Icones del somni americ¨¤

Als anys seixanta es van viure els moments de m¨¦s tensi¨® dins de l'anomenada Guerra Freda, que va enfrontar els Estats Units i la Uni¨® Sovi¨¨tica i els seus aliats i va estar a punt de desencadenar una tercera guerra mundial. En aquells mateixos anys, conflictes com la Guerra del Vietnam, la Primavera de Praga i el Maig del 68 van fer que la ciutadania fos cada vegada m¨¦s cr¨ªtica amb les accions dels seus governants i es van viure assassinats pol¨ªtics impactants, com els del president John F. Kennedy i els l¨ªders Martin Luther King i Malcolm X.

Per¨° aquesta d¨¨cada, des del punt de vista art¨ªstic, est¨¤ plena d'obres vitalistes i coloristes que reflecteixen l'anomenat American dream (somni americ¨¤) i l'American way of life (la manera de vida americana), plenes d'enormes cotxes descapotables, consumisme i poder adquisitiu, representat per l'expansi¨® dels electrodom¨¨stics i l'auge de gasolineres, s¨ªmbol del petroli, que aleshores era sin¨°nim de modernitat i desenvolupament. L'art i especialment el gravat es va fer ress¨° d'aquests canvis socials, va saber aprofitar el desenvolupament tecnol¨°gic i va viure un boom.

Un bon exemple s¨®n els 216 gravats que es poden veure a CaixaForum Barcelona en l'exposici¨® El somni americ¨¤. Del pop a l'actualitat (fins al 13 de juny), amb els quals es narra la revoluci¨® pl¨¤stica del gravat en l'art nord-americ¨¤ durant els ¨²ltims 60 anys, des del pop, l'abstracci¨®, el minimalisme, el fotorealisme i la figuraci¨®, fins a l'actualitat. Signats per 63 artistes, com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Willem de Kooning, Jasper Johns, Ed Ruscha, Richard Estes, Kiki Smith, Robert Longo i les Guerrilla Girls; moltes de les peces s¨®n aut¨¨ntiques icones d'un pa¨ªs i de tota una ¨¨poca, com els retrats repetits que Warhol va fer a Marilyn Monroe (a partir d'una foto seva del cartell de la pel¡¤l¨ªcula Ni¨¢gara) i a Jackie Kennedy, Mao Tse Tung i el president Richard Nixon; la s¨¨rie de les banderes del 1973 de Jasper Johns i les obres puntejades de Roy Lichtenstein, influenciades pel c¨°mic.

Els gravats provenen, gaireb¨¦ tots, del British Museum, que t¨¦ m¨¦s de dos milions de peces, des del segle XVI fins a l'actualitat. L'exposici¨®, comissariada per Catherine Daunt, conservadora del museu londinenc ¨¦s, en realitat, un passeig per la hist¨°ria de l'art contemporani a partir d'aquestes obres que van acabar popularitzant l'art, fins llavors en mans d'uns privilegiats.

Des dels seixanta i ajudats pel pop (que no feia difer¨¨ncies entre culte i comercial) les classes mitjanes van poder comprar una d'aquestes obres seriades, que van portar al gravat d'una posici¨® marginal a ser el centre d'atenci¨® de les belles arts.

En la mostra, cronol¨°gica, es poden veure moltes de les obres que s'han reprodu?t fins a la sacietat. Per¨° tamb¨¦ altres de menys conegudes, com les d'Ed Ruscha, que va reflectir millor que ning¨² l'atmosfera de Calif¨°rnia en s¨¨ries com Twenty-six Gasoline Stations (1966). Creacions com els dos gravats de gran format de Robert Rauschenberg: Booster (1967), que representa el seu propi esquelet, i Sky Garden (1969), que reflecteix el llan?ament del Saturn V, tot un r¨¨cord perqu¨¨ va ser la litografia m¨¦s gran estampada a m¨¤ fins llavors.

Tamb¨¦ la s¨¨rie de Willem de Kooning a partir de Minnie Mouse (1971), creada per Disney, i els treballs de Richard Estes, el m¨¦s emblem¨¤tic dels hiperrealistes, amb escenes i paisatges est¨¤tics i sense gent, que semblen irreals. Gaireb¨¦ al final del recorregut es poden veure les obres de General Idea en la seva campanya contra la sida, del 1990, o el fam¨®s cartell de les Guerrilla Girls Han d'anar nues les dones per entrar al Metropolitan Museum?, del 1989, que prov¨¦ del Victoria & Albert Museum, un altre dels centres que deixen obres en pr¨¦stec, a m¨¦s de la Tate Modern de Londres, el Whitney Museum, la Helen Frankenthaler Foundation i el taller de l'artista Ed Ruscha. La col¡¤lecci¨® del British Museum ¨¦s la primera vegada que surt del seu pa¨ªs per exposar-se, va explicar Elisa Dur¨¢n, directora general adjunta de la Fundaci¨® La Caixa, durant la presentaci¨®, que tamb¨¦ va assenyalar que en el seu pas per Madrid l'han vist 68.000 persones.

En l'exposici¨® es pot veure tamb¨¦ Warhol en un v¨ªdeo fent una de les seves serigrafies o Johns en ple proc¨¦s de creaci¨® d'una de les seves litografies sobre les seves gaireb¨¦ omnipresents banderes: ¡°Una imatge que tots mirem, per¨° ning¨² veu¡±, assegurava. A partir dels seus treballs no podrem deixar de veure-les, intentant saber quantes capes de tintes ha donat per convertir aquest s¨ªmbol d'un pa¨ªs en una icona pop.