¡°Sense clubs no hi ha Belmontes¡±

Els clubs esportius espanyols comencen a alimentar esperances de reactivaci¨® despr¨¦s d'un any sencer de desconcert, intentant esquivar la par¨¤lisi i el desori provocat pels efectes de la pand¨¨mia. Els estralls s¨®n dif¨ªcils d'avaluar. A Espanya hi ha 66.000 clubs amb una infinitat de peculiaritats i condicionants. Un estudi del Consell Superior d'Esports (CSD) va vaticinar al juny que l'impacte de la pand¨¨mia causaria unes p¨¨rdues de 4.600 milions a l'esport espanyol i una caiguda d'ingressos del 38,5%. El daltabaix ha afectat el dia a dia, el m¨¦s elemental: saber si hi havia pista o piscina disponible per competir o almenys per entrenar. Alguns han hagut de renunciar a una categoria, gaireb¨¦ tots han hagut de reduir els pressupostos, en una proporci¨® d'entre el 20 i el 30%, molts amb prou feines han mantingut l'activitat, i la majoria dels que participen en tornejos regionals no han pogut competir o comencen a fer-ho ara. En diversos clubs conviuen els socis i usuaris de les instal¡¤lacions amb els esportistes d'elit.

Aquests clubs s¨®n els que detecten, desenvolupen i, sovint, tutelen els campions ol¨ªmpics i mundials, les Mireia Belmonte, Carolina Mar¨ªn, Sa¨²l Craviotto o Lydia Valent¨ªn de torn. La majoria d'aquests clubs, 332 dels m¨¦s destacats a trav¨¦s d'una associaci¨®, ACEDYR, han sol¡¤licitat mesures per atenuar els danys econ¨°mics, com la reducci¨® de les quotes federatives, deduccions de l'IVA, desgravaments de l'IRPF o una llei de mecenatge. ¡°Els clubs s¨®n els que tiren del carro¡±, resumeix Ricardo Camacho, el president del Canoe, una de les entitats est¨¤ndard que fan compatible la base amb alguns esportistes d'elit i que t¨¦ 700 esportistes i gaireb¨¦ 6.000 socis, 600 menys que quan va comen?ar la pand¨¨mia.

Canviar la manera de veure l¡¯esport

El Club Nataci¨® Sabadell est¨¤ al darrere d'alguns dels millors ¨¨xits en la hist¨°ria de l'esport espanyol, des de les medalles mundials i ol¨ªmpiques de Mart¨ªn L¨®pez Zubero, a les d'Ona Carbonell i les seleccions de waterpolo, passant per algunes de les de Mireia Belmonte o la d'un precursor com Miquel Torres, el primer nedador espanyol que va guanyar una medalla en uns Europeus, la de plata el 1962. El club, fundat el 1916 fruit de l'esperit emprenedor i associatiu de la ciutadania, presumeix d'haver inaugurat la primera piscina d'aigua dol?a a Espanya, el juny del 1918, i d'haver sobreviscut a les dificultats de la guerra, la dictadura i les anteriors crisis econ¨°miques. La seva activitat ¨¦s fren¨¨tica, amb 20 seccions esportives, finan?ades i impulsades per milers de socis i usuaris que comparteixen les instal¡¤lacions i l'origen de marca amb els campions.

Ara, com tothom, intenta contrarestar el cop que ha suposat la pand¨¨mia i les seves conseq¨¹¨¨ncies. ¡°Aquesta ¨¨poca canviar¨¤ la manera de veure i entendre l'esport, de com els clubs som capa?os de gestionar, i no nom¨¦s en l'aspecte econ¨°mic¡±, sost¨¦ el seu president, Claudi Mart¨ª. Per a ell, el m¨¦s dur de l'¨²ltim any va ser quan va haver de plantejar als 250 treballadors del club una rebaixa salarial mitjana del 15%. No hi havia alternativa a causa de les restriccions d'¨²s de les instal¡¤lacions, la p¨¨rdua de 7.000 dels 27.000 socis i la caiguda dels ingressos, de 13 a 10,5 milions d'euros.

¡°Una de les coses que espero que aquesta crisi faci ¨¦s posar m¨¦s valor en la feina que fem els clubs, no tant pels t¨ªtols que guanyem o pels esportistes que aconseguim que competeixin en uns Jocs, sin¨® per la tasca que duem a terme en la formaci¨® de tots els esportistes¡±, reivindica Mart¨ª.

La directiva del club va tra?ar un pla a tres anys vista. Ha redu?t el preu de les quotes dels socis, ha optimitzat al m¨¤xim les instal¡¤lacions i les piscines per adaptar-se al 30% d'aforament que s'ha perm¨¨s durant for?a mesos, segregant els espais que utilitzen els esportistes d'elit i els socis perqu¨¨ tots tinguin m¨¦s seguretat, i ha iniciat una campanya de micromecenatge amb l'objectiu de captar 250.000 euros per compensar el descens d'ingressos i permetre continuar finan?ant la seva feina de planter amb 800.000 euros.

¡°Ens hem reinventat. Mai ens haur¨ªem imaginat que molts socis haurien de fer peses a les sis del mat¨ª a l'aire lliure en ple hivern¡±, explica el president del club valles¨¤. ¡°I s'estan disputant les lligues nacionals, excepte al mar?. Hem obert les piscines ol¨ªmpiques nom¨¦s per a les jugadores de waterpolo [cinc vegades campiones d'Europa i base de la selecci¨® espanyola]. ?s un esfor? dels clubs que no se'ns reconeix. Si no tenim clubs, no tenim federacions, no tindrem Consell [Superior d'Esports], ni tindrem Jocs. Aix¨° ho han d'entendre tots. No ¨¦s demag¨°gia. Si vols tenir la possibilitat de poder ajudar una Mireia Belmonte o un equip femen¨ª de waterpolo amb ajudes directes o en l'entrenament ho podr¨¤s fer sempre que tinguis una Mireia de 10 o 11 anys. I una Mireia de 10, 11, 12 anys no la tindr¨¤s mai en un CAR [Centre d'Alt Rendiment] sin¨® en un club nataci¨®. ?s aix¨ª, aquesta ¨¦s la realitat¡±. Diverses entitats propugnen un pla d'ajuda als clubs amb esportistes ol¨ªmpics similar a l'ADO, el pla que va reactivar l'esport espanyol des dels Jocs del 1992.

L¡¯aturada ha afectat els esportistes i les fam¨ªlies

El millor planter del b¨¤squet femen¨ª espanyol ¨¦s de color lila, el de les samarretes dels equips del Femen¨ª Sant Adri¨¤. Aix¨ª ho avala el r¨¤nquing elaborat el 2019 per la Federaci¨® Espanyola de B¨¤squet (FEB) sobre la base dels resultats obtinguts pels equips infantils, cadets i j¨²niors en les quatre temporades anteriors. El seu primer equip, l'Snatt¡¯s Sant Adri¨¤, va jugar en la m¨¤xima divisi¨®, la Lliga Endesa, en les temporades 2017-2018 i la 2018-2019. Va baixar de categoria per¨°, com a l¨ªder d'un dels grups de la Lliga femenina 2 quan es va cancel¡¤lar la competici¨® pel virus, va guanyar el dret a competir de nou a la Lliga Endesa. Aix¨° va succeir ja en plena pand¨¨mia, i va haver de renunciar a l'ascens. El pressupost de l'equip a la Lliga 2 ¨¦s d'uns 60.000 euros i per competir en la m¨¤xima categoria en necessitava 200.000. ¡°Va haver-hi alguna empresa interessada a patrocinar-nos, per¨° en aquell moment, sense p¨²blic, amb la incertesa que hi havia, va ser impossible assumir la despesa que comportava jugar a la Lliga Endesa¡±, explica Pepe Aneas, president del club des del 1998. Malgrat que ja ha aconseguit l'elit, el Sant Adri¨¤, com la majoria de clubs no professionals, ¨¦s una entitat modesta, amb recursos molt limitats, finan?ada amb les quotes que paguen les fam¨ªlies dels esportistes, que arriben a m¨¦s de 600 euros anuals, a m¨¦s d'algun patrocinador i comptades ajudes institucionals.

Disposa de 17 equips i una escola esportiva on les nenes s'inicien a partir dels cinc anys i competeixen a partir dels vuit. ¡°Un dels efectes m¨¦s traum¨¤tics ha estat l'aturada en l'activitat. Ha causat un impacte molt gran en les jugadores i entrenadors. S¨®n molt competitius i l'aturada els ha afectat molt¨ªssim des del punt de vista an¨ªmic. Les fam¨ªlies estan molt cremades¡±, assegura Aneas. En el terreny econ¨°mic, la retirada d'alguns petits patrocinadors i la rebaixa de les quotes que paguen les jugadores, a causa de la inactivitat, ha causat una desviaci¨® d'uns 25.000 euros sobre un pressupost de 272.000. ¡°Ajudes? Ni gota. Ni un detall¡±, lamenta Aneas. ¡°La Generalitat va anunciar una s¨¨rie d'ajudes, per¨° van ser per als gimnasos. Ens van oferir una possibilitat de finan?ament a trav¨¦s de l'Institut Catal¨¤ de Finances, per¨° ¨¦s un pr¨¦stec. No ens interessava¡±.

Els jugadors del Club de Rugby Santander ultimaven a mitjans d'octubre la posada a punt per disputar la seva segona temporada a la Divisi¨® d'Honor A, quan l'¨²ltim dia h¨¤bil perqu¨¨ el club formalitz¨¦s la seva inscripci¨® va haver de renunciar a la m¨¤xima categoria. El seu patrocinador, Bathco, no va aportar la quantitat pactada, el club no va poder disposar dels 20.000 euros que necessitava per afrontar la temporada i es va esfumar la il¡¤lusi¨® de l'equip c¨¤ntabre de continuar a l'elit. La Federaci¨® va castigar l'equip amb el descens de dues categories, una sanci¨® de 12.360 euros i la prohibici¨® de jugar a la Divisi¨® d'Honor durant les dues properes temporades. ¡°La sanci¨® ¨¦s injusta¡±, assegura Juan G¨®mez, el president del Club Rugby Santander. ¡°No ens va donar temps a reaccionar, ens van deixar sense capacitat de maniobra. En qualsevol cas, la federaci¨® no va perdre la inscripci¨®, ja que un altre equip [Les Abelles de Val¨¨ncia] va ocupar la nostra pla?a i no vam causar cap perjudici a ning¨²¡±.

El Club de Rugby Santander es va crear el 2007 amb una clara vocaci¨® formativa. L'entitat va arribar a tenir 180 jugadors i 17 entrenadors que competien en nou categories. El primer equip va ascendir a la m¨¤xima categoria, la Divisi¨® d'Honor A en la temporada 2018-2019. L'octubre del 2019 va disputar el primer derbi c¨¤ntabre en la hist¨°ria en la competici¨®, contra l'Independiente. ¡°El club continua amb una activitat molt limitada¡±, explica G¨®mez. ¡°El primer equip hauria de jugar en competici¨® regional, per¨° a causa de la pand¨¨mia no s'ha jugat. Tampoc s'ha pogut entrenar en grups de m¨¦s de sis. El pressupost ¨¦s molt modest i es cobreix amb la subvenci¨® anual de l'Ajuntament¡±. La seva ¨¦s, com tantes altres, el reflex de la nova realitat per als clubs modests en l'¨¨poca de la pand¨¨mia.