¡°La tecnologia ens ha deixat filos¨°ficament extraviats¡±

Pau Riba (Palma, 1948) no ¨¦s nom¨¦s autor de discos referencials, sin¨® un personatge inquiet que tamb¨¦ ha fet diversos llibres. Ara publica Hist¨°ria de l¡¯univers (Males Herbes), una mena de text divulgatiu que transita entre el big bang i la big data. Sempre a la manera de Pau Riba, sorra al rellotge de la convenci¨®.

Pregunta. Per qu¨¨ escriu?

Resposta. Escric com una excresc¨¨ncia que tinc, una necessitat de buidar-me per fer espai. Em considero un narrador, explico coses que tinc a dins i ara em costa fer-ho en can?ons, i a m¨¦s no vull repetir-me, com Mir¨® quan descobreix el seu estil. Ho trobo patillero. Tinc facilitat per la lletra, ho porto a dins, deu ser de l¡¯¨¤cid ribanucleic, i en canvi la m¨²sica em costa, m¡¯hi he d¡¯esfor?ar m¨¦s. I vaja, ara m¡¯ha tocat escriure.

P. Hi ha qui creu que si s¡¯hagu¨¦s esfor?at m¨¦s hauria tingut una carrera musical m¨¦s regular.

R. M¨¦s que res, passa que no m¡¯agrada fer el mateix disc dos cops. Ni en m¨²sica ni en narrativa ni en poesia. D¡¯altra banda, em reconec mandr¨®s i ho reivindico: si una cosa pots fer-la en la meitat de temps, fem l¡¯idiota emprant-ne m¨¦s. Soc dels que deixa fluir les coses, laissez faire et laissez passer, le monde va de lui m¨ºme, que deia aquell. I nom¨¦s en q¨¹estions petites m¡¯autoenganyo com una manera c¨°moda de resoldre problemes.

P. Per¨° ser¨¤ recordat com a m¨²sic...

R. Espero que la gent tamb¨¦ em recordi com a escriptor.

P. Creu que ocupa el lloc que li pertoca com a m¨²sic?

R. No em queixo. He passat alguna temporada amb sentiment que no em feien cas, emprenyat, pensant: ¡°Mira que soc bo i estic arraconat¡±. Va ser als vuitanta i noranta, quan la Generalitat es deixava els diners en teatre i en la m¨²sica dels m¨¦s joves... Per¨° ja se m¡¯ha passat, em sento prou reconegut.

P. El personatge ha provocat certs prejudicis que poden dificultar l¡¯acostament a la seva obra?

R. El personatge l¡¯he creat jo, no vull ser un m¨¦s del ramat. Ara, la gent m¡¯ha ajudat molt a mantenir el personatge. Si dius que ets cec, immediatament la gent et fa preguntes sobre la ceguesa i creur¨¤ que el teu pensament deriva de la ceguesa.

P. El molesta ser considerat un hippie?

R. No m¡¯importa que em diguin hippie. Ho diuen com un insult i un menyspreu, per¨° jo continuo reivindicant la utopia hippie, i ben content. Els hippies van ser la revoluci¨® dels joves, fins aleshores els joves eren propietat dels pares. All¨° va ser una revoluci¨®, i avui la joventut ¨¦s al davant de tot. Abans no es permetia que els joves tinguessin idees i encara menys mostrar-les.

P. I qu¨¨ diria als que pensen que el hippisme va ser un malbaratament d¡¯energies per part de persones amb la panxa plena?

R. Primer: no m¡¯agraden els ismes, m¡¯estimo m¨¦s parlar d¡¯utopia hippie. I despr¨¦s, resulta evident que molts dels temes que estan ara en discussi¨® van ser plantejats pel moviment hippie: l¡¯ecologia, la dona, la llibertat sexual... tot ve d¡¯all¨¤. Part de la moral d¡¯avui deriva de l¡¯actitud de la joventut de llavors. Va ser una utopia, i les utopies marquen un cam¨ª, no resolen els problemes immediatament.

P. Com es troba vitalment?

R. La vida m¡¯ha tractat b¨¦. He tingut un cranc i me n¡¯he sortit; he tingut d¡¯altres problemes f¨ªsics importants i me n¡¯he sortit... M¨¦s o menys, tot em funciona com m¡¯ha de funcionar, i crec molt en la provid¨¨ncia, ¨¦s a dir: si ensopegues ¨¦s que havies d¡¯ensopegar.

P. No pensa amb nost¨¤lgia en els setanta?

R. Diria que m¡¯agrada tenir el passat distant. La de Formentera va ser una bona ¨¨poca: anys de llibertat, connexi¨® amb la terra... per¨° he estat molts anys amb la persiana abaixada, no era capa? d¡¯evocar aquella plenitud que sentia.

P. Al llibre, suggereix que el nostre futur ¨¦s ser m¨¤quines o ciborgs. No ¨¦s la tecnologia la nova religi¨®?

R. S¨ª, estem enamorats de la tecnologia, per¨° els aven?os ens han deixat filos¨°ficament extraviats. ?s una de les raons per les quals he escrit aquest llibre, per emp¨¨nyer la filosofia cap a la ci¨¨ncia. D¡¯altra banda, quan ¨¦rem a Formentera no haur¨ªem fet res de res sense un casset, piles, but¨¤ i una motoreta. M¨¤quines. No s¨®n noves.

P. I ara, quan viu, fent servir un concepte del seu llibre, els seus anys de ¡°refredament¡±, com es troba?

R. No havia pensat en el refredament aix¨ª, per¨° tinc comen?at un esb¨®s d¡¯alguna cosa parlant que els anys passen i pesen: abans seies i tenies un coix¨ª sota el cul, i ara ja nom¨¦s tens ossos, la pressi¨® de la pr¨°stata... Volia fer una llista d¡¯aquest temes. Per¨° s¨ª, pel cam¨ª vas deixant energies, forces...

P. El seu llibre ¨¦s com un transg¨¨nere: t¨¦ ci¨¨ncia, poesia i filosofia. I tot plegat, amb un cert to na?f gens catastr¨°fic.

R. No volia fer cr¨ªtica. A m¨¦s, soc un optimista nat i he fet bandera de la ingenu?tat. Vaig per la vida com una persona ing¨¨nua, i crec que ho soc.

P. I com quadra la pand¨¨mia en el seu discurs sobre l¡¯univers?

R. Crec que la desforestaci¨®, l¡¯extinci¨® d¡¯esp¨¨cies, la pol¡¤luci¨®... tot aix¨° fa que la Terra es miri al mirall i s¡¯hi senti lletja i maltractada. La pand¨¨mia ¨¦s un toc d¡¯atenci¨® que ens dona la Terra. La Terra no ¨¦s nostra i no podem fer el que volem. Nosaltres som de la Terra.

P. Potser resulta que vost¨¨ es troba al millor moment de la seva vida.

R. Nom¨¦s m¡¯ha vingut al cap el disc que estava gravant Daevid Allen quan el vaig con¨¨ixer: ¡°Now is the Happiest Time of Your Life¡±.