Sentina i literatura

Hi ha un tipus d¡¯homenia arcaica, de vida ulissesenca, d¡¯homes que per pell tenen crosta, per casa el vagareig a cel batent i per casta un mal llebeig de vent calent, al cor una gl¨¤ndula endurida a c¨°pia d¡¯enyoran?a, al cap les f¨²ries, una mena d¡¯homes que la literatura i el cinema han idealitzat. El m¨¨rit m¨¦s ample de Gu¨¤rdia (Nikos Kavadias, 1954) ¨¦s que fuig d¡¯aquesta idealitzaci¨®. Club Editor l¡¯acaba de publicar en catal¨¤, de bracet amb els seus poemes, tots dos llibres amb una traducci¨® esvelta de Jaume Almirall.

En un vaixell mercant que m¨¦s aviat ¨¦s un ta¨¹t de ta¨¹ts a la deriva, a finals del 1949, entre Mal¨¤isia i la prefectura xinesa de Shantou, un grapat d¡¯homes navega i enraona. L¡¯hora de fer gu¨¤rdia es converteix en un confessionari laic, ¨¦s a dir un pou de mitges veritats sense perd¨® celestial, i les paraules i els records esdevenen la droga per no adormir-se. Com Kavadias, el narrador ¨¦s un mariner radiotelegrafista. Ell i les altres ombres del vaixell es clavetegen el ta¨¹t, a mesura que recorden prostitutes, mares, dones i sirenes maltractades, malalties ven¨¨ries i somnis oblidats.

A Gu¨¤rdia no hi passa res. ?s veritat que de mar de fons hi ha la Segona Guerra Mundial, per¨° els mariners fa mil¡¤lennis que giren a la roda de ports, bordells, trifulgues i travessies: les coses de deb¨°, com les arrels i les guerres, s¨®n terra endins. De fet se saben una dena m¨¦s al rosari d¡¯un dels oficis m¨¦s vells del m¨®n, l¡¯ofici d¡¯anar amunt i avall per un medi an¨°mal, i accepten aquesta condici¨® amb una tristor oce¨¤nica, l¡¯aspror del supervivent, l¡¯¨¨pica mal dissimulada del qui se sap un p¨¤ria i tanmateix s¡¯estima el fat.

L¡¯altre ofici m¨¦s vell del m¨®n, que les putes tamb¨¦ treballen als marges, els serveix de contrapunt, i el record compartit de dues nissagues lligades pel dest¨ª, durant les gu¨¤rdies s¡¯actualitza amb f¨¤stic, amb poca sornegueria i molta viol¨¨ncia, amb una masculinitat esquerdadissa per¨° untada de sentina, com si la salabror dels mariners i les cicatrius de les prostitutes confegissin una armadura de germanor.

D¡¯homes durs i morts de tristor, la literatura en t¨¦ per donar i per vendre. Tant li fa si s¨®n els mariners de Conrad, els camioners de Nooteboom, els vaquers de Twain. La troballa de Kavadias ¨¦s que ens n¡¯estalvia la redempci¨®. ?s un luxe llegir sobre aquests homes sense haver de passar pel moment que, a les acaballes, tot d¡¯una miren l¡¯horitz¨® i el crepuscle els perdona d¡¯haver violat, matat, robat, mentit i cantat borratxos.