Joan Oliveras i Bagu¨¦s: ¡°En el patrocini hi ha modes i ara la perdedora ¨¦s la cultura¡±

Pregunta. Qu¨¨ representa per a vost¨¨ presidir el MNAC?

Resposta. Un repte molt important en el qual he de fer compatible el sentit de l'honor amb el de la humilitat de considerar-me eficient en la traject¨°ria d'aquesta instituci¨®, que ¨¦s refer¨¨ncia a nivell medieval.

P. Quin ¨¦s el paper del president del patronat?

R. Presidir els ¨°rgans de govern del MNAC, el patronat i les comissions executives i delegades. En realitat, representar-lo institucionalment i dirigir els ¨°rgans de govern del consorci format per Generalitat, Ajuntament i Ministeri.

P. Com veu aquesta tasca?

R. Encara no s'ha produ?t una convocat¨°ria del patronat des que soc president. Pot ser complex perqu¨¨ hi ha tres administracions, per¨° la meva missi¨® ¨¦s construir consensos favorables a la instituci¨®. Aix¨° ser¨¤ una de les dificultats principals, la de generar sinergies que poden diferir en les seves percepcions de la pol¨ªtica cultural muse¨ªstica.

P. El model de consorci continua sent v¨¤lid?

R. El consorci no ¨¦s un obstacle. El problema no ¨¦s la propietat compartida, sin¨® que un museu com aquest necessita un model de govern i de presa de decisions que li permeti tenir l¡¯agilitat suficient per mantenir-se en la lliga en la qual competeix. El marc jur¨ªdic del MNAC necessita una llei pr¨°pia que el doti dels instruments d'agilitat i presa de decisions que faciliti aquesta competitivitat.

P. Hi ha un model a seguir?

R. No hi ha model. ?s una llei pr¨°pia, feta a mida. Cada museu d'aquesta divisi¨® t¨¦ un model propi que la defineix. El Prado la t¨¦, ¨¦s de primera lliga mundial, i el MNAC, en un apartat concret del seu contingut tamb¨¦, amb l'ambici¨® de millorar i d'augmentar.

P. Qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ hauria de ser el MNAC?

R. El MNAC ¨¦s el Museu Nacional d'Art de Catalunya i ha de ser el museu que tingui el discurs de la creativitat art¨ªstica del pa¨ªs sense l¨ªmits cronol¨°gics. Tenim un repte per donar-li visibilitat i projecci¨®. Hem d'incrementar la seva pres¨¨ncia internacional sense renunciar a estendre altres col¡¤leccions, com el Modernisme, el Barroc i el Renaixement, tamb¨¦ l'art de postguerra i dels anys cinquanta, per¨° amb els actius actuals no ha de renunciar a ser el museu de refer¨¨ncia en art medieval.

P. Com ho far¨¤?

R. Necessitem incrementar recursos, no des de la perspectiva de les administracions p¨²bliques, sin¨® establint nous marcs de pol¨ªtica de patrocini trencant amb l'habitual que tots anem a parar als mateixos repartidors, que s¨®n limitats.

P. Ser¨¤ una de les seves tasques?

R. S¨ª. Mentre no tinguem una llei que fixi unes regles de joc diferents, crearem, de la m¨¤ del director, dos organismes fonamentals: un consell de mecenatge i patrocini per aconseguir aportacions de nous recursos i un consell de reflexi¨® estrat¨¨gica destinat a pensar el paper del museu en una societat nova postrevoluci¨® digital i postpand¨¨mica, que dibuixen un m¨®n nou i dif¨ªcil d'interpretar, perqu¨¨ els museus continu?n sent un lloc on interrogar la societat.

P. Ha estat la pand¨¨mia una oportunitat?

R. ?s el detonador de la urg¨¨ncia. En un m¨®n amb urg¨¨ncies relatives, excepte la del canvi clim¨¤tic, s'ha anat reflexionant amb el tema de l'impacte digital amb molta calma i tranquil¡¤litat. Per¨°, de cop, la pand¨¨mia ha accelerat aquests processos i ens permet avan?ar, en el sentit que, potser per aquest impacte del digital, la desertitzaci¨® de museus seria real si no es previngu¨¦s com actuar davant d¡¯aquests problemes.

P. ?15,9 milions de pressupost s¨®n suficients? Quina seria la xifra ¨°ptima?

R. El pressupost ¨¦s el que ¨¦s, per¨° ha d'aspirar a m¨¦s. Tenim molts projectes per visibilitzar el museu i moltes coses a fer. No s¨¦ quina seria la xifra ¨°ptima. No vull fer un titular f¨¤cil que no respongui a un criteri seri¨®s. Cal ser rigor¨®s. Els pressupostos sempre s¨®n insuficients per a qualsevol instituci¨® cultural i s'han de de refor?ar amb recursos privats.

P. Qu¨¨ pensa dels pressupostos que es destinen a cultura a Catalunya? R. Si s'arriba a un 2% ¨¦s poc (est¨¤ en un 0,7%). Hi ha molta necessitat cultural, no nom¨¦s per als museus, que han de sobreviure per oferir a la societat instruments d'acc¨¦s a la cultura.

P. Quins altres reptes tenen?

R. Elements col¡¤laterals que tenen a veure amb la seva ubicaci¨®, accessibilitat i ampliaci¨®. La gesti¨® de Montju?c t¨¦ a veure amb l'¨²s que els barcelonins donen a la muntanya, perqu¨¨, tot i que ¨¦s un magn¨ªfic jard¨ª al mig de Barcelona, est¨¤ abandonat i t¨¦ menys usos que Collserola. I aix¨° ¨¦s perqu¨¨ els barcelonins no sabem per a qu¨¨ serveix. Anem a la muntanya a fer pr¨¤ctiques de conduir o als actes que fan el MNAC, CaixaF¨°rum, la Picornell i el cementiri. La muntanya est¨¤ condemnada, ¨¦s producte d'un moment en qu¨¨ es vivia d'esquena al mar, per aix¨° ¨¦s paradigm¨¤tic que les millors vistes les tingui el cementiri. Cal definir els seus usos i dur-los a terme. No ¨¦s un pla urban¨ªstic que surti d'un departament, sin¨® d'un di¨¤leg que ve d'una experi¨¨ncia que vol que els barcelonins utilitzin la muntanya.

P. T¨¦ soluci¨®?

R. Hem d'esfor?ar-nos perqu¨¨ els diferents usos de la muntanya estiguin coordinats, perqu¨¨ ens interferim, tothom va a la seva. He comen?at a parlar amb els diferents actors i l'Ajuntament. Amb Montju?c passa com amb la Rambla: ning¨² est¨¤ en contra de la reforma, per¨° tampoc ning¨² hi est¨¤ decididament a favor i no es considera prioritari per a la ciutat. P. Parlar amb la idea de reprendre l'anomenada Muntanya dels Museus?

R. Els projectes fara¨°nics no s¨®n viables ara mateix. Entrem en una situaci¨® postpand¨¨mica de crisi social i econ¨°mica profunda. Els recursos de futur s¨®n limitats i el pa¨ªs ha de tenir clares les prioritats, que han de ser culturals per¨° compatibles amb les socials. No es tracta que siguin projectes m¨¦s o menys sobredimensionats des del punt de vista de les inversions, sin¨® que som ciclot¨ªmics i abandonem els projectes quan entren en un cert grau de conflicte o desacord i, en canvi, el que s¡¯ha de fer ¨¦s insistir. L'objectiu ¨¦s afrontar els conflictes amb la voluntat de construir consensos, i amb aix¨° em refereixo a compartir l'objectiu, que no ha de ser excloent.

P. Com veu la relaci¨® entre cultura i economia?

R. La responsabilitat social de les empreses actualment ¨¦s social i sanit¨¤ria. En el patrocini hi ha modes i avui la gran perdedora ¨¦s la cultura. Cal trobar el mecanisme per reconnectar empresa i cultura sense perjudicar l¡¯¨¤mbit social i sanitari. S'han de generar recursos per millorar el compte de resultats de les empreses que es plantegin ajudar-nos.

P. Una contrapartida?

R. Vivim en un m¨®n d'intercanvis en el qual el mecenes altruista ja gaireb¨¦ no existeix. Ens hem de convertir en instruments atractius per als recursos privats, que s'han de buscar fora de les nostres fronteres, en empreses allunyades del m¨®n de l'art. Sense pervertir la nostra funci¨® ni els nostres continguts, per¨° s¨ª sent capa?os de tenir departaments de m¨¤rqueting per fer vestits a mida que vulguin intercanviar amb nosaltres. S'aconseguir¨¤ m¨¦s per la via de l'intercanvi que demanant consci¨¨ncia cultural a les empreses. P. El casament indi que va tancar el museu el 2013 es repetir¨¤?

R. No entrar¨¦ a valorar decisions del passat. Potser hauria pres la mateixa decisi¨®. Tancar un museu p¨²blic ha de ser per casos de for?a major. Estem obligats a fer compatibles l'¨²s, els ingressos i l'inter¨¨s general.

P. Qu¨¨ pensa dels museus que venen obres per poder seguir oberts o no acomiadar el personal?

R. Aquest plantejament se¡¯l pot fer un museu privat, no un de p¨²blic. No pot ser un mecanisme natural, s'ha d'evitar perqu¨¨ l'objectiu del museu ¨¦s la patrimonialitzaci¨® d'un pa¨ªs i aix¨° va en sentit contrari. P. Pesa sobre el museu el litigi per les pintures de Sixena?

R. Pesa sobre tota la comunitat muse¨ªstica. ?s un precedent tremend, una gran trampa i una falsedat que q¨¹estiona la tasca de preservaci¨® i salvaguarda del patrimoni de tots els museus. Aquestes obres existeixen per la tasca que ells han fet i ara les hi treuen com si la seva adquisici¨® fos per un espoli; aix¨° posa sota un prisma de reclamaci¨® perversa les tasques de futur que puguin fer aquests museus. ?bviament, estudiarem tots els mecanismes que facin falta per preservar l'obra d'art.

P. I davant d'una decisi¨® judicial que obligui a tornar-les?

R. No queda m¨¦s remei que reclamar per la via judicial i finalment la sent¨¨ncia ser¨¤ la que ser¨¤, per¨° estem obrint aquesta caixa de trons. ?s una mala not¨ªcia, un precedent hist¨°ric a nivell internacional d'una reclamaci¨® com aquesta, i encara m¨¦s de la manera com s'ha produ?t el cas de Sixena. Aquesta ¨¦s la reflexi¨® col¡¤lectiva que s'ha de fer m¨¦s enll¨¤ del cas concret. P. Hermitage a Barcelona, s¨ª o no?

R. S¨ª, per¨° amb condicions. Tot el que sigui una oportunitat d'incorporar nous elements per a la ciutat, ¨¦s bo. Per¨° s'hauria d'afrontar des d'una perspectiva diferent, apostant perqu¨¨ el projecte ajudi a recuperar una pe?a del patrimoni arquitect¨°nic de la ciutat. Quan vaig comen?ar el tema, jo, com a president dels Amics de la Rambla, vaig suggerir a l'alcalde [Xavier Trias] que s'ofer¨ªs l'edifici de duanes a baix al port, que est¨¤ infrautilitzat. Trobo a faltar una visi¨® pol¨ªtica en aquesta mena d'oportunitat patrimonial.

P. El seu c¨¤rrec ¨¦s pol¨ªtic?

R. Vol dir si ¨¦s de partit? No ho ha de ser mai. Anir¨ªem malament si sotmetem la governan?a de les institucions culturals als cicles electorals. La tranquil¡¤litat d'aquestes institucions ha d'anar m¨¦s enll¨¤ de les afinitats de partit. Entenc que l'objectiu ¨¦s nomenar la persona id¨°nia. R. Jo m¡¯ho he pres aix¨ª.