M¨¦s que un any perdut per a la inf¨¤ncia, un pas enrere

Quan complim un any de pand¨¨mia s¨®n moltes les persones que es lamenten per la sensaci¨® d¡¯un any perdut. Per a un infant, un any pot ser decisiu per al seu desenvolupament perqu¨¨ est¨¤ vivint un temps de creixement i maduraci¨®. Les mancances f¨ªsiques, emocionals, educatives en les primeres etapes de vida poden tenir un impacte indeleble en el seu futur. I per als infants en situaci¨® vulnerable, no ¨¦s que sigui un any perdut, ¨¦s que ha pogut ser un pas enrere, molt enrere.

Si fem mem¨°ria, sobre els nens i les nenes va caure una de les primeres mirades de la sospita quan err¨°niament, per desconeixement encara de la malaltia, se¡¯ls va considerar com un dels vectors principals de contagi. Tots recordem el contrast d¡¯aquelles imatges de la desescalada amb els parcs i les places plenes de gossos, per¨° buides d¡¯infants. Els casals i les col¨°nies d¡¯estiu van confirmar que justament els nens i les nenes eren dels que menys transmetien la malaltia. Havien perdut mesos de jocs, de lleure, de gaudi, d¡¯activitat f¨ªsica, de relaci¨® social que contribueixen al desenvolupament integral de les persones.

El confinament ha comportat un notable patiment en molts infants. Han viscut tensions a les llars o habitacions on viuen, amb una conciliaci¨® familiar i laboral complicada o inexistent, alguns amb entorns familiars hostils o violents. Tamb¨¦ han experimentat la p¨¨rdua d¡¯¨¦ssers estimats, avis i ¨¤vies majorit¨¤riament, sense els processos de dol necessaris. Aquest desgast emocional no ha estat prou abordat, pel falta de recursos familiars i socials, intensificant els problemes de salut mental.

La mirada des de la inf¨¤ncia ha estat sovint absent, nom¨¦s recuperada amb la posada en marxa de l¡¯escola. Els adults no els hem escoltat prou, ni hem tingut en consideraci¨® les necessitats d¡¯aquesta etapa vital que marcar¨¤ una generaci¨®. I en aquest per¨ªode de baixa interacci¨® social, les pantalles han estat les protagonistes, amb un cert ab¨²s, i accentuant en alguns casos el ciberassetjament. Aix¨° s¨ª, per a aquells que no pateixen l¡¯exclusi¨® digital.

A Catalunya m¨¦s dels 31% dels menors de 18 anys viuen en condicions de pobresa. I no ¨¦s el mateix seguir les classes virtuals en una torre amb jard¨ª, que tancat en un pis compartit amb tres fam¨ªlies o recl¨°s en una habitaci¨® amb 4 persones. Aquests infants no han tingut ni eines digitals per poder seguir l¡¯escolaritzaci¨® ni suport familiar, i els seus aprenentatges -ja sovint hipotecats- s¡¯han vist limitats greument provocant retrocessos significatius que costar¨¤ recuperar. Tamb¨¦ s¡¯han vist afectats per una precaritzaci¨® de l¡¯acc¨¦s a necessitats b¨¤siques, com alimentaci¨®, roba, material escolar pel deteriorament dels ingressos familiars. Molts centres socioeducatius i de lleure, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯escola, han fet mans i m¨¤nigues en aquest per¨ªode per acompanyar i estar al costat dels infants, donant-los suport emocional i escolar.

La inf¨¤ncia ¨¦s el nostre futur, per¨° tamb¨¦ el nostre present. Tots es mereixen una escolta m¨¦s propera, unes mesures socials i educatives que contemplin les seves necessitats en l¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria que vivim, i un acompanyament proper i confiat, que tamb¨¦ estigui al servei de les fam¨ªlies en situaci¨® de m¨¦s vulnerabilitat. Escoles, serveis socials, entitats i activitats de lleure, hem de recuperar aquest temps perdut, aquest retroc¨¦s, amb experi¨¨ncies positives que facin que els nens i nenes visquin com a infants perqu¨¨ pugin cr¨¦ixer com a persones.

Rafael Ruiz de Gauna ¨¦s director de Relacions Institucionals Fundaci¨® Pere Tarr¨¦s.