Dona i emprenedora en un m¨®n de pescadors

Cristina Caparr¨®s t¨¦ 40 anys i dos fills, Max (6 anys) i Pol (2), ¨¦s doctora en Qu¨ªmica i armadora de l'?stia, un pesquer d'arrossegament de la Barceloneta. Va deixar la seva carrera com a experta en biotecnologia per continuar amb la saga familiar i ara s'ha proposat feminitzar un sector en hores baixes i transformar-lo, fer-lo m¨¦s sostenible i conscienciar el consumidor perqu¨¨ la pesca i la seva comercialitzaci¨® tamb¨¦ siguin sin¨°nim de ¡°just¨ªcia social¡±. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d'una intrusa en un m¨®n que era, fins fa molt poc, exclusiu d'homes.

¡°La nostra obligaci¨® ¨¦s cuidar el medi ambient i els pescadors¡±

¡°Vaig estudiar Qu¨ªmica amb la intenci¨®, en algun moment, d¡¯estudiar Ci¨¨ncies del Mar i ajudar els meus pares. Em vaig perdre, em vaig especialitzar en biotecnologia i vaig comen?ar a treballar a Portugal, Anglaterra, B¨¨lgica. Tot va anar aix¨ª fins que em vaig quedar embarassada del Max i vaig tornar. Ara soc armadora de l'?stia i gestora del Nus, un altre vaixell pesquer que era de la meva fam¨ªlia¡±, resumeix Caparr¨®s.

Els avantpassats de la Cristina ja es dedicaven a la pesca a Granada. D'all¨¤ va emigrar la seva fam¨ªlia i el seu avi amb tres anys va recalar a la Barceloneta. ¡°Amb nou ja treballava en vaixells de pesca. Fins que es va morir, tots el coneixien com el Ni?o. Va arribar a tenir el seu propi vaixell: El Virgen del Amparo¡±, recorda. El pare de la Cristina ¨¦s Jos¨¦ Antonio. ¡°Tothom el coneix com el Caparr¨®s o el fill del Ni?o. Aix¨° no s¨¦ si em converteix en la filla del fill del Ni?o¡±, fa broma. Jos¨¦ Antonio t¨¦ 70 anys i amb 11 va fer el seu primer bateig en la pesca. El 1977 es va comprar el General Aranda, el 2002 el va canviar per l'?stia i el 2006 va adquirir el Nus. Aquell any hi va haver una ¡°crisi de la gamba¡±. Va desapar¨¨ixer sense m¨¦s ni m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Frederica Montseny pren la paraula en el Dia de la Dona

Confraries i cient¨ªfics demanen tancar a la pesca d¡¯arrossegament una extensa franja del litoral

"Jo seguia amb la biotecnologia, per¨° el problema a l'empresa familiar era greu. Vam fer un estudi per veure qu¨¨ pod¨ªem fer i vam comprovar que la comercialitzaci¨® directa de peix era una manera de poder treballar. Vam crear laplatjeta.net. Jo estava treballant a Portugal, vaig muntar una web i vam comen?ar a oferir el nostre propi peix, comprat a la nostra pr¨°pia confraria i ofert a restaurants i a amics¡±, recorda. Quan la Cristina va decidir dedicar-se de ple a l'empresa familiar va apostar per desenvolupar, encara m¨¦s, La Platjeta. ¡°Ara oferim cistelles del nostre peix a un preu just, tenint en compte la sostenibilitat i la tradici¨® pesquera. No s¨¦ si ¨¦s el costat femen¨ª o la professionalitzaci¨®, per¨° he introdu?t un sistema inform¨¤tic que permet seguir la tra?abilitat des que pesquem fins que entreguem el producte. Es poden fer comandes a la web o per WhatsApp. Tamb¨¦ he muntat un obrador on netegem i filetegem peix¡±, es promociona.

Per¨° la revoluci¨® femenina que va introduir la filla del fill del Ni?o no es va quedar aqu¨ª: ¡°El 2016, amb altres fam¨ªlies de pescadors, vam fundar Capamar, una associaci¨® per impulsar la divulgaci¨® de la pesca a Barcelona. La idea fomenta, entre d'altres, accions de pescaturisme per divulgar la cultura pesquera i ampliar les maneres de guanyar-nos la vida. Aquest model de negoci no implica tenir un turoperador, sin¨® que els pescadors gestionin i cre?n oportunitats al voltant de la seva activitat¡±.

¡°El client n¡¯ha de ser part¨ªcip. Si no, comprar¨¤ fora de Catalunya¡±

Per a l'armadora de l'?stia, el futur per al sector de la pesca a Barcelona necessita canvis: ¡°Volem continuar pescant per¨° tenim responsabilitats. Som els encarregats de seleccionar les xarxes per nom¨¦s pescar el m¨¦s sostenible i, sobretot, explicar-ho tot molt millor perqu¨¨ el consumidor s¨¤piga valorar el peix¡±. Sap que la seva activitat passa una de les pitjors crisis. ¡°No hi ha canvi generacional. Cada vegada hi ha menys treballadors, menys vaixells, menys compradors a la llotja i aix¨° provoca que directament els clients optin per altres ports. La nostra obligaci¨® ¨¦s promoure una pesca sostenible que cuidi el medi ambient per¨° tamb¨¦ els pescadors, i el client ha de ser-ne part¨ªcip. Si no, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil acabar comprant peix en altres llocs fora de Catalunya on s'exploti la gent i no es compleixin les normatives de sostenibilitat¡±, resumeix. Entre les seves cr¨ªtiques creu que a les llotges ¨¦s prioritari ¡°revisar el model de compravenda que ara mateix ¨¦s una subhasta a la baixa¡±. Assegura que als Estats Units hi ha ports que han crescut amb models de venda directa de peix als consumidors. ¡°Cal fer alguna cosa per protegir-nos de les grans empreses de pesca que arrasen els mars i no compleixen normatives¡±, denuncia.

Cristina Caparr¨®s ¨¦s una rara avis en un m¨®n que li pertany. ¡°La pesca, d'entrada, rebutja o infravalora les dones i posa barreres, per¨° quan et fas un lloc, et cuida. Ara cada vegada som m¨¦s armadores, pescadores... Estem trencant amb la tradici¨® del comandament autoritari per treure el millor de cadascuna. El que tinc clar ¨¦s que no estic disposada a cedir en tot. Jo vull treballar on soc per¨° no em perdr¨¦ com creixen els meus fills. Les dones sabem el que ¨¦s important. Aquest ¨¦s el gran canvi¡±, conclou.