Daniel Br¨¹hl obre la Berlinale m¨¦s ins¨°lita amb la seva ¨°pera prima com a director

Era el s¨²mmum del seu somni art¨ªstic: dirigir la seva primera pel¡¤l¨ªcula, rodar-la a Berl¨ªn per mostrar la seva relaci¨® amb la ciutat on viu i estrenar-la a la Berlinale. I, de sobte, la pand¨¨mia. Des de casa seva, via Zoom, Daniel Br¨¹hl (Barcelona, 42 anys) confessava divendres passat les seves alegries i les seves penes abans que Next Door es projecti en la primera jornada de competici¨® d'un festival que comen?a avui dilluns i que es far¨¤ en format digital. La ind¨²stria i alguns periodistes podran veure bona part dels seus t¨ªtols en l¨ªnia durant cinc dies, mentre que el jurat de la secci¨® principal ho far¨¤ en una sala de la capital alemanya; a l'estiu es repetiran les projeccions amb p¨²blic i a l'aire lliure. ¡°M'emociona que em facin entrevistes com a director, ja no puc donar la culpa als altres¡±, fa broma. ¡°Ara, una pel¡¤l¨ªcula berlinesa, que s¨¦ que est¨¤ b¨¦ i que s'estrena en el meu festival... I arriba la pand¨¨mia per arremetre contra aquesta perspectiva meravellosa. Lluito contra la frustraci¨® de les projeccions en l¨ªnia pensant en les sessions amb p¨²blic a l'estiu¡±.

Daniel Br¨¹hl ¨¦s l'actor alemany m¨¦s fam¨®s de l'actualitat: la seva carrera va explotar amb Good bye, Lenin! (2003) i des de llavors ha compaginat el cinema a Alemanya amb produccions a Hollywood (Rush, on encarnava a Niki Lauda; Male?ts malparits, de Tarantino), cinema indie (El hombre m¨¢s buscado, Dos d¨ªas en Nueva York), produccions europees (La casa de l'esperan?a, Cargo, 7 d¨ªas en Entebbe), televisi¨® (El alienista), l'univers Marvel (Capit¨¢n Am¨¦rica: Civil War, i aviat a la s¨¨rie Falcon y el soldado de invierno)... I, per descomptat, cinema espanyol (Los Pelayos, Salvador): de mare catalana, Br¨¹hl va viure uns quants anys al barri de Gracia ¡ªencara hi t¨¦ el pis. ¡°All¨¤ va n¨¦ixer la idea¡±, recorda. ¡°Hi ha un restaurant d'arrossos, Envalira, que m'agrada molt, i quan vivia al barri m'hi passava for?a hores. Des que vaig deixar la ciutat on vaig cr¨¦ixer, Col¨°nia, sempre m'he sentit en altres llocs com si fos part de les hordes que gentrifiquen els barris. A Gr¨¤cia, en canvi, era barcelon¨ª, en presumia, i m¨¦s al restaurant. Un dia un home gran, un obrer, no va parar de mirar-me fixament. Era obvi que jo no li queia b¨¦. Em veia aqu¨ª, parlant del Bar?a, i devia pensar que era un farsant. I em va saltar l'espurna per a la pel¡¤l¨ªcula. Per cert, el mateix em passa ara a Berl¨ªn: quan entro en alguns bars hi ha una generaci¨® d'alemanys de l'Est que s'ensumen que no soc d'aqu¨ª¡±.

Aquesta s¨ªndrome de la impostura, sumada a la cara m¨¦s narcisista dels actors, bull durant la primera part de Next Door, quan el Daniel, un conegut int¨¨rpret amb dos fills (vaja, com Br¨¹hl), surt del seu pis de luxe al barri berlin¨¨s de Mitte cam¨ª de Londres, on ha de fer una prova per a una gran producci¨® amb un director de primera fila. Abans de pujar a un cotxe que el porti a l'aeroport, entra al bar de la cantonada, i la com¨¨dia d'autoflagel¡¤laci¨®, la s¨¤tira sobre la sup¨¨rbia dels int¨¨rprets, se succeeix en tensi¨® hitchcockiana ¡ª¡°Entre La finestra indiscreta i un duel de western, he tingut molta cura amb els diversos tons¡±, apunta el director¡ª quan un client habitual es presenta com a ve¨ª seu i comen?a a treure-li les seves mis¨¨ries. En el ter? final, el duel acaba en un abisme de podridura moral. ¡°La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s una versi¨® exagerada de la vida, ¨°bviament no ¨¦s casa meva. Jo volia parlar de la gentrificaci¨® [expulsi¨® dels ve?ns d'un barri deprimit per interessos immobiliaris], encara que amb humor, i cuidant que els personatges tinguessin matisos, que no els odiessis o estimessis a la primera, que no fossin simples Mefisto i la seva v¨ªctima. Com que no tinc talent per escriure, li vaig explicar la idea a Daniel Kehlmann [escriptor alemany], que com que ¨¦s mig austr¨ªac t¨¦ un humor fosc estrany a Alemanya, i ell ha redactat el gui¨®¡±.

A Br¨¹hl no el preocupa que el p¨²blic assumeixi que el Daniel de la pantalla ¨¦s el reflex de l'actor. ¡°Hi ha parts en qu¨¨ em venjo de les cr¨ªtiques que he rebut durant anys. Alguna frase del gui¨® me l'han deixat anar al carrer. Entenc que com a int¨¨rpret¡±, reflexiona, ¡°aquest ¨¦s el preu a pagar, i com que soc un privilegiat assumeixo aquestes cr¨ªtiques. Ara b¨¦, quan la meva dona va veure la pel¡¤l¨ªcula em va deixar anar ¡®quin f¨¤stic de tio!¡¯ amb certa mirada decebuda, perqu¨¨ en el fons sap que dins de mi hi habita alguna cosa d'aquest Daniel¡±. I es posa a riure: ¡°Escolta, que soc molt diferent! Espero que els espectadors entenguin que aix¨° no ¨¦s una autobiografia pat¨¨tica, i alhora ¨¦s, com diem en alemany, una baixada de pantalons¡±.

Next Door no ser¨¤ una an¨¨cdota en el seu curr¨ªculum. Repetir¨¤: ¡°He somiat durant anys amb dirigir. M'ho he passat molt b¨¦, ha estat l'experi¨¨ncia de la meva vida art¨ªstica que m¨¦s m'ha omplert. Despr¨¦s de tants anys en projectes grans en els quals et sents vulnerable i no hi ha converses creatives, he estat el capit¨¤ amb una tripulaci¨® incre?ble; tots els directors a qui he demanat consell em van dir que tri¨¦s molt b¨¦ l'equip, no nom¨¦s els actors¡±. I mant¨¦ la met¨¤fora marina per descriure el rodatge: ¡°Hem aconseguit salvar les onades de la covid-19. Hav¨ªem de rodar al mar?, va esclatar la malaltia, i, per sort, despr¨¦s d'uns dies de dubte, vam continuar¡±. Ara lluita per tirar endavant, com a actor protagonista i productor, la nova versi¨® de Res de nou al front de l'oest, la novel¡¤la d'Erich Maria Remarque sobre la Primera Guerra Mundial, un cl¨¤ssic de l'antibel¡¤licisme que ja ha estat adaptat a la pantalla. ¡°Rodarem a l'estiu a Praga, ¨¦s un gran projecte... encara que la situaci¨® que tenen per la covid ¨¦s terrible. B¨¦, paci¨¨ncia, for?a i coratge. Com amb tot, avui¡±.