Pol¨ªtica entre paraules i pir¨°mans

El l¨²cid periodista Jaume Barber¨¤ ens estalvia haver de repetir el c¨¤lcul num¨¨ric. El 14-F podien votar 5.368.881 electors, per¨° ho van fer un total de 2.874.610, amb 24.021 vots en blanc i 40.996 nuls. ?s a dir, va votar el 53,54% del cens. Els partits independentistes van obtenir 1.494.382 vots, el 47,33% del total. B¨¦, si hi sumem els vots del PDeCAT (que no va obtenir cap esc¨®) arribem a la xifra del 51,14% del total. I al final va votar per la independ¨¨ncia el 26,98% del cens electoral de Catalunya. Per verificar tot aix¨° n'hi ha prou amb la calculadora d'un tel¨¨fon m¨°bil. I diumenge vam poder veure la Sra. Paluzie, l¨ªder de l'ANC, afirmar que es donen les condicions per proclamar la independ¨¨ncia, o, compte amb el mat¨ªs, per ¡°avan?ar cap a¡± la independ¨¨ncia. La bandera espanyola segueix a la part alta del Palau de la Generalitat, com sempre, sense que cap president, ni Mas, ni Puigdemont, ni Torra, l'hagi despenjat, ni hagi sortit al balc¨® a proclamar el que fos. La Sra. Paluzie es creu el que diu? ?s un cas molt clar de ¡°dissociaci¨® cognitiva¡±. Les xifres et diuen una cosa, i responen a la realitat. Com diu la dita: ¡°Els fets o han succe?t o no han succe?t¡±, pel que fa a les seves causes i sobretot els seus efectes, els debats donen per a molt, ¨¦s cert. I aqu¨ª estem davant d'un cas flagrant de voler colar-nos uns?alternative facts (fets alternatius) que no poden existir. Fins aqu¨ª, les xifres, com a mitj¨¤ d'ancorar-nos en la realitat.

Per¨° el problema llisca cap a un altre territori, el de la relaci¨® entre les paraules i la realitat, i aix¨° ja s¨®n figues d'un altre paner. ?s a dir, el llenguatge. La pol¨ªtica, massa sovint, no s'acaba d'avenir amb el principi de veracitat, per aix¨° les ci¨¨ncies socials ens donen tan mala vida. Crida l'atenci¨® la p¨¨ssima reputaci¨® que t¨¦ la paraula pol¨ªtica (i per derivaci¨® ¡°els pol¨ªtics¡±) en el llenguatge popular. Tal pol¨ªtic ¨¦s enxampat en plena G¨¹rtel (o qualsevol altra causa de naturalesa semblant), dir¨¤ que ¨¦s v¨ªctima d'una ¡°maniobra pol¨ªtica¡±; o darrere d'una determinada iniciativa governamental o d'un o altre partit pol¨ªtic, se'ns dir¨¤ que hi ha "interessos pol¨ªtics". I, en canvi, la paraula democr¨¤cia (i els seus derivats: democr¨¤tic, democratitzaci¨®, etc.) tenen una salut excel¡¤lent, una reputaci¨® immillorable. Ning¨² acusa els seus adversaris pol¨ªtics de moure's per ¡°interessos democr¨¤tics¡±, o coses per l'estil. Al contrari, aqu¨ª hem tingut un llarg ¡°proc¨¦s¡± en el qual tot i qualsevol cosa podia ser legitimada perqu¨¨ es derivava d'un ¡°mandat democr¨¤tic¡±. De qui? Dels electors? Del dret de participaci¨® pol¨ªtica a trav¨¦s d'eleccions en el marc legal previst a aquest efecte? Ni pensar-ho; la for?a, mal utilitzada, del terme democr¨¤cia ¨¦s tal que converteix en cendres tot el que toca: la Constituci¨®, l'Estatut, les lleis, els reglaments i el que faci falta. Com el ¡°dret a decidir¡±, segons els seus promotors.

Ara b¨¦, el salt de l'¨¤ngel d'aquesta distorsi¨® entre paraules i fets l'hem vist en les ¨²ltimes dues setmanes, entre incendis, destruccions i un intent d'homicidi d'un agent de la gu¨¤rdia urbana. La nostra classe pol¨ªtica s'ha dividit en dos, els que estan condemnant els fets (per¨° amb retard de molts dies), i els que segueixen fent contorsions ling¨¹¨ªstiques inversemblants (campi¨® dels pesos pesants, la CUP) en la seva ¡°pol¨ªtica-vud¨²¡±. Com que som ¡°revolucionaris¡± (la CUP), no podem dir que la culpa no ¨¦s del ¡°sistema¡±. Ah! Una altra paraula male?da que t¨¦ una salut excel¡¤lent¡­ Ciutad¨¤, has de saber que la paraula sistema et proveir¨¤ d'un placebo de teoria social, serveix per a tot, i et permet entendre que pots cremar mitjana Barcelona, per¨° aix¨° no ¨¦s res comparat amb ¡°la insofrible injust¨ªcia que pateixen els joves¡±. Quins? Una nova versi¨® de la can?¨® ¡°no ens representen¡± com a excusa per assaltar institucions, aquestes s¨ª, democr¨¤tiques. Jo puc saber quanta gent representa cadascun dels vuit partits presents al Parlament, amb total exactitud, i tornem a la realitat de les xifres. Despr¨¦s, nit rere nit, primer es manifesten uns milers (no gaires m¨¦s) i al final, barra lliure de viol¨¨ncia. Una noia italiana ha intentat (presumptament?) cremar un agent policial dins del seu vehicle, vam poder veure-ho a la televisi¨®. Dels altres detinguts, tres italians m¨¦s i una francesa, aix¨° es diu ¡°turisme revolucionari¡±. Passa aqu¨ª i a molts altres llocs. Les nostres democr¨¤cies no tenen bona salut.