23-F, la nit de les octavilles

Amb tot un pa¨ªs pendent de la r¨¤dio, el 23 de febrer de 1981 ha passat a la hist¨°ria d¡¯Espanya i del periodisme com ¡°la nit dels transistors¡±. Per¨° els records i les cr¨°niques tantes vegades reescrites sobre l¡¯intent de cop d¡¯Estat de fa 40 anys dels generals Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch i del tinent coronel Antonio Tejero, que va segrestar el Congr¨¦s de Diputats a punta de pistola, solen obviar la nit de les octavilles. Exceptuant el que podria confessar el rei Joan Carles I o el que aportarien, si fossin accessibles, les gravacions telef¨°niques del Congr¨¦s i del gabinet de subsecretaris, ja se sap gaireb¨¦ tot sobre la trama colpista i el que va passar, minut a minut, el 23 i 24 de febrer en llocs clau com Madrid, Val¨¨ncia i Barcelona. En canvi, est¨¤ poc explicada i menys analitzada la vaga general que Comissions Obreres va convocar a Catalunya i que va tenir un seguiment notable a la Barcelona metropolitana. Va ser l¡¯¨²nica reacci¨® social, real i efectiva a tot Espanya ¡°en defensa de la democr¨¤cia¡±, com deien centenars de milers d¡¯octavilles repartides de matinada despr¨¦s que el Rei crid¨¦s a la calma constitucional per¨° abans que acab¨¦s el cop d¡¯Estat i els diaris arribessin als quioscos.

Ni l¡¯hemeroteca, ni els manuals d¡¯hist¨°ria o les moltes obres i documentals dedicats al 23-F, i tampoc l¡¯exposici¨® que CCOO va fer al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya pels seus 50 anys, recullen qu¨¨ va significar aquella vaga general. Els periodistes Andreu Farr¨¤s i Pere Cullell s¨ª que van explicar l¡¯episodi en un cap¨ªtol del llibre El 23-F a Catalunya (Planeta, 1998), per¨° el relat s¡¯enriqueix amb documentaci¨® in¨¨dita de l¡¯Arxiu Hist¨°ric de CCOO de Catalunya a la qual Quadern ha tingut acc¨¦s. Inclou tres models diferents d¡¯octavilles impreses aquella nit, documents organitzatius, comunicats i una trentena de folis amb actes i notes manuscrites de l¡¯aleshores secretari general de la Comissi¨® Obrera Nacional de Catalunya (CONC), Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla, que recopilen accions, posicionaments i debats del sindicat entre el 23-F i mar? de 1981.

¡°Encapuchados de plata. Bacalao al pil-pil. Grupos Aut¨®nomos Civilizatorios (Tom¨¢s Jim¨¦nez). H2O (Ferm¨ªn Murillo). Acci¨®n Jotera Lluitaria (Jos¨¦ Oto). Tr¨ªpodos Absolutos (Paco Pepe). Cuernos Unificantes (Mario Chambres). T¨² y yo¡±. Sota el t¨ªtol expl¨ªcit de Fuerzas presentes aqu¨ª en la CONC, vet aqu¨ª la cr¨ªptica (o encriptada) llista d¡¯efectius sindicals que L¨®pez Bulla va consignar en un foli i que s¡¯acompanya d¡¯un altre foli amb un esquema que diu: ¡°1- Faltan datos. 2- Milans usado. 3- Falta valoraci¨®n. 4- Ir a una manifestaci¨®n monstruo. 5- Asambleas i aturs a tot arreu[SIC]. No estoy de acuerdo¡±. Sense data atribu?ble, com s¨ª que ¨¦s f¨¤cil de fer amb la resta de documentaci¨®, aquests dos fulls remeten a una an¨¤lisi d¡¯urg¨¨ncia de la situaci¨® i a les forces disponibles a la seu de CCOO en algun moment indeterminat de la nit del 23-F o de l¡¯endem¨¤.

L¨®pez Bulla (Granada, 1943), a qui l¡¯entrada de Tejero al Congr¨¦s a les 18.22 hores va sorprendre mentre estava en una reuni¨® de l¡¯executiva del PSUC, va decidir anar immediatament cap a la seu del sindicat a l¡¯avinguda Meridiana, al costat de l¡¯Hipercor. Abans d¡¯abordar un taxi a la pla?a de Sant Jaume, i veient que el Palau de la Generalitat estava protegit nom¨¦s per una parella de Mossos d¡¯Esquadra, el l¨ªder de CCOO va irrompre al despatx del conseller de Treball, Joan Rigol, i li va oferir 500 sindicalistes per refor?ar la seu del Govern. El president Jordi Pujol ho va rebutjar, tal com no va ser acceptada la petici¨® d¡¯un grup de militants d¡¯extrema esquerra encap?alats per l¡¯actor Jordi Dauder que els Mossos repartissin armes per fer front al cop d¡¯Estat. ¡°Tot es va fer en contra del Govern de Pujol ¡ªdiu L¨®pez Bulla avui¡ª. No es pot dir amb rigor hist¨°ric que tinguessin una enorme preocupaci¨®; van tenir un enorme canguelo, una por tremenda¡±.

Davant les not¨ªcies alarmants de Madrid i els rumors que hi havia tancs baixant per la Diagonal com els que Milans havia tret a Val¨¨ncia, la direcci¨® del PSUC (com la resta de partits) es va amagar en lloc segur despr¨¦s de fer el mateix amb els arxius i les fitxes dels militants. Els comunistes van deixar de gu¨¤rdia a la seu local de Barcelona el seu responsable d¡¯organitzaci¨®, Enric Cama, i un cartell a la porta de la seu nacional del carrer Ciutat: ¡°Ara tornem¡±. La direcci¨® de CCOO, formada per militants comunistes, va fer tot el contrari: va amagar els arxius a la pollastreria que el miliant Manuel Fajula tenia al costat del mercat del Clot, per¨° va citar d¡¯urg¨¨ncia tots els dirigents a la Meridiana ¡ªHigini Polo i Alfons Labrador van tornar a correcuita de les reunions que tenien a Lleida i Girona¡ª per activar una convocat¨°ria de vaga general de 48 hores.

No tothom va estar-hi d¡¯acord; alguns la preferien de 24 hores, o es preguntaven si era una mesura adient. Per¨° un cop aprovat el comunicat cridant a la vaga general, que van redactar Labrador (responsable de Comunicaci¨®) i Agust¨ª Prats (dirigent del T¨¨xtil), tal com recullen Farr¨¤s i Cullell, ¡°les m¨¤quines es van posar en marxa i no van deixar d¡¯imprimir en tota la nit¡±. Els ¡°centenars de milers d¡¯octavilles¡± que calcula L¨®pez Bulla (un full amb sumes a m¨¤ en xifra 116.000) es van editar a la impremta que la Federaci¨® del T¨¨xtil tenia a la planta baixa de la seu de Meridiana, i a la que hi havia a la uni¨® local de Barcelona, al carrer Padilla, 173. El responsable d¡¯aquesta ¨²ltima, Alfred Clemente, va fer encendre tots els llums per simular una activitat m¨¦s fren¨¨tica de la que ja hi havia. I ¨¦s que dirigents de forces d¡¯esquerra i fins i tot gent de la CNT es van acostar als locals de CCOO conscients que era l¡¯¨²nica organitzaci¨® amb capacitat d¡¯enfrontar-se als colpistes.

Clemente va fer d¡¯amfitri¨®, a les 11 de la nit, d¡¯una reuni¨® convocada per canals clandestins a la rebotiga d¡¯una ag¨¨ncia de viatges del carrer Diputaci¨® amb una quinzena de representants pol¨ªtics i sindicals per pactar un comunicat unitari en contra del cop d¡¯Estat. Se¡¯n van redactar dos (un cridant a la vaga i l¡¯altre no) per mirar que fossin assumibles per sigles que inclo?en CDC, ERC, UGT, PSC-PSOE, PSUC i tota la constel¡¤laci¨® de l¡¯extrema esquerra, amb la dificultat afegida que alguna for?a significativa no hi era perqu¨¨ tenia els dirigents amagats i no se¡¯ls havia pogut localitzar. La repercussi¨® d¡¯aquell comunicat va ser m¨ªnima i a CCOO no van parar m¨¤quines.

M¨¦s moderats van ser a Madrid, on les c¨²pules de CCOO i UGT van acordar ¡°paros de dos horas con asambleas informativas en todas las empresas¡±. En un comunicat conjunt datat a les 23.00 hores del 23-F, es va fer una crida ¡°a todos los trabajadores a evitar durante este d¨ªa manifestaciones p¨²blicas que pudieran dar lugar a situaciones de enfrentamiento en estos momentos graves por los que atraviesa el pa¨ªs¡±. Aquest era el temor que tenia precisament Pujol, que havia parlat telef¨°nicament amb el Rei (el fam¨®s ¡°Tranquil, Jordi, tranquil¡±) i havia cridat L¨®pez Bulla a la Generalitat perqu¨¨ desconvoqu¨¦s la vaga. Tamb¨¦ li ho va demanar en una agra conversa el governador civil Jos¨¦ Mar¨ªa Coderch.

El l¨ªder sindical va arribar a Palau poc abans de mitjanit amb el Citro?n dos cavalls de la seva secret¨¤ria Bibiana Bigorra, i acompanyat pels companys de direcci¨® Higini Polo i Benito Fern¨¢ndez. Com recull El 23-F a Catalunya, es van negar a desconvocar la protesta i van discutir a crits: ¡°Vaga general, vaga general... Home, no foteu. Si surten els tancs al carrer, no serveix. I si no surten els tancs al carrer, no cal vaga general¡±, deia Pujol. El president del Parlament i veter¨¤ l¨ªder d¡¯ERC, Heribert Barrera, reconegut anticomunista, va admetre amb un fil de veu: ¡°En el cas que fos un cop d¡¯Estat, aquesta gent t¨¦ ra¨®¡±.

CCOO va donar la consigna de mantenir oberts tots els locals de Catalunya per agrupar la milit¨¤ncia i mantenir contacte telef¨°nic, cada hora, amb la seu nacional. Aix¨ª s¡¯ent¨¦n que poguessin repartir-se les octavilles no nom¨¦s a l¡¯¨¤rea metropolitana. A Tarragona, per exemple, i segons consta en una acta manuscrita de l¡¯executiva de la CONC, es van repartir 15.000 fulls volants i es va sortir ¡°con meg¨¢fonos de mano a explicar el golpe¡±. A Barber¨¤ del Vall¨¨s, l¡¯alcalde comunista, Antonio Lobo, va fer servir un cotxe de la policia municipal per rec¨®rrer els carrers cridant: ¡°?A la huelga! ?A defender la democracia!¡±. I a l¡¯Alt Pened¨¨s es van concentrar ¡°150 persones¡± com a piquets.

Sembla obvi, per¨° Alfons Labrador, responsable de comunicaci¨® de CCOO el 1981, recorda avui que ¡°fa 40 anys no hi havia internet ni m¨°bils¡±. Ni xarxes socials que no fossin les de tota la vida: xarxes de relaci¨® basades en els contactes personals, al barri o als llocs de treball, i en organitzacions sociopol¨ªtiques que havien estat clau per guanyar la democr¨¤cia i tenien molt present la dictadura i fresca la clandestinitat. Per aix¨°, al costat dels transistors, les octavilles de CCOO van ser clau en una nit i matinada en qu¨¨ RNE va emetre m¨²sica militar i a TVE (¨²nica televisi¨® a l¡¯¨¨poca, que no funcionava les 24 hores i havia susp¨¨s el Telediario del vespre) no va sortir el Rei a confirmar l¡¯ordre constitucional fins a les 1.15 hores de la matinada. Que la policia es present¨¦s a mitjanit al diari La Ma?ana de Lleida exigint veure els comunicats sindicals rebuts a la redacci¨® corrobora la import¨¤ncia d¡¯aquelles octavilles.

A partir de les cinc de la matinada, L¨®pez Bulla va repartir fulls volants al pol¨ªgon del Bon Pastor. Clemente, a l¡¯estaci¨® de tren i metro d¡¯Arc de Triomf. I centenars de dirigents i militants comunistes ho van fer a les boques de metro i a les principals empreses del pa¨ªs. Despr¨¦s de l¡¯al¡¤locuci¨® del Rei i que Milans retir¨¦s els tancs de Val¨¨ncia, el cop d¡¯Estat tenia les hores comptades. Per¨° Tejero va mantenir segrestats els diputats al Congr¨¦s fins al migdia del dia 24. ¡°All¨° no estava acabat i calia donar-hi una resposta ¡ªrecorda Clemente avui¡ª. Per aix¨° el sentit de la vaga de 48 hores, que no va ser tampoc generalitzada de 24, perqu¨¨ les forces eren les que eren; per¨° que s¨ª va ser una resposta important¡±.

La Catalunya que va trencar el silenci

Hi va haver reacci¨® social contra el 23-F, per¨° les forces d¡¯esquerra i el moviment obrer comen?aven a flaquejar

¡°La ausencia de reacci¨®n social la tarde del 23 de febrero de 1981 fue una prueba de que la monarqu¨ªa parlamentaria era una superestructura conseguida por consenso, que la ciutadania aprobaba pero que nadie estaba dispuesto a defender como se defiende lo que es propio¡±, escriu Gregorio Mor¨¢n a El precio de la Transici¨®n. Els manuals d¡¯hist¨°ria, amb especialistes com Pere Ys¨¤s i Carme Molinero, parlen d¡¯una ¡°crida a una prudent mobilitzaci¨®¡± per part de ¡°les organitzacions sindicals¡±. I aix¨° diu Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla avui: ¡°Com que vam ser dels poquets que vam al?ar la veu en les primeres hores contra el cop de Tejero, s¡¯ha menystingut i silenciat aquella acci¨® per ficar-nos en l¡¯eixam dels que no van fer res i nom¨¦s van estar a veure-les venir. Per aix¨° el mestre Pietro Ingrao va dir que hi va haver un gran silenci a Espanya contra el cop de Tejero i va salvar del silenci al moviment sindical de Catalunya i, en concret, a CCOO¡±.

Els papers d¡¯arxiu de CCOO i les notes de L¨®pez Bulla demostren que s¨ª va haver-hi reacci¨® social a Catalunya, per¨° tamb¨¦, a la vegada, que les forces que havien impulsat la Transici¨® des de l¡¯esquerra i el moviment obrer comen?aven a flaquejar. ¡°A CCOO le ha faltado agilidad¡±, anota L¨®pez Bulla que va dir el l¨ªder del PCE, Santiago Carrillo. I els dirigents sindicals n¡¯eren molt conscients. ¡°Los poderes f¨¢cticos de hecho controlan la transici¨®n. [...]Democratitzar el aparato del Estado es un proceso largo. [...]No estaban las condiciones para salir a la calle. [...]

Ha habido impaciencia. [...] Papel nefasto de UGT, que apost¨® por paro de 2 horas y no salir a la calle. [...]Valorar el trabajo desarrollado por CCOO. [...]El peligro no ha desparecido. Necesidad de un gobierno de unidad de las fuerzas democr¨¢ticas. [...]Reforzar la unidad con UGT y otras fuerzas¡±. S¨®n cites anotades per L¨®pez Bulla de l¡¯informe que Marcelino Camacho va fer a l¡¯executiva estatal de CCOO del 3 de mar?. Entre les notes del debat hi ha consignades intervencions que parlen de ¡°respuesta institucional, no de masas¡±; ¡°sindicalismo responsable¡±; ¡°indisciplina en la Confederaci¨®n¡±, i de que ¡°las causas del golpe se inician con la ruptura de los Pactos de la Moncloa¡±.

El 6 de mar? va ser l¡¯executiva de la CONC qui va fer balan? del 23-F. L¡¯acta manuscrita ¨¦s extensa i detallada. Certifica que van assistir-hi 36 persones i que, en el seu informe, L¨®pez Bulla va admetre que la resposta al cop a la resta d¡¯Espanya havia estat ¡°poca cosa¡± i va demanar ¡°prendre nota¡± d¡¯aix¨°: ¡°Les forces democr¨¤tiques van iniciar la pressi¨®, molt important, per¨° no es va articular en absolut amb cap pressi¨® de masses¡±. Durant el debat, es va certificar ¡°la feblesa dels partits i sindicats¡± i ¡°l¡¯abs¨¨ncia total de moviments de masses, associacions de ve?ns i entitats¡±.

Hi va haver tamb¨¦ difer¨¨ncies d¡¯opini¨® sobre l¡¯encert de convocar la vaga de 48 hores en solitari i ¡°amb descoordinaci¨® amb CCOO i UGT estatals¡±. Alg¨² va dir: ¡°Gr¨¤cies al Rei es va aturar el cop¡±. Un altre, contr¨¤riament, va mostrar ¡°preocupaci¨® per la sobrevaloraci¨® del paper del Rei¡±. I alg¨² va apuntar que ¡°els treballadors veuen la democr¨¤cia amb els mals que pateixen: atur, expedients de crisi, carestia de la vida...¡±. Potser per aix¨°, en unes conclusions molt actuals, L¨®pez Bulla va demanar ¡°no posar al mateix sac¡± ni a ¡°tota la classe pol¨ªtica¡± ni, malgrat la ¡°cr¨ªtica justa¡±, a tots ¡°els partits d¡¯esquerra¡±, i va emfatitzar que calia lligar millor ¡°la defensa dels drets socials amb la defensa de la democr¨¤cia¡±.

Vaga general o normalitat absoluta?

¡°Normalidad absoluta y expectaci¨®n en todo el pa¨ªs¡±. Aquest va ser el titular d'EL PA?S, el 25 de febrer, en una informaci¨® que recopilava per prov¨ªncies qu¨¨ havia passat a Espanya la nit del 23 i el dia 24. Nom¨¦s al final, sota l¡¯ep¨ªgraf ¡°Paros en Barcelona¡±, va quedar const¨¤ncia de la vaga general a Catalunya. Per¨° ¨¦s a l¡¯arxiu de CCOO i al n¨²mero 35 del seu ¨°rgan Lluita Obrera on es compr¨¨n la magnitud d'una resposta que va implicar les principals empreses catalanes, sobretot al Barcelon¨¨s, Vall¨¨s i Baix Llobregat. SEAT, Pirelli, Siemens, Dragados, Seix Barral, Unidad Herm¨¦tica, Uralita, Riviere... i fins a una seixantena d¡¯empreses van secundar 24 hores de vaga. Uns altres 400 centres de treball van fer aturades parcials i assemblees de treballadors que al final, i nom¨¦s quan van veure que el cop d¡¯Estat havia fracassat del tot, van acceptar tornar a la normalitat.

Altra cosa ¨¦s quina mena de normalitat va ser. El mateix 25 de febrer va quedar pal¨¨s quan el Govern Civil va prohibir les manifestacions que CCOO i el moviment ve?nal havien convocat arreu de Catalunya pel dijous 26, des de molt abans del 23-F, en contra de l¡¯encariment de la vida i en defensa de l¡¯increment de salaris i pensions.

Dos comunicats de premsa consecutius i les notes de Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla revelen una viva discussi¨® al sindicat: calia mantenir les manifestacions descentralitzades de protesta per la crisi social i econ¨°mica i ampliar-les en defensa de la democr¨¤cia? O calia desconvocar-les, acatant la instrucci¨® governativa, i secundar la manifestaci¨® en defensa de la Constituci¨® acordada pels principals partits pol¨ªtics pel divendres 27 de febrer i ¡°protestar porque no hemos sido convocados a las reuniones¡±?

?s il¡¤lustratiu veure com al manifest pel dia 27, mecanoscrit des de Madrid i signat per UCD, PSOE, PCE i AP, s¡¯hi van afegir a bol¨ªgraf les sigles de CCOO i UGT. A Catalunya, la CONC va decidir no anul¡¤lar les manifestacions del 26. CCOO va desplegar els seus m¨¤xims dirigents als 25 punts de concentraci¨® d¡¯arreu de Catalunya per donar la cara davant de qui fos, policia o militants, i va desconvocar nom¨¦s in situ, tot reconvocant la gent pel dia 27.

Aquesta operaci¨® va permetre constatar que, fos per por, per cansament o per desencant, les forces de mobilitzaci¨® popular ja anaven justetes. Una an¨¤lisi i revisi¨® cr¨ªtica de tot plegat es va fer en diferents ¨°rgans de CCOO aquell dia i en jornades posteriors. Per¨°, mentrestant, el 26 de febrer les impremtes del sindicat van tornar a funcionar a tota m¨¤quina per la ¡°manifestaci¨® unit¨¤ria¡± del 27, a la pla?a Tetu¨¢n de Barcelona, i milers d¡¯octavetes van sortir de nou ¡°en defensa de la democr¨¤cia¡±.

Marc Andreu Acebal ¨¦s periodista i historiador i director del Centre d¡¯Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya.