Cap a l¡¯adolesc¨¨ncia

El pas de la infantesa a l¡¯adolesc¨¨ncia, sovint, esdev¨¦ una cru?lla tan cabdal i intensa de la vida que ¨¦s perfectament comprensible que es converteixi en el centre d¡¯un bon grapat d¡¯obres liter¨¤ries, fet que no significa, per¨°, que aquestes siguin exclusivament per a lectors adolescents. Depenent del punt de vista des d¡¯on es narra i de la forma, el seu inter¨¨s pot ser tan vast com la quantitat de lectors que circulen o han circulat per aquesta cru?lla.

Amb Caminant junts per la lluna Pep Puig (Terrassa, 1969) s¡¯ha convertit en un vertader especialista a abordar aquest moment. ?s una novel¡¤la que t¨¦ moltes similituds amb La vida sense la Sara Amat, amb qu¨¨ Puig va guanyar el premi Sant Jordi 2015. Narrades en primera persona des del present actual, totes dues descriuen uns fets del final de la infantesa del protagonista i l¡¯entrada a l¡¯adolesc¨¨ncia durant l¡¯estiu, als inicis dels anys vuitanta.

A La vida sense la Sara Amat hi havia un fet excepcional que sacsejava i condu?a tot el llibre, i que desencadenava tot de descobriments i sentiments en els personatges. A Caminem junts per la lluna, aix¨° tamb¨¦ hi ¨¦s. Sacseja de la mateixa manera, per¨° no vertebra tot el llibre. Tots dos fets esdevenen, per¨°, un testimoni excel¡¤lent, una descripci¨® minuciosa de la vida de poble i de les vacances d¡¯estiu llavors a Catalunya.

Caminem junts per la lluna descriu el mes d¡¯agost de quatre amics, de vacances a Altafulla, des de la visi¨® d¡¯un d¡¯ells, en Marcel, en aquell punt en el qual comencen a perdre l¡¯inter¨¨s pel joc i prenen consci¨¨ncia de l¡¯amistat i de l¡¯amor primerenc. Puig fa una treballada descripci¨® d¡¯un mes d¡¯estiu a la platja, d¡¯una ¨¨poca i d¡¯una generaci¨®, tot relatant el dia a dia de la colla d¡¯amics, dels pares i de la gent del voltant, amb la descoberta de nous interessos, dels secrets i de les febleses que amaguen els adults i amb l¡¯aparici¨® de sensacions noves i indescriptibles. I ho fa amb un estil d¡¯una senzillesa aparent i un ritme ¨¤gil i constant. En algun moment la descripci¨® de la quotidianitat depassa el lector i fa la sensaci¨® que no porta enlloc. De fet, no hi ha un m¨°bil tan clar com el que movia la recerca de la Sara Amat. Per¨° l¡¯obertura i el tancament s¨®n precisos i colpidors, i hi ha moments d¡¯una enorme c¨¤rrega emotiva i imatges de gran pot¨¨ncia.

Espais interiors, de la sueca Elin Nilsson (Lund, 1986), t¨¦ tant de peculiar com de necess¨¤ria pel fet que s¨®n molt escassos, i molt agra?ts, els reculls de relats adre?ats als joves. A cadascun dels vuit contes del llibre, Nilsson aborda situacions habituals dels adolescents que tothom pot haver viscut, tot aconseguint una destacada tensi¨® narrativa que provoca que el lector arribi al final amb l¡¯esperan?a d¡¯un desenlla? sorprenent que, depenent de la mirada, no trobar¨¤. Es quedar¨¤, de ben segur, amb el bon regust de la descripci¨®, d¡¯una subtilesa i delicadesa enormes, d¡¯all¨° que es belluga en l¡¯espai interior de les persones.

Espais interiors s¡¯allunya dels reculls recurrents fet per tractar emocions i actituds. Aquestes apareixen subtilment en situacions com ara l¡¯excursi¨® en bus a la natura, on el protagonista ¨¦s acompanyat pel germ¨¤ petit i aquest acapara tota l¡¯atenci¨®; o la pel¡¤l¨ªcula que una noia es fa quan la fam¨ªlia ¨¦s fora, ells se sent sola i el temps passa sense que acabin per tornar; o l¡¯aventura i el primer pet¨® amb aquell amic que ¨¦s m¨¦s que un amic; o l¡¯arribada d¡¯un professor substitut a l¡¯institut i la mirada cr¨ªtica que en fan uns alumnes...

Espais interiors ¨¦s una gran descoberta, ideal per a lectors que volen m¨¦s un relat que una novel¡¤la com Caminant junts per la lluna, amb una tem¨¤tica sempre actual.