Mart llan?a una greu advert¨¨ncia a la Terra

S'enlaira al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) un oportun¨ªssim viatge a Mart en forma d'exposici¨® que, per efectes de la pand¨¨mia, com que s'ha retardat la realitzaci¨® de la mostra, ha anat a coincidir gaireb¨¦ exactament amb l'arribada al planeta vermell de Perseverance. La missi¨® del centre barcelon¨ª ¨¦s molt diferent de la de la NASA. Es mou en el terreny de la intersecci¨® entre ci¨¨ncia i imaginaci¨® i hi tenen cabuda mites, creacions liter¨¤ries i fantasies populars, canals i marcians, filosofia i art, a m¨¦s d'astronomia i tecnologia. Mart, el mirall vermell (des d'aquest dijous fins a l'11 de juliol), comissariada per Juan Insua, emfatitza a m¨¦s el que t¨¦ d'especular el planeta germ¨¤.

Format gaireb¨¦ al mateix temps que la Terra, Mart (amb la meitat de grand¨¤ria) va tenir condicions habitables, era c¨¤lid i humit, amb aigua abundant. Per¨° tot va canviar fa quatre mil milions d'anys: el planeta va patir una cat¨¤strofe clim¨¤tica, va perdre bona part de la seva gruixuda atmosfera i es va convertir en un m¨®n ¨¤rid i fred. El 100% de la seva superf¨ªcie ¨¦s des¨¨rtica, recalca l'exposici¨®; a la Terra, el 41% (del que no ¨¦s mar), i pujant. ?s a dir que la terra ¨¦s cada vegada m¨¦s marciana.

Aquest ¨¦s un dels enfocaments m¨¦s interessants de la mostra: subratllar el que Mart t¨¦ d'advertiment per al nostre planeta, sotm¨¨s al canvi clim¨¤tic, a l'extinci¨® d'esp¨¨cies i a altres amenaces. ¡°Mart ¨¦s un mirall del nostre planeta ferit¡±, va assenyalar dimecres en presentar la mostra la directora del CCCB, Judit Carrera, que va agrair amb humor a la NASA el regal de centrar aquests dies l'inter¨¨s de la humanitat en l'objecte de la mostra. Va advertir que no es tracta d'una exposici¨® cient¨ªfica ni sobre la colonitzaci¨® de l'espai, sin¨® ¡°sobre el poder de la imaginaci¨®¡±. Va dir tamb¨¦ que l'exposici¨®, que comporta un missatge d'humilitat, deixa oberta una porta a l'esperan?a, que potser ¨¦s possible regenerar la vida i fer recular els processos destructius (una cosa que tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la covid). En aquest sentit, l'exposici¨® es posa sota l'advocaci¨® ¡ªa m¨¦s de la de vells coneguts com Erat¨°stenes, Kepler, H. G. Wells, Ray Bradbury, Arthur C. Clarke o Carl Sagan¡ª de Kim Stanley Robinson, l'autor de ci¨¨ncia-ficci¨® que va imaginar la terraformaci¨® del planeta germ¨¤ en la seva trilogia Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul.

¡°Hem intentat abordar tots els relats sobre Mart per crear una mena d'hist¨°ria cultural del planeta¡±, va assenyalar Jordi Costa, cap d'exposicions del CCCB, que va sintetitzar que la mostra neix en el mite, creix en la ci¨¨ncia-ficci¨® i aterra en una reflexi¨® sobre el nostre futur com a esp¨¨cie interplanet¨¤ria. Va recordar que el centre no ¨¦s un museu de la ci¨¨ncia i que en la mostra el coneixement cient¨ªfic no ¨¦s el punt central, sin¨® l'encreuament entre ci¨¨ncia i humanitats i, com ¨¦s habitual en la programaci¨®, la dissoluci¨® dels l¨ªmits entre realitat i ficci¨®. Costa va aprofitar per recordar que vivim un present molt estrany, definitivament marci¨¤.

La mostra, molt conceptual i travessada per una subtil poesia i un sentit del misteri que es mouen entre la sorpresa i l'esgarrifan?a, arrenca amb monstres tenebrosos i la imatge dels d¨¦us de la guerra de l'antiguitat (representats en guardons) que s'essencialitzen en el Mart rom¨¤. Transcorre despr¨¦s per especulacions cient¨ªfiques i filos¨°fiques, tresors bibliogr¨¤fics i el m¨®n de la ci¨¨ncia-ficci¨®, amb el pulp i el cinema (s'han pintat a les parets grans representacions inquietants dels tr¨ªpodes marcians de Wells). I desemboca en ¡°el Mart de l'antropoc¨¨¡±, amb la constataci¨® que els humans, com va dir Insua, ¡°som mals gestors de planetes¡±, i l'advertiment que, parafrasejant Bradbury, no haur¨ªem de portar a altres mons els nostres pecats... mediambientals. Una foto eloq¨¹ent mostra un trosset de pl¨¤stic de la missi¨® Curiosity a la superf¨ªcie marciana... Ja hi som.

P¨¤gines manuscrites de Bradbury

El viatge a Mart al CCCB inclou fites tan emocionants com un trosset de meteorit marci¨¤, p¨¤gines manuscrites de La guerra dels mons, de H. G. Wells, i de les Cr¨°niques marcianes de Bradbury; i quaderns de Schiaparelli amb els seus dibuixos dels c¨¨lebres canals, que apareixen tamb¨¦ en un globus de Lowell. Exemplars de l'Almagest, de Claudi Tolomeu, conviuen amb c¨°mics de delicioses portades kitsch i cartells de pel¡¤l¨ªcules amb t¨ªtols com El aterridor planeta rojo (¡°en magn¨ªfic color¡±). La mostra permet descobrir el film sovi¨¨tic Aelita (Marx a Mart!) i gaudir d'un miniautocine, en el qual s'hi ha colat, en un interessant discurs de g¨¨nere, una pel¡¤li de Venus.