Un misteri anomenat Carmen Laforet

Altre cop, Carmen Laforet. Aquest ¨¦s l'any del centenari del seu naixement, que va ser un 6 de setembre, a Barcelona, en un pis del carrer Aribau on tornaria de jove fugint d'una experi¨¨ncia familiar inc¨°moda i que es faria c¨¨lebre despr¨¦s de Nada. El seu pare, Eduardo Laforet, un arquitecte atractiu i seductor, es va casar al cap de pocs mesos de quedar vidu de Teodora D¨ªaz, mare dels tres fills del matrimoni, i l'enrenou que va causar a Las Palmas, on vivia la fam¨ªlia des del 1923, va ser notable, ja que era un home molt conegut a la ciutat. No obstant aix¨°, la gelosia i les tensions entre la nova esposa i els fills de la Teodora, que encara eren molt joves, van fer d'aquella nova aventura conjugal una experi¨¨ncia dif¨ªcil.

Sartre va escriure sobre la falta d'amor de Flaubert en la seva infantesa: ¡°Quan l'amor est¨¤ present, la massa de l'esperit puja, i quan est¨¤ absent s'enfonsa¡±. Aix¨ª va passar, almenys en part, a la fam¨ªlia Laforet, i la primog¨¨nita dels tres germans va posar mar de dist¨¤ncia als 18 anys ¡ªels va fer durant el viatge¡ª cap a Barcelona, on vivia la fam¨ªlia paterna. Ho va fer seguint en part un amor de joventut, Ricardo Lezcano, que havia conegut a Las Palmas, i, en part, amb l'objectiu de deixar enrere el buit en qu¨¨ estava creixent i que recrearia amb duresa en la seva segona novel¡¤la, La isla y los demonios (1952). Una obra que, en el seu moment, va decebre, perqu¨¨ tothom esperava la continuaci¨® de la hist¨°ria de l'Andrea.

Va donar forma al des¨¤nim moral que es vivia a Espanya despr¨¦s de la Guerra Civil sense les estrid¨¨ncies de Camilo Jos¨¦ Cela

Ens podem imaginar les esperances, la rebel¡¤lia, l'afany de llibertat amb qu¨¨ aquella somiadora nata que era Carmen Laforet va arribar a la capital catalana. A la ciutat hi vivien encara els seus avis, dels quals tenia un molt bon record d'infantesa, i hi havia arribat uns dies abans el jove Ricardo per seguir els seus estudis a l'Escola Industrial. De manera que la futura escriptora va desembarcar esperant viure els dies m¨¦s feli?os, per¨° res sortiria com esperava. Aquella ciutat mig destru?da pels bombardejos i la mis¨¨ria despr¨¦s de tres anys de guerra no tenia, doncs, res a veure amb els dol?os records que en tenia de la seva infantesa. L'impacte devia ser considerable si pensem que a les illes Can¨¤ries els anys de la guerra van ser nom¨¦s un lleu eco del que passava a la Pen¨ªnsula.

La relaci¨® amb el Ricardo tampoc va prosperar i no van prosperar els estudis als quals s'havia comprom¨¨s amb el seu pare. De fet, la novel¡¤la, escrita ja a Madrid entre el 1942 i el 1944 (encara que amb esbossos anteriors), resumeix perfectament la seva experi¨¨ncia real a Barcelona. All¨° no va sortir b¨¦. O s¨ª. Perqu¨¨ l'escriptora sabria projectar liter¨¤riament el seu estrany ¨¤nim (estrany per seductorament distant i contingut) i s'hi fondrien milers de joves que, igual que ella, volien pensar en les seves vides enmig de la runa. En definitiva, Laforet donaria forma al des¨¤nim moral que es podia sentir el 1940 sense les estrid¨¨ncies d'un Pascual Duarte, per exemple.

Nada ¨¦s una novel¡¤la fenomenol¨°gica, i ho dic fins i tot sent conscient que l'escriptora no podia con¨¨ixer aquest corrent filos¨°fic que es va imposar a principis de segle, per¨° aquesta ¨¦s la seva intu?ci¨® i la naturalesa de la seva mirada, de manera que en lloc d'oferir-nos una narraci¨® amb ¨¤mplies descripcions de la ciutat, de l'acci¨® i els personatges, l'autora se centra a explicar-nos com li va a la jove Andrea des que arriba a Barcelona fins que fuig a Madrid seguint la seva amiga Ena ¡ªtranssumpte de Linka Babecka, una amiga fonamental en la seva vida.

Entre l'arribada i la partida, les seves il¡¤lusions es desplomen. Aix¨° va ser el que va passar tamb¨¦ en l'¨¤nim de l'autora, encara que en el futur negaria una vegada i una altra l'indubtable car¨¤cter autobiogr¨¤fic de la novel¡¤la. ?s raonable, ja que aquell autobiografisme, m¨¦s que l¨°gic en una autora novella, tindria severes conseq¨¹¨¨ncies familiars. En tot cas, a les il¡¤lusions caigudes a Barcelona se n'hi van sumar altres de noves que van aforar a Madrid. All¨ª s'instal¡¤la l'autora, al pis de la seva tia Carmen D¨ªaz, qui faria de segona mare dels germans Laforet els anys seg¨¹ents.

La correspond¨¨ncia a la qual vaig poder tenir acc¨¦s quan escrivia la biografia Una mujer en fuga, en col¡¤laboraci¨® amb Israel Rol¨®n, dona una idea dels dos anys fren¨¨tics que viu a la capital. Es matricula en Dret, amplia amb Linka el seu cercle d'amistats ¡ªJuan Eduardo Z¨²?iga ho recordava molt b¨¦¡ª i es bolca en un ¡°treball fort¡± que nom¨¦s podia ser l'escriptura de Nada. ?s la Linka qui li proposa oferir el seu manuscrit a un jove editor i home de lletres, Manuel Cerezales, llavors director de Pace, una editorial fundada amb Ricardo P¨¢ez (d'aqu¨ª ve l'acr¨°nim) i que s'extingiria aviat. Cerezales va quedar corpr¨¨s amb el relat d'aquella jove que estava als n¨²vols i era capa? de submergir el lector en les aventures d'una adolescent que viu per primera vegada l'experi¨¨ncia de la seva llibertat en un medi dif¨ªcil.

Al cap de poc temps, li va proposar presentar-la a la primera edici¨® del premi convocat per Destino i probablement va col¡¤laborar en la seva redacci¨® final donant-li valuosos consells. L'escriptora i una altra gran amiga de Laforet aquells anys, Lola de la Fe, recordava que, pocs dies abans de tancar-se el termini previst, les quartilles mecanografiades ocupaven tots els espais lliures de la casa de la tia Carmen. Estaven escampades pel menjador i agafades amb agulles a la tapisseria de cadires i butaques. All¨° era una dura prova per a una jove que no faria de l'ordre la seva principal virtut, com ella mateixa reconeix en alguns dels seus articles.

La conversi¨® religiosa propiciada per la tennista Lil¨ª ?lvarez, la seva amiga i amor secreto, explica el gir m¨ªstic de la seva tercera novel¡¤la, ¡®La mujer nueva'

Gaireb¨¦ fa vergonya escriure que va guanyar el primer Premi Nadal el 6 de gener del 1945, als 23 anys: ¨¦s la descripci¨® m¨¦s desgastada de la hist¨°ria de la literatura espanyola ¡ªl'altra ¨¦s qualificar-la de ¡°noia estranya¡±, com si no hi hagu¨¦s m¨¦s idees al m¨®n. El jurat, estimulat pel seu principal defensor, el cr¨ªtic Rafael V¨¢zquez Zamora, gaireb¨¦ no va dubtar entre C¨¦sar Gonz¨¢lez Ruano ¡ªque va presentar una novel¡¤la a mitges¡ª, el gallec Jos¨¦ Mar¨ªa ?lvarez Bl¨¢zquez i Laforet, encara que aquesta es va imposar finalment per nom¨¦s tres vots d'un total de cinc. Josep Verg¨¦s va votar en la cinquena ronda per En el pueblo hay caras nuevas, de Bl¨¢zquez ¡ªper evitar un humiliant cinc a zero, per¨° Juan Ram¨®n Masoliver va canviar d'opini¨® inesperadament i van quedar tres a dos. ?s una dada important perqu¨¨ no deixaria de portar conseq¨¹¨¨ncies en la relaci¨® Verg¨¦s-Laforet: tots dos serien conscients en el futur de la dist¨¤ncia que havia imposat entre ells el ¡°pecat original¡±, aix¨° ¨¦s, que l'editor no li hagu¨¦s donat suport en l'¨²ltima votaci¨®.

Amb els anys es produiria una situaci¨® paradoxal i apassionant alhora, i que recorda la viscuda el 1951 per Salinger arran de la publicaci¨® d'El guardi¨¤ al camp de s¨¨gol. I ¨¦s que tots dos escriptors farien l'impossible per desvincular-se de l'¨¨xit obtingut amb la seva primera novel¡¤la, encara que mai aconseguissin recuperar la seva llibertat vital. Laforet es veuria for?ada des d'aleshores a publicar tot el que escrivia perqu¨¨ li plovien els compromisos. El fet de veure's tractada, d'un dia per l'altre, com una escriptora professional, amb totes les seves exig¨¨ncies ¡ªquan el que ella desitjava, per la seva joventut, era cr¨¦ixer com a persona, veure m¨®n, tenir experi¨¨ncies i trobar-se a si mateixa¡ª, resultaria traum¨¤tic i Nada es convertiria en un malson, una hipoteca existencial, una c¨¤rrega molt pesada de portar perqu¨¨ no tenia tancament. Juan Ram¨®n Masoliver, ressentit amb Laforet, comparava la seva obra amb la d'?lvarez Bl¨¢zquez escrivint: ¡°El de Carmen Laforet ¨¦s un llibre bomba, una novel¡¤la que compromet molt la seva autora per a ulteriors sortides. Perqu¨¨ despr¨¦s de Nada no hi ha cabuda per als f¨¤cils lirismes, ni amors desgraciats i altres hist¨°ries de joveneta¡±.

Aquest era el context cr¨ªtic. Qu¨¨ podia fer Laforet? Trigaria set anys a publicar una segona novel¡¤la, La isla y los demonios, concebuda amb tota la pressi¨® imaginable. En ella feia un pas enrere en el temps, tornant als espais de la seva infantesa i adolesc¨¨ncia a Las Palmas, amb la l¨°gica decepci¨® dels seus lectors. Perqu¨¨, sense voler-ho, s'havia convertit, amb Camilo Jos¨¦ Cela, en l'eix de la vida liter¨¤ria espanyola, una refer¨¨ncia indiscutible quan es parlava de la narrativa escrita despr¨¦s de la Guerra Civil, la millor demostraci¨® que no tot s'havia perdut amb l'exili de tants intel¡¤lectuals valuosos. Per¨° mentre l'autor de La familia de Pascual Duarte desplegava una activitat sorprenent ¡ªentre el 1942 i el 1945 va publicar cinc obres¡ª per afirmar el seu lideratge literari, Laforet recomanava els llibres de Cela a la revista Destino i l'¨²nica cosa que volia era agafar un tren i escapar-se. ?s el que li deia a Elena Fort¨²n, a qui tamb¨¦ confessaria els seus temors pel seu precipitat matrimoni amb Manuel Cerezales. ¡°Sigui vost¨¨ feli? molts anys i accepti la responsabilitat de viure una vida que no li estava destinada¡±, li respon en un primer moment l'autora de Celia, que despr¨¦s canviaria d'opini¨®.

¡°?s m¨¦s urgent descobrir la nostra cara oculta que la cara oculta de la Lluna¡±, va escriure sobre el silenci de les dones

La veritat ¨¦s que a partir de Nada cada novel¡¤la suposaria un calvari per a l'escriptora, atordida pel matrimoni, la maternitat ¡ªcinc fills¡ª, les pressions editorials, les expectatives dels seus lectors, les col¡¤laboracions regulars, les necessitats econ¨°miques i els ¨ªntims desitjos de llibertat i err¨¤ncia. El 1951, coneixeria la tennista Lil¨ª ?lvarez, que havia tornat a Espanya despr¨¦s de la guerra abandonant l'esport i bolcant-se en la gestaci¨® d'un pensament cat¨°lic seglar que fren¨¦s l'imperi de l'Esgl¨¦sia en la relaci¨® dels creients amb D¨¦u. L'escriptora va quedar fascinada davant d'una personalitat tan imponent que semblava tenir respostes per a tot ¡ªun article que li va dedicar a Destino marca l'inici de la seva amistat.

La conversi¨® religiosa propiciada per la seva amiga i amor secret explica el gir m¨ªstic que pren la seva tercera novel¡¤la, La mujer nueva (1955), tan distant de Nada, aparentment. Una obra que tracta sobre la sublimaci¨® del desig femen¨ª, explorant, davant del dilema de desitjar o inhibir-se, una tercera via, i ¨¦s la trobada amb una mateixa a trav¨¦s de D¨¦u. Era una opci¨® emancipadora, la seva proposta? En tot cas, aquell llibre va ser el pre¨¤mbul de la fugida que l'escriptora adoptaria molt r¨¤pid en la vida real. Per¨° no va ser encara la seva ¨²ltima paraula, la va tenir La insolaci¨®n (1963), amb la seva valenta defensa de la dignitat homosexual i la den¨²ncia de l'obscurantisme en qu¨¨ es vivia llavors. Una novel¡¤la que l'enfrontaria, equivocadament, al m¨®n editorial catal¨¤ per la seva ruptura amb Destino. La va publicar Planeta, fruit del nou contracte, m¨¦s substanci¨®s, signat amb Jos¨¦ Manuel Lara. En l'aventurat pr¨°leg prometia una trilogia, Tres pasos fuera del tiempo, per¨° ja no va poder ser. L'escriptora estava a punt de trencar-se.

Quan el 1965 viatja pels Estats Units, convidada pel seu Govern en unes condicions fant¨¤stiques, Graciela Palau de Nemes s'adona del canvi f¨ªsic que ha experimentat: ¡°El 1965 no era la mateixa persona. Em va fer l'efecte que havia envellit prematurament¡±. D'aquell viatge sortiria el llibre Paralelo 35, escrit amb una tr¨¤gica simplicitat descriptiva. Fins a la seva mort, el 28 de febrer del 2004, gaireb¨¦ 40 anys despr¨¦s, l'autora va intentar refer la seva vida en solitari. En un article a La Actualidad Espa?ola ¡ªagost del 1966¡ª s'enfrontava amb valentia al problema que la inquietava: ¡°Al ¡®tu, calla¡¯ mascul¨ª, dit en p¨²blic, hi ha hagut la lenta, poderosa, terrible contestaci¨® del poder femen¨ª en silenci. El misteri femen¨ª ¨¦s cert. Existeix i no hauria d'existir¡±. Ella tenia la idea d'abordar-ho en un llibre titulat El gineceo. No va sortir, com no va sortir el segon lliurament de Tres pasos fuera del tiempo, per¨° hi ha const¨¤ncia documental de la seva ¨ªntima necessitat de sincerar-se: ¡°?s m¨¦s urgent descobrir la nostra cara oculta que la cara oculta de la Lluna¡±. Laforet veia el problema al qual s'enfrontava com a novel¡¤lista a Espanya amb una gran claredat. Per¨° estava a un pas del bloqueig literari. I va arribar l'etapa fosca.

Anna Caball¨¦ ¨¦s autora, amb Israel Rol¨®n, de la biografia ¡®Carmen Laforet. Una mujer en fuga¡¯ (RBA, 2010).

Puntos de vista de una mujer

Carmen Laforet. Edici¨® d'Ana Cabello i Blanca Ripoll. Pr¨°leg d'In¨¦s Mart¨ªn Rodrigo.

Destino, 2021. 414 p¨¤gines. 20 euros.