Crisi de fe en els Mossos

Vivim temps convulsos. Alguns pol¨ªtics independentistes jutgen els Mossos com un cos repressiu qualsevol quan ahir els entronitzaven davant les conductes de la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil. Amb la seva actuaci¨® en els atemptats gihadistes de Barcelona del 2017 van ser beatificats. La canonitzaci¨® va arribar uns mesos m¨¦s tard amb la resposta al refer¨¨ndum de l'1 d'octubre: davant la viol¨¨ncia de les forces de l¡¯ordre dependents de l'Administraci¨® central, els Mossos d'Esquadra van tenir una actuaci¨® exquisida. Despr¨¦s se'ls va fer fora dels altars per la seva actuaci¨® en reprimir les mobilitzacions contra la sent¨¨ncia dels l¨ªders independentistes presos.

A conseq¨¹¨¨ncia d'aquestes c¨¤rregues sobre les manifestacions per la sent¨¨ncia judicial d'octubre del 2019, el president Quim Torra va exigir una investigaci¨® al llavors conseller Miquel Buch. Com gaireb¨¦ tot en el proc¨¦s, l'auditoria es va quedar en mer acte propagand¨ªstic, una iniciativa que tenia per objectiu acontentar i tranquil¡¤litzar la feligresia pol¨ªtica. La c¨¨lebre investigaci¨® interna va ser un simulacre. En la que es va denominar ¡°l'auditoria m¨¦s gran de la hist¨°ria¡±, de tots els agents investigats per la Divisi¨® d'Afers Interns nom¨¦s un va acabar sent sancionat. Buch al final va ser destitu?t i rellevat per Miquel S¨¤mper.

Els titulars d'Interior durant els anys del proc¨¦s s'han convertit en fusibles que protegeixen un circuit en el qual canvien poques coses per¨° hi ha zones fosques i amb massa autonomia. La seva tasca no ¨¦s f¨¤cil. Se'ls exigeix apropar-se i en ocasions esquivar ¨Cverbalment o amb els seus silencis¨C una legalitat que ¨¦s precisament la que ha de defensar el cos policial del qual s¨®n pol¨ªticament responsables. Tot aquest joc va acompanyat d'aforismes tan sincers com mancats d'intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica, com l'autonegaci¨® de Quim Torra en afirmar que l'autonomia ¨¦s un dels grans obstacles per assolir la independ¨¨ncia. Aquest pensament, aplicat al terreny policial, suposa trobar a faltar una bona policia patri¨°tica, en l¨ªnia amb la doctrina Fern¨¢ndez D¨ªaz.

Ara el debat sobre la policia catalana ha tornat a esclatar perqu¨¨, en una manifestaci¨® per la llibertat de Pablo Has¨¦l, una jove ha perdut un ull, presumptament per una bala de foam, aquestes que els comuns i la CUP van demanar amb poca fortuna al Parlament que es prohibissin. La novetat ¨¦s que, amb el proc¨¦s, cada vegada que hi ha una v¨ªctima de la viol¨¨ncia policial, fins i tot els qui han exercit la seva titularitat 15 dels 22 anys des del seu trasp¨¤s, plantegen la necessitat de reformular un model de vicis i virtuts que han contribu?t a consolidar. Deixant al marge el car¨¤cter de les mobilitzacions viscudes en els ¨²ltims dies, amb destrucci¨® de mobiliari urb¨¤ i saqueig de botigues, una societat democr¨¤tica ha d¡¯intentar con¨¨ixer sempre la veritat i m¨¦s quan es produeixen fets de gravetat. Despr¨¦s de l'incident de la p¨¨rdua de l'ull, el comissari portaveu del cos, Joan Carles Molinero, va explicar que la policia catalana tenia perfectament controlats quants projectils es van disparar, qui ho va fer i on. Deuen haver millorat molt els Mossos en els ¨²ltims anys perqu¨¨ continua sense saber-se ¨Camb una sent¨¨ncia judicial pel mig¨C quin agent va deixar sense un ull l¡¯Ester Quintana durant la vaga general del 2012, tot i que no va intervenir en cap manifestaci¨® ni incident. ?s clar que llavors tocava fer bandera de la contund¨¨ncia.

Els cossos policials depenen dels pol¨ªtics i la legalitat pot ser transformada per l'acci¨® pol¨ªtica. El 2007, quan el conseller Joan Saura va fer instal¡¤lar c¨¤meres de v¨ªdeo ocultes a les comissaries, se¡¯l va acusar de voler enfonsar la reputaci¨® dels Mossos. Saura es va limitar a copiar el model basc i amb aix¨° es va evidenciar l'exist¨¨ncia de maltractaments i tortures en centres de detenci¨®. La dreta ¨Cllavors hi havia dreta catalana¨C es va enfurismar. El diputat de CiU Quico Homs va considerar davant del Parlament que mostrar p¨²blicament l'exist¨¨ncia de maltractaments vulnerava ¡°el principi fonamental del dret a la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia¡±. Ara els agents ja s'han familiaritzat amb les c¨¤meres i s'han acabat els brots corporatius contra aquesta exig¨¨ncia de transpar¨¨ncia democr¨¤tica que encara no es practica ni a les depend¨¨ncies de la Policia Nacional ni a les de la Gu¨¤rdia Civil.

La policia t¨¦ delegat el monopoli de la viol¨¨ncia per part de l'Estat des que un contracte social aix¨ª ho legitima. Una altra cosa ¨¦s que el poder tendeixi a fer pinya per encobrir els excessos i que totes les democr¨¤cies realment existents tinguin, en aquest sentit, els seus forats negres. A la ciutadania, l'¨²nic recurs que li queda ¨¦s exigir transpar¨¨ncia i exercir un efica? control democr¨¤tic.