¡°Els metges es van oblidar de mi. Tinc un tumor¡±

El tortu¨®s periple d'Alicia Redondo pel sistema sanitari va comen?ar el juliol passat amb una diarrea que no acabava de remetre. Va passar per la consulta telef¨°nica del centre de salut, les urg¨¨ncies de l'ambulatori i de l'hospital, el metge de cap?alera una altra vegada i el digest¨°leg. ¡°No em passava. Anava al lavabo fins a 25 vegades al dia. Vaig perdre sis quilos¡±, relata la dona, de 45 anys. Desesperada, esperant des del setembre una colonosc¨°pia que no arribava, va acudir al novembre a la sanitat privada i all¨¤ s¨ª, la prova va revelar el diagn¨°stic: c¨¤ncer de c¨°lon amb afectaci¨® al fetge i al pulm¨®. Dos mesos despr¨¦s, li va trucar el digest¨°leg. ¡°Em va preguntar com estava. I li vaig dir: ¡®tinc un tumor en estadi IV [el m¨¦s avan?at]¡¯. Si estava des de juliol amb diarrea i p¨¨rdua de pes, crec que era per estudiar-ho urgentment. Per¨° es van oblidar de mi. El c¨¤ncer ja hi era, per¨° si me l'haguessin detectat al setembre amb la colonosc¨°pia, potser hauria guanyat temps per tractar-lo¡±, lamenta.

La pand¨¨mia ha retardat tota l'atenci¨® al c¨¤ncer, des del diagn¨°stic fins al tractament i el seguiment posterior. Segons un estudi de diverses societats cient¨ªfiques espanyoles, durant la primera onada, els nous diagn¨°stics van caure un 21% i les proves per detectar possibles tumors, com les citologies, van baixar fins a un 30%. El resultat: retards diagn¨°stics, menys opcions terap¨¨utiques i pron¨°stics m¨¦s desfavorables.

¡°El c¨¤ncer ¨¦s prioritari i ha passat a ser secundari. Es calcula que la p¨¨rdua d'oportunitat es traslladar¨¤ a una p¨¨rdua de superviv¨¨ncia del 30% en els pacients que han estat diagnosticats tard¡±, assenyalava aquest dimecres Eduardo D¨ªaz-Rubio, catedr¨¤tic em¨¨rit d'Oncologia i president de la Reial Acad¨¨mia Nacional de Medicina d'Espanya, durant la seva participaci¨® en l'esdeveniment virtual La sanitat p¨²blica m¨¦s enll¨¤ de la covid, organitzat per EL PA?S. El Ministeri de Sanitat i les comunitats aut¨°nomes van acordar dimecres l'actualitzaci¨® de l'Estrat¨¨gia nacional contra el c¨¤ncer, que feia 10 anys que no es revisava. ¡°S'actualitzen aspectes clau com la prevenci¨® mitjan?ant l'estil de vida saludable, el diagn¨°stic preco?, l'atenci¨® mitjan?ant un model multidisciplinari, els avan?os en medicina de precisi¨® o en reptes com l'atenci¨® psicol¨°gica o les necessitats dels pacients que han sobreviscut¡±, va dir la ministra de Sanitat, Carolina Darias. I va assenyalar que es far¨¤ un estudi de l'impacte de la pand¨¨mia en el tractament i diagn¨°stic de c¨¤ncer.

L'Alicia, secret¨¤ria de direcci¨® de professi¨®, est¨¤ segura que els retards que acumula el sistema sanitari a causa de la pand¨¨mia han jugat en contra seva. Al juliol, durant el primer contacte amb el seu centre de salut a trav¨¦s d'una consulta telef¨°nica, el metge li va diagnosticar una gastroenteritis i li va pautar una dieta tova. Per¨° la diarrea no li passava. El 17 d'agost va anar a urg¨¨ncies de l'ambulatori i li van fer una anal¨ªtica i una prova de sang oculta en femta que van resultar negatives. ¡°Aquella setmana no podia m¨¦s i me'n vaig anar a urg¨¨ncies de l'hospital. Em van enviar a casa amb un antibi¨°tic perqu¨¨ creien que era una diarrea infecciosa i van descartar una malaltia greu¡±, recorda.

L'Alicia va alternar les consultes a la xarxa p¨²blica amb visites a metges privats. Les anal¨ªtiques i les proves de sang oculta en femta no revelaven res, per¨° ella seguia malament. I no va ser fins al setembre que el seu metge de cap?alera li va demanar una colonosc¨°pia, encara que abans havia de visitar al digest¨°leg perqu¨¨ don¨¦s el vistiplau a la prova, relata la dona. ¡°El digest¨°leg em va atendre per tel¨¨fon a l'octubre, em va demanar una anal¨ªtica i em va dir que em veuria al cap d'un mes. Em va dir que si em trobava molt malament, em prengu¨¦s un Fortasec [un f¨¤rmac per tallar la diarrea]¡±, protesta. Llavors, l'Alicia, que ja ¨¦s de constituci¨® prima, ja havia perdut sis quilos.

Angoixada, al novembre es va fer una colonosc¨°pia a la xarxa privada. ¡°El dia 25 em van diagnosticar el tumor. Ara com ara, no ¨¦s operable. Estic amb quimioter¨¤pia¡±, explica. Encara est¨¤ assimilant el diagn¨°stic. ¡°La pand¨¨mia juga en contra de tots, per¨° jo crec que en el meu cas hi ha hagut deixadesa, mala praxi. No s¨¦ si el digest¨°leg t¨¦ o no gaire c¨¤rrega de treball, per¨° ha passat completament, es va oblidar de mi. Els pacients no anem al metge per plaer¡±, defensa.

Molts malalts de c¨¤ncer no estan arribant a les consultes i els que hi arriben, ho fan tard. La pand¨¨mia ha estat el punt d'inflexi¨® i, des de fa un any, hi ha diversos taps en l'acc¨¦s al sistema. ¡°Durant la primera onada, es van aturar els cribratges i nom¨¦s f¨¨iem visites priorit¨¤ries. Al juny, despr¨¦s de la desescalada, esper¨¤vem una allau de casos i no va ser aix¨ª. Van arribar a comptagotes. Ara estem diagnosticant m¨¦s, per¨° la sensaci¨® ¨¦s que veiem casos m¨¦s avan?ats¡±, resumeix Mar Vernet, coordinadora de la Unitat Funcional de C¨¤ncer de Mama de l'Hospital del Mar de Barcelona. Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvolupar¨¤ un tumor al llarg de la seva vida. La previsi¨® de la Societat Espanyola d'Oncologia M¨¨dica (SEOM) ¨¦s que, el 2021, es diagnostiquin 276.239 casos de c¨¤ncer, tot i que adverteix que aquesta estimaci¨® no inclou els efectes de la pand¨¨mia. Que en tindr¨¤.

D'entrada, una enquesta de diverses societats cient¨ªfiques a 37 grans hospitals espanyols ja ha revelat que, entre el mar? i el juny del 2020, es van diagnosticar menys tumors que en el mateix per¨ªode de l'any anterior ¡ªfins a un 32% menys a l'abril. Tamb¨¦ les bi¨°psies, que solen servir per confirmar un diagn¨°stic, es van reduir un 41% i l'activitat terap¨¨utica va caure: els tractaments de radioter¨¤pia van baixar un 5% i els trasplantaments de medul¡¤la, essencials per a alguns tumors hematol¨°gics, es van reduir a la meitat en la primera onada.

Els experts consultats coincideixen que, amb la pand¨¨mia, van proliferar els colls d'ampolla en tots els nivells assistencials. Per comen?ar, amb l'aturada dels cribratges en la primera onada. Encara que la implantaci¨® ¨¦s irregular i varia segons l'autonomia, la Xarxa de Programes de Cribratge de C¨¤ncer estimava el 2017, ¨²ltim any del qual es tenen xifres, que la cobertura del cribratge de mama arriba al 90% de la poblaci¨® diana i la del cribratge de c¨°lon, al 66%. ¡°Ara els cribratges s'estan reprenent, per¨° el que es va deixar de fer no s'ha recuperat. I aix¨° t¨¦ un impacte. Es calcula que entre un 10% o un 15% dels tumors de c¨°lon s¨®n diagnosticats gr¨¤cies a aquestes proves preventives¡±, sost¨¦ Joan Albanell, cap d'oncologia de l'Hospital del Mar.

Els onc¨°legs consultats apunten tamb¨¦ que la por de la ciutadania a anar a l'hospital persisteix. ¡°En un context pand¨¨mic, es considera els centres sanitaris com a punts de contagi i ha disminu?t la freq¨¹entaci¨®. La gent t¨¦ por de consultar¡±, apunta ?lvaro Rodr¨ªguez-Lescure, president de la SEOM.

Tampoc hi ajuden les dificultats estructurals per accedir al sistema sanitari, que ha limitat molt la lliure entrada per evitar contagis oportunistes i recorre a la telemedicina per salvar la falta de consulta presencial. ¡°El tel¨¨fon ¨¦s una situaci¨® de risc perqu¨¨ no veus el pacient i ¨¦s dif¨ªcil mesurar el que li passa. I la precarietat laboral dels sanitaris tamb¨¦ hi influeix: un pacient truca per un dolor inespec¨ªfic, el metge que l'at¨¦n li pauta un analg¨¨sic i al cap de dues setmanes, el pacient torna a trucar perqu¨¨ no li passa i qui l'at¨¦n ja ¨¦s un altre metge. Es perd la continu?tat assistencial¡±, alerta Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria (Semfyc).

Precisament, per esquivar aquestes dificultats en l'acc¨¦s, l'Hospital del Mar ha llan?at una campanya, amb pasquins i cartells per mercats i entitats de la seva ¨¤rea de refer¨¨ncia, per convidar les dones a consultar qualsevol s¨ªmptoma que sentin al pit. A trav¨¦s d'un tel¨¨fon, les ve?nes del barri poden comunicar-se directament amb la unitat de mama de l'hospital. ¡°Tenim la sensaci¨® que es queden a casa per por del contacte hospitalari, que s'ha deixat de consultar¡±, avisa Vernet. I en el cas del tumor de mama, el m¨¦s prevalent entre dones, l'autoexploraci¨® ¨¦s clau per a una detecci¨® preco?.

La Semfyc fa mesos que alerta que les consultes d'atenci¨® prim¨¤ria estan rebent m¨¦s pacients amb tumors avan?ats. Encara que hi ha una esp¨¨cie de circuit r¨¤pid entre els diferents nivells assistencials que agilita tot el proc¨¦s diagn¨°stic quan hi ha una sospita de tumor, Tranche adverteix que hi ha moltes traves burocr¨¤tiques que compliquen el proc¨¦s. ¡°El problema no ¨¦s la sospita clara perqu¨¨ ja m'encarrego jo de moure el cas i emp¨¨nyer el proc¨¦s perqu¨¨ tot vagi r¨¤pid. El problema ¨¦s quan no ho tens clar i el pacient comen?a a donar voltes pel sistema¡±, assenyala.

Les dilatades llistes d'espera en intervencions quir¨²rgiques, visites a l'especialista i proves diagn¨°stiques alimenten els retards diagn¨°stics. ¡°Hem detectat retards en el tractament i en moltes cirurgies. I no cal oblidar que, en molts tumors, la cirurgia ¨¦s primordial, garantia que el tractament funcioni. Els pacients ara senten molta angoixa i incertesa¡±, valora Bego?a Barrag¨¢n, presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb C¨¤ncer. Durant la primera onada, els hospitals van aturar gaireb¨¦ del tot la seva activitat quir¨²rgica ¡ªles intervencions van caure un 36% el primer semestre del 2020 respecte al mateix per¨ªode de l'any anterior¡ª i les demores es van disparar en tots els ¨¤mbits. De fet, a Espanya, la mitjana d'espera per visitar l'ur¨°leg el juny del 2020 era de 125 dies, i per al metge digestiu, 103 dies.

L'Alicia, per exemple, continua esperant una colonosc¨°pia del sistema p¨²blic que encara no ha arribat. A Catalunya, l'espera mitjana per a aquesta prova ¨¦s de gaireb¨¦ sis mesos. ¡°Hi ha moltes malalties que se'ns estan escapant. El c¨¤ncer n'¨¦s una i cal agafar-lo a temps¡±, lamenta la pacient.