

Passen coses significatives cada dia, aqu¨ª i arreu, els temps v¨ªrics condueixen en l¡¯universal i en el local alhora, s¨®n una roda estratosf¨¨rica que mou una mena de temps sense temps. Algunes coses anuncien all¨° que ve. Algunes ho fan de manera callada, sense aixecar gaire fressa, i s¡¯expliquen als mitjans com una cosa m¨¦s del que passa calladament i no sabem encara ben b¨¦ com anomenar. Entre els anuncis amb veu baixa del futur, a finals de gener es va revelar el tancament del Centre Pompidou, a Par¨ªs, la f¨¤brica per antonom¨¤sia del turisme i l¡¯oci cultural del segle XX.

El Pompidou va demostrar que un centre d¡¯art i cultura tamb¨¦ ha de ser aix¨°: un lloc on estar sense que t¡¯exigeixi res, nom¨¦s convidant-te a entrar

El Pompidou ¨Cque alguns anomenem encara el Beaubourg, el seu primer nom, m¨¦s o menys popular, segurament per obviar la refer¨¨ncia presidencialista de la denominaci¨® oficial¡ª estar¨¤ en obres quatre anys, que comen?aran a finals de l¡¯any que ve. Quan es reobri, el 2027, tot all¨° que la gran mola de fa?ana de canonades del barri de les Halles va significar en la seva obertura, el 1977, ser¨¤ completament diferent, arreu. En grans exposicions, en la gran biblioteca p¨²blica, en les col¡¤leccions p¨²bliques d¡¯art modern i contemporani, i segurament sobretot en el car¨¤cter de centre cultural interdisciplinari i interclassista que durant anys ha mantingut i que va ser els primers anys un model a seguir.

No deixa de ser curi¨®s que la not¨ªcia del tancament s¡¯hagi donat quan el centre est¨¤ tancat, els museus francesos estan tots confinats. ?s una d¡¯aquestes posades en escena que la vida procura perqu¨¨ advertim a fons qu¨¨ s¡¯hi cou. Un gran centre cultural tancar¨¤ durant una llarga temporada, d¡¯acord, per¨° i qu¨¨, si ja est¨¤ tancat? ?s com quan aqu¨ª es va inaugurar el Macba, sense res a dins. Buit. Es va inaugurar una carcassa, una mostra d¡¯arquitectura de museus, que era el que molava aquells anys, per¨° ho vam vestir d¡¯inauguraci¨® de tot un museu d¡¯art contemporani i totes les tribunes van aplaudir. Vist amb perspectiva, no era pas estrany. L¡¯extravagant artefacte anomenat Centre Pompidou i el seu ¨¨xit immediat i massiu entre gent molt diversa i de llocs diferents havia demostrat que la primera cosa a canviar era perdre la ¡°por al museu¡±, aconseguir que la gent hi entr¨¦s i la resta ja ho veur¨ªem, i aix¨° ¨¦s el que havia aconseguit la fa?ana amb aspecte de gran mecano i de factoria postindustrial que van muntar a Par¨ªs els arquitectes del centre que ara ha de ser restaurat de dalt a baix. Els arquitectes van ser l¡¯itali¨¤ Renzo Piano i el brit¨¤nic Richard Rogers.

La degradaci¨® de l¡¯edifici i del seu entorn ha estat paral¡¤lela al gran ¨¨xit del turisme i oci cultural, que va ser la ra¨® principal del Pompidou per existir i al?ar-se el 1977, despr¨¦s de sis anys de treballs i de complicacions pol¨ªtiques

Ara el centre est¨¤ fet pols, no nom¨¦s pel des¨²s provocat per la pand¨¨mia. Ni pel malestar urb¨¤ que l¡¯envolta i que se li ha ficat a les entranyes des de fa temps. Piano i Rogers tamb¨¦ van jugar aquesta carta: si volem un museu que no ho sembli i que doni nous usos i nous p¨²blics a l¡¯art i la cultura a finals del segle XX, cal acceptar la vida que ve del carrer. Sempre m¡¯ha agradat anar al Beaubourg, fins i tot en els ¨²ltims anys ag¨°nics. Per moltes raons, m¡¯hi he sentit b¨¦. Per les escales mec¨¤niques que et porten fins als sostres de Par¨ªs, segur. Des de fora, pujant per la fa?ana, sense cap obligaci¨® d¡¯anar ni a veure les exposicions temporals sovint magn¨ªfiques ni a la biblioteca ni a la sala de cine ni a la botiga ni al museu que cont¨¦, ni a una confer¨¨ncia ni a res de semblant. S¨ª, un centre d¡¯art i cultura (el nom complet ¨¦s Centre Nacional d¡¯Art i Cultura Georges Pompidou) tamb¨¦ ha de ser aix¨°: un lloc on estar sense que t¡¯exigeixi res, nom¨¦s convidant-te a entrar. Ara, el gran amic est¨¤ fet caldo, l¡¯amiant se¡¯l menja i el sotja amb teranyines de tubs rovellats.

Les avaries constants l¡¯han anat degradant i en paral¡¤lel, com ¨¦s de rigor que la degradaci¨® de la casa sigui alhora la del seu m¨®n i objectiu, el comer? de l¡¯art que inclou s¡¯ha anat devastant amb el gran ¨¨xit del turisme i oci cultural que va ser la ra¨® principal del Pompidou per existir i al?ar-se el 1977, despr¨¦s de sis anys de treballs i de complicacions pol¨ªtiques. No ha estat fins ara que qui mana en cultura, la ministra Roselyne Bachelot, hi ha pres mesures. El calendari d¡¯obres sost¨¦ que el nou Pompidou es podr¨¤ reobrir el 2027. Alg¨² s¡¯imagina com ser¨¤ el m¨®n llavors? Per si de cas, les autoritats competents ho han anunciat aquest segon any pand¨¨mic com qui no vol la cosa, sense dir ni piu dels futurs continguts i programa. Ning¨² no els ha preguntat res al respecte, que no estan els temps per a prediccions ni grandeur. S¡¯acaba una ¨¨poca.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.