Cle¨°patra es reencarna en Mar¨ªa Bayo

Reina als 18 anys, casada breument amb dos dels seus germans (aix¨ª eren els ptolomeus), amant de Juli C¨¨sar, dona de Marc Antoni i mare de fills d'aquests dos grans romans, ¨²ltima sobirana d'Egipte, tan unida a la serp com Eva, Cle¨°patra, descrita alternativament com a femme fatale i estadista, dona d'enorme cultura i puta, ¨¦s un personatge del qual s'ha dit i escrit tot, i el seu contrari. Se l'han imaginat des de Plutarc, Shakespeare i Bernard Shaw a Cecil B. de Mille i Mankiewicz sense oblidar Uderzo i Gosciny. I l'han encarnat Theda Bara, la jovial Helen Hayes, Claudette Colbert o Elizabeth Taylor.

Ara ho fa tota una Mar¨ªa Bayo en un viatge teatral i musical a la figura de l'eterna alexandrina que li ha pavimentat amb paraules el dramaturg Marc Rosich i en el qual la soprano navarresa barreja text i cant per parlar de la reina per¨° tamb¨¦ de si mateixa.

A Divina Cleopatra, que s'ofereix al Teatre Poliorama de Barcelona tres ¨²nics dies (3, 5 i 7 de mar?), Bayo est¨¤ acompanyada per una formaci¨® inusual, sota direcci¨® musical de Dani Espasa (de la direcci¨® teatral se n'encarrega Rosich): Roman Gottwald (acordi¨®), Dar¨ªo Barroso (guitarra) i Joan Palet (violoncel). ¡°?s un repte, com m'agrada a mi: fer una cosa diferent¡±, explica en una entrevista telef¨°nica la cantant, que ja va encarnar als escenaris teatrals una altra diva grega (Cle¨°patra era d'arrels maced¨°nies), Mar¨ªa Callas, a l'obra Master Class, que es va poder veure el 2018 al Borr¨¤s. ¡°Aqu¨ª hi ha m¨¦s m¨²sica, entre text i text canto en la primera part les ¨¤ries de Cle¨°patra del Giulio Cesare de H?ndel, que he interpretat tantes vegades en la meva carrera, i una altra gran varietat de temes, m¨¦s ecl¨¨ctics, Massanet, Piazzola, Hasse, Kurt Weill, en la segona¡±.

El text inclou mon¨°legs de Shakespeare o de Shaw. Del primer, algun de tan bonic com el de la reina al final d'Antoni i Cle¨°patra. ¡°Antoni ha mort, tot ¨¦s res¡±, recita a l'altre costat de la l¨ªnia Bayo, i ¨¦s com sentir a l'o?da una r¨¤fega de brisa directament des del Nil. Cle¨°patra, foc i aire, com recalcava Harold Bloom...

Bayo evoca en l'espectacle la primera vegada que va fer de Cle¨°patra, i com des de llavors es va anar interessant pel personatge, intentant esbrinar qu¨¨ hi havia sota la llegenda i els oripells de Hollywood. ¡°Aqu¨ª hem volgut desmitificar la imatge popular de la vampiressa amb serp. El problema amb Cle¨°patra ¨¦s que tot el que en sabem per les fonts est¨¤ escrit per homes, sens dubte si n'haguessin escrit dones en tindr¨ªem una imatge molt diferent¡±. I no nom¨¦s homes, sin¨® enemics, la majoria autors romans influenciats per la propaganda negra d'Octavi August. ¡°La van vilipendiar en una veritable operaci¨® d'Estat amb la qual la van convertir en una simple seductora prom¨ªscua i criminal, una eg¨ªpcia fogosa i busca-raons, quan era una dona de car¨¤cter fort i molt culta, una erudita que parlava set lleng¨¹es i estava versada en estrat¨¨gia, hist¨°ria i pol¨ªtica, i era el plan?¨® d'una llarga i poderosa dinastia¡±. La soprano, no obstant aix¨°, no nega que Cle¨°patra utilitz¨¦s la seva bellesa com a instrument pol¨ªtic, i qualsevol ardit per mantenir-se en l'inestable tron d'Egipte.

Mort sense serps

La funci¨® juga als paral¡¤lelismes enlla?ant les vides de la reina i la cantant, dues dones valentes i fortes. T¨¨cnicament, subratlla Bayo, el repte de cantar, recitar i parlar ¨¦s complex. La soprano i actriu ofereix la mort de Cle¨°patra sense serp, ¡°cal posar-hi imaginaci¨®¡±, fa broma. L'escenografia es recolza en mobiliari i vestuari art d¨¦c¨®. En preguntar-li quin ¨¦s el tret que m¨¦s l'impressiona de Cle¨°patra, Mar¨ªa Bayo no ho dubta: ¡°Va estimar amb llibertat¡±.

La cantant ha visitat una sola vegada Egipte, per¨° va aprofitar per anar de punta a punta del pa¨ªs, d'Abu Simbel a Alexandria, on va visitar les necr¨°polis i catacumbes darrere de l'ombra de Cle¨°patra. ¡°Segueixo amb passi¨® el misteri d'on es troba la seva tomba¡±, murmura.