Per qu¨¨ en Gandalf no explicava acudits?

N¡¯hem vist de tots colors, per¨° a Sir Terry Pratchett (Anglaterra, 1948-2015) no l¡¯hav¨ªem llegit en catal¨¤ fins ara. L¡¯editorial Mai M¨¦s n¡¯ha publicat dos t¨ªtols simult¨¤niament. Els ha dignificat amb tapes dures, les cobertes magn¨ªfiques de Marina Vidal i guardes amb mapes per situar al lector: bona part de la narrativa de Pratchett transcorre al Discmon, una terra plana mitol¨°gicament subjectada per quatre elefants tit¨¤nics que, al seu torn, s¡¯alcen sobre la closca d¡¯una tortuga sideral a la deriva...

En aquesta peculiar terra de fantasia, doncs, els b¨¤rbars s¡¯obren cam¨ª a espasades, els nans forgen anells de poder, els mags es deixen barba i ¨¦s f¨¤cil topar la Mort encarnada quan baixes a comprar peix a la pla?a... Els arguments de Pratchett poden confondre¡¯s amb una trista par¨°dia del que va establir J. R. R. Tolkien i els jocs de rol van estandarditzar, per¨°, feli?ment, s¨®n una altra manera d¡¯espr¨¦mer els recursos i clix¨¦s de l¡¯Alta Fantasia, trencar els t¨°pics si cal i seguir explicant hist¨°ries que interessin.

Ens interessen. Els conven?uts saben que el fant¨¤stic no ¨¦s menor que cap altre g¨¨nere i que l¡¯humorisme no ocupa una categoria m¨¦s baixa que la gravetat liter¨¤ria. Els conven?uts saben que Pratchett gasta un humor af¨ª al dels Monty Python, que ¨¦s un autor de primera i un dickensi¨¤ de barret a peus. Cada cop que Pratchett engega una novel¡¤la amb una panor¨¤mica de la ciutat (que no ¨¦s Londres sin¨® Ankh-Morpork), recorda clarament Dickens. Quan juga amb els canvis d¡¯escena per mitj¨¤ d¡¯un supranarrador div¨ª (i, per tant, burleta quant als afers mortals) hi ressona Dickens. Entra al detall, llavors, i caricaturitza els personatges: igual que Dickens. Comentari social, classes amunt i avall, picaresca: Dickens.

A Gu¨¤rdies! Gu¨¤rdies! hi descobrim que a Ankh-Morpork els lladres s¡¯agremien com els banquers i els dentistes. La trama s¡¯embolica entorn d¡¯un misteri que inclou un drac, una Germandat Elucidada i un orfe hum¨¤, criat entre els nans, que nom¨¦s vol fer b¨¦ la feina de guarda i que les lleis es respectin. Evidentment (un bon motiu per a la comicitat), aquest pobre idealista xoca amb la llegend¨¤ria ineptitud del cos policial.

Igualtat de ritus ¨¦s igualment divertid¨ªssima per¨° m¨¦s interessant, perqu¨¨ s¡¯emmerda amb les coses del g¨¨nere i el sexe. La protagonista est¨¤ destinada a ser maga. Fins aleshores ning¨² ha q¨¹estionat que els mags mascles estudien els seus patracols mentre que les bruixes femelles mercadegen ung¨¹ents.

L¡¯hero?na, ¨¦s clar, trenca la barrera patriarcal i domina la m¨¤gia reservada als homes (cal recordar que, com a ap¨¨ndix de la novel¡¤la, hi trobem una vindicaci¨® de Pratchett titulada Per qu¨¨ en Gandalf no es va casar, i que el t¨ªtol original sona a equal rights).

Reivindicacions i com¨¨dies a banda, el que estimem de Pratchett ¨¦s que crea mons i arma trames: no es limita a encadenar gags i di¨¤legs irreverents sense solta ni volta. Sap fer l¡¯interessant, fins i tot quan toca accelerar el rellotge narratiu (¡°va passar el temps, cosa que ¨¦s, b¨¤sicament, la seva feina¡±) o quan toca descriure (¡°un grapat d¡¯estrelles, petites i brillants i despietades¡±).

En la narrativa hilarant de Pratchett l¡¯estil, tant com l¡¯humor, ¨¦s irrenunciable. El traductor al catal¨¤, Ernest Riera, ha sabut enjogassar-se amb els jocs de paraules i els parlars capfluixos dels personatges (¡°jometria¡±, ¡°certhificat d¡¯utenthicitat¡±) i aix¨ª tenim que tot plegat transmet l¡¯alegria narrativa de Pratchett.