Educaci¨® en la classe pol¨ªtica catalana

En la classe pol¨ªtica d'aquest pa¨ªs, per la seva educaci¨® formal, la majoria dels 135 diputats del nou Parlament de Catalunya s'assemblen molt¨ªssim entre ells: advocats, economistes, graduats en Administraci¨® d'Empreses, professors, periodistes, soci¨°legs, historiadors, fil¨°legs, persones de batxillerat social. Molts menys provenen de professions cient¨ªfiques o tecnol¨°giques i molt pocs, dels oficis, de l'empresa o del comer?.

Sorpr¨¨n la magra pres¨¨ncia dels oficis: no hi he sabut veure fusters, paletes, transportistes, cambreres, dependents, cuiners, tintoreres, policies, bombers, instal¡¤ladors, reposadors, venedores, caixeres o pintors. La indifer¨¨ncia pol¨ªtica davant dels assalts als aparadors urbans i els saquejos dels comer?os del centre ¨¦s molt propi de gent que mai hi ha treballat.

Hi ha esportistes: N¨²ria Picas i Albets, corredora i campiona de la Copa del M¨®n d'Ultra Trail World Tour del 2015. O actors: Francesc Ten i Costa, fil¨°leg, ¨¦s actor professional, com ho va ser Ada Colau, de l'Ajuntament de Barcelona. No he ent¨¨s mai per qu¨¨ tants estirats criticaven el president dels Estats Units Ronald Reagan per haver estat actor i sindicalista.

Uns quants diputats s¨®n metges o graduats en Biologia. Crec que nom¨¦s hi ha un f¨ªsic ¨Cel diputat i alcalde de Ripoll, Jordi Munell i Garcia¨C, una matem¨¤tica ¨CEul¨¤lia Reguant Cura¨C, i una qu¨ªmica ¨CSilvia Paneque i Sureda. Les ci¨¨ncies dures tenen una pobra representaci¨® a la Cambra catalana. Hi haur¨¤ mitja dotzena d'enginyers de diferents especialitats i uns quants arquitectes i aparelladors. I algun empresari.

Entre els alcaldes de les 10 primeres ciutats catalanes per poblaci¨® (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Matar¨®, Santa Coloma de Gramenet i Reus), els perfils s¨®n semblants als dels diputats; hi ha professionals molt destacats, com David Bote Paz, de Matar¨®, doctor en F¨ªsiques, i Carles Pellicer i Punyed, de Reus, comerciant. Els alcaldes i alcaldesses destaquen per la seva educaci¨® informal, ja que solen ser m¨¦s propers a la gent que els diputats o altres c¨¤rrecs pol¨ªtics.

Entre els sindicalistes catalans, Javier Pacheco, de CCOO, treballa en automoci¨® ¨Ca Nissan, des de sempre¨C i Camil Ros i Duran, d'UGT, ¨¦s administratiu. Ja ho he dit, la sindical ¨¦s una tradici¨® m¨¦s que respectable: Kjell Stefan L?fsen, primer ministre de Su¨¨cia, ¨¦s soldador.

Els perfils educatius dels pol¨ªtics s¨®n semblants a gaireb¨¦ tots els pa?sos desenvolupats. Als Estats Units, una cinquena part dels congressistes i senadors han treballat en educaci¨®, com jo, i hi ha gaireb¨¦ el doble d'advocats que d'empresaris i comerciants. Hi ha molts servidors p¨²blics, i per descomptat, dotzenes d'alcaldes de petites ciutats, antics governadors d'Estats, agents i funcionaris.

El president de Fran?a, Emmanuel Macron, ¨¦s un enarca de llibre (?cole Nationale d'Administration, una escola d'elit creada per De Gaulle el 1945). Macron, igual que el primer ministre itali¨¤, Mario Draghi, s¨®n exalumnes dels jesu?tes. A Alemanya, la gran Angela Merkel ¨¦s doctora en F¨ªsiques i Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissi¨® Europea, ¨¦s metgessa. Per¨° Harry Truman, el president dels Estats Units entre el 1945 i el 1952, que va definir la pol¨ªtica mundial de dues generacions, no era graduat universitari. No li va caldre. Com tampoc a l'honest primer ministre brit¨¤nic John Major (1990-1997).

Hi ha cr¨ªtics ferotges de la meritocr¨¤cia. Recentment, el fil¨°sof de Harvard Michael Sandel, en el seu llibre La tiran¨ªa de la meritocracia, sost¨¦ que el m¨¨rit retroalimenta privilegis de bressol, que ¨¦s una coartada dels poderosos. ?s veritat en bona mesura, per¨° vet aqu¨ª una confusi¨®: el m¨¨rit no s¨®n els t¨ªtols, per res, sin¨® l'ofici dominat, 20 anys de bon acompliment em valen m¨¦s que dos graus universitaris, abans una fornera o un conductor d'autob¨²s que un soci¨°leg, o un jurista d'entrada: al forn, compres un euro i mig de pa i et donen b¨¦ el canvi i de bon humor. Sempre.

Per apropar l'educaci¨® informal de la classe pol¨ªtica a les c¨¤lides maneres dels qui ens atenen cada dia, un vell somni ¨¦s limitar la durada dels mandats pol¨ªtics, per¨° n'hi hauria prou amb obrir i desbloquejar les llistes electorals, que ens deixessin escollir qui ens servir¨¤. No tinc gaires esperances: aprovar una llei electoral que elimin¨¦s la circumscripci¨® electoral provincial ¨Cel sobiranisme catal¨¤ adora les quatre prov¨ªncies¨C i que obr¨ªs i desbloqueg¨¦s les llistes electorals ¨¦s una aspiraci¨® antiga de molts reformistes de deb¨°. S¨®n els canvis de fons. Per¨° exigeixen molta educaci¨®. Insistiu-hi.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra