Lara Almarcegui: ¡°No sabem res dels terrenys que trepitgem¡±

El territori urb¨¤ sembla que est¨¤ fet d'interconnexions, com el cervell o l'ordinador. No obstant aix¨°, hi circulem gaireb¨¦ sense transmissi¨® d'una zona a l'altra, en una mena de xarxa que estructura el m¨¦s m¨ªnim gest quotidi¨¤: anar d'una habitaci¨® a una altra, de la feina a casa, del metro a un ascensor, com si abandon¨¦ssim una pantalla de videojoc per passar a la seg¨¹ent. Una cadena de micromoviments on la dist¨¤ncia f¨ªsica que ens separa d'un lloc no t¨¦ a veure amb l'acc¨¦s real d'aquest lloc, com la mem¨°ria en termes espacials o els temps en la geologia. Un temps que clama un altre ritme, per¨° on sembla impossible parar.

Lara Almarcegui (Saragossa, 48 anys) l'aconsegueix aturar en una pedrera situada a la Plana del Corb, el complex industrial de Sorigu¨¦, prop de Balaguer (la Noguera), un lloc habitualment amb molt de trag¨ª que per un dia esdev¨¦ un lloc de contemplaci¨®. Un dia sencer de Gravera parada. ?s un dels projectes que presenta al Centre d¡¯Art la Panera, de la m¨¤ de la comiss¨¤ria C¨¨lia del Diego i amb la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Sorigu¨¦ i el CDAN d'Osca. D'una banda, ¨¦s una acci¨® on el p¨²blic va poder passejar per una f¨¤brica sense els dolls d'aigua o de grava que cruix i s'acumula. De l'altra, ¨¦s un v¨ªdeo que reuneix documentaci¨® d'aquesta mateixa gravera congelada en el temps. L'acompanya un altre projecte, encara m¨¦s maj¨²scul: el c¨¤lcul de les roques i materials de la serralada dels Pirineus (2021) que apareix en forma de mural esmicolant cada component, roca calc¨¤ria i marga per sobre de pissarra, granit o dolomia. En total, 640.668.459.648.210 tones de muntanya.

Tona ¨¦s, de fet, una de les paraules clau dins de la seva pr¨¤ctica art¨ªstica. L'autora fa anys que produeix inventaris geol¨°gics, recopilant el volum o la massa dels principals components de museus, zones urbanes i masses continentals. Encara que tamb¨¦ ho s¨®n demolici¨®, excavaci¨®, ru?na, terreny erm¡­ Explorar el terreny que trepitgem com qui analitza una dada o examina un cos. ¡°Una idea que en geologia ¨¦s m¨¦s complexa. Explorar ¨¦s assenyalar, convidar a utilitzar, aix¨ª que cal explorar amb molta cura¡±, matisa.

Pregunta.?Qu¨¨ suposa parar una pedrera un dia sencer?

Resposta.?Que no hi ha extracci¨®, ni producci¨®, ni distribuci¨®. Que aquestes 1.000 tones de grava que s'extreuen cada hora de 20 metres de profunditat segueixen intactes al terreny i es retira aquest material del mercat. Que no es toca el s¨°l i, per tant, ni la terra vegetal ni el camp.

P.? La grava ¨¦s un conglomerat no compacte de fragments de roca que encara no arriba a ser sorra. Quina informaci¨® amaga?

R.? Cada material parla del que hi veus quan hi passeges, del paisatge d'un lloc. La grava ¨¦s fonamental per a l'¨²s en ciment i asfalt. ?s un material molt demanat i, alhora, n'hi ha una gran manca. Cada vegada es permet menys treure-la dels rius, per la qual cosa s'extreu de les planes. Tamb¨¦ del mar del Nord. En el cas de Lleida, la sorra que baixa als rius ve de les muntanyes, d'una desintegraci¨® permanent dels Pirineus. Els projectes de construcci¨® van molt r¨¤pids i, no obstant aix¨°, els materials s¨®n molt antics. He treballat molt sobre la ru?na que mira al futur, encara que ara treballo m¨¦s cap al passat. El que intento q¨¹estionar s¨®n els temps de la geologia, de les transformacions i l'artificialitat dels terrenys.

P. I quina imatge representa avui millor la idea de ru?na?

¡°He treballat sobre les ru?nes futures, encara que ara miro cap al passat. Q¨¹estiono els temps de la geologia¡±

R. Sense ser nova, la d'un edifici sense acabar. La de projectes massa megal¨°mans i que es van quedar penjats.

P.? Troba moltes ferides quan explora el subsol?

R. ?Constantment. Vivim en constant transformaci¨® dels terrenys que trepitgem, i gaireb¨¦ no en sabem res. El m¨®n subterrani ¨¦s un gran desconegut. Qu¨¨ hi ha sota una ciutat, per exemple. I qui n'¨¦s el propietari¡­

P.? La q¨¹esti¨® de la propietat del subsol ja centrava el seu projecte Volc¨¤ d'Agras. Drets miners, que es va exposar a l'IVAM el 2019.

R. S¨ª, cada vegada treballo m¨¦s amb q¨¹estions d'extracci¨®, preguntant-me d'on venen els materials de la construcci¨®. Depenent de cada pa¨ªs, aquesta propietat del subsol, el que hi ha sota un determinat terreny, sol ser propietat dels Governs o d'empreses mineres que ho sol¡¤liciten. ?s com l'aire. ?s p¨²blic, per¨° els Governs poden donar un dret per ocupar-lo com a espai aeri. En el cas del s¨°l, hi ha drets miners d'extracci¨® o d'exploraci¨®. En els ¨²ltims cinc anys jo he aconseguit diversos drets d'exploraci¨®, que en el meu cas suposen una protecci¨® dels recursos. Drets de minerals de ferro a Noruega, ?ustria i Estocolm, i la lava del volc¨¤ de Val¨¨ncia que just acabo de renovar, ja que tenen un l¨ªmit, i que acabar¨¦ perdent, perqu¨¨ a la llarga impliquen una extracci¨® de material.

P. Com de prop est¨¤ de la idea de l'Antropoc¨¨, tan teoritzada ara des de l'art contemporani?

R.? Encara que hi ha certa relaci¨®, l'Antropoc¨¨ t¨¦ m¨¦s a veure amb les ci¨¨ncies naturals i la geologia, mentre que el meu treball t¨¦ a veure amb el fet de mirar edificis i preguntar-me de qu¨¨ estan fets, a defensar descampats. ?s m¨¦s una cr¨ªtica a l'urbanisme, a com es construeixen les ciutats.

P. I qu¨¨ amaga aquesta cr¨ªtica?

R.? L'excessiu control que hi ha. Que un determinat disseny urb¨¤ digui on puc ser i on no, qu¨¨ puc fer i qu¨¨ no, com m'he de col¡¤locar¡­

P.? Una cosa gaireb¨¦ impossible amb les restriccions imposades per la pand¨¨mia¡­

R.? A Holanda, on visc, no hi ha hagut tantes imposicions com a Espanya, per¨° com a artista m'ha portat a q¨¹estionar-me la meva posici¨®. Fa anys que faig projectes que parlen de la idea de parar i, de sobte, ho ha fet el planeta sencer. ?s com si, de cop i volta, hi hagu¨¦s un consens social del que pensava i intentava fer. Com si ja no pens¨¦s sola¡­

Graves. Lara Almarcegui. Centre d¡¯Art la Panera. Lleida. Fins al 30 de juny.