Colita: ¡°Me la bufa ser ¡®divine¡¯. La meva ambici¨® era viure de la meva feina i no fer l¡¯idiota¡±

Isabel Steva (Barcelona, 80 anys) nom¨¦s respon a aquest nom a Hisenda, la policia ¡°i al col¡¤legi del Sagrat Cor¡±, on va estudiar. La fot¨°grafa de la gauche divine i dels gitanos de l'antic Somorrostro ¨¦s Colita. ¡°Me'l va posar el pare, segons la tradici¨® francesa¡±, explica. El seu pare, un enginyer encarregat de les fonts de la seva ciutat, li regalava compassos en lloc de nines. La fot¨°grafa de la Barcelona moderna va viure tota la vida a casa dels seus pares i fa 20 anys va decidir mudar-se: ¡°Volia la meva casa de Begur a la ciutat¡±. La va trobar al poble que formen els habitatges de l¡¯Hospitalet quan s'ajunten amb el barri de Sants. ¡°M'agrada tenir els meus animals entrant i sortint¡±. Entre plantes, fotografies, llibres i tasses de caf¨¨ corren tres gats i s'hi passeja la mestressa: la Nena, la gossa sense pedigr¨ª que va adoptar quan va morir el Paquito, el seu enyorat chihuahua. ¡°Els animals formen part de la meva fam¨ªlia, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil avenir-se amb ells que amb la fam¨ªlia¡±.

Pregunta. Va comen?ar retratant els gitanos figurants de la pel¡¤l¨ªcula Los Tarantos per 50 pessetes.

Resposta. La c¨¤mera me l'havia regalat el meu pare. Em va regalar una guitarra i una m¨¤quina d'escriure, per¨° mai una nina.

P. I la seva mare?

R. Vaig descobrir que ella i la meva ¨¤via eren republicanes quan va morir Carrero Blanco. ¡°Un fill de puta menys¡±, va dir ella, que no deia mai ¡°puta¡±.

P. Eren burgesos per¨° no franquistes.

R. Vaig tenir dos oncles que van desapar¨¨ixer en alguna cuneta. Eren indians. Van fer fortuna a Vene?uela. Quan van tornar a La Laguna van muntar una botiga com les de l'Oest: hi venien eines a baix i organitzaven partides de cartes a dalt.

P. Aventura i burgesia. Com es van con¨¨ixer els seus pares?

R. Mai ho vaig preguntar. ?s el meu gran drama. Quan ho vaig voler saber ja era tard. Em vaig quedar ¨°rfena de pare amb 22 anys i de mare amb 35. M'he passat la vida penedint-me de no haver parlat m¨¦s amb ells.

P. Com es va fer amiga de la gauche divine?

R. Al restaurant Mariona. Oriol Maspons em portava per exhibir-me com si fos un gos de ra?a perqu¨¨ era divertida.

P. I es deixava portar.

R. Era desinhibida: vaig sortir de l'escola i ja no vaig tornar a posar els peus en cap esgl¨¦sia.

P. Aix¨° ¨¦s no ser creient.

R. Donar la cara pel teu agnosticisme era ser desinhibit.

P. Era una nena rara al Sagrat Cor?

R. No, era popular. Les monges m'adoraven.

P. Doncs no devia ser tan rebel.

R. Tenia fusta de l¨ªder, i elles cuiden les l¨ªders.

P. Per qu¨¨ t¨¦ fama de rara?

R. He estat una dona que ha fet el que li ha donat la gana. Aix¨° en la meva generaci¨® era estrany.

P. Qu¨¨ ha sacrificat per ser lliure?

R. M'hi vaig jugar la decepci¨® del meu pare, que volia que fos farmac¨¨utica. Volia demostrar-li que hi ha moltes maneres de fer les coses b¨¦. No vaig tenir temps.

Era desinhibida: vaig sortir de l'escola i ja no vaig tornar a posar els peus en cap esgl¨¦sia

P. Amb la seva mare no va tenir aquest deute?

R. No. I encara menys amb la meva ¨¤via Isabel. Em vaig criar amb ella perqu¨¨ els meus pares sortien a ballar. Era molt sa. No es guanya gaire estant tota l'estona a sobre. Jo jugava a la cuina, on ella, a les onze del mat¨ª, posava aigua a bullir i obria una ampolla de vi blanc. Anava posant vi a la cassola i, com que feia calor, pam!, es fumia un gotet. Era vene?olana i es va casar als 15 anys amb un militar. Els meus pares estaven molt enamorats. I nosaltres, on hav¨ªem d'estar: fent de nens, no tocant els collons.

P. ?s m¨¦s aut¨¨ntica la Colita que va fotografiar gitanos o la que va retratar els habituals de Bocaccio?

R. Retratava el que veia: gitanos, amics o els meus gossos.

P. Era gauche i volia ser divine?

R. A mi me la bufa ser divine. La meva ambici¨® era viure de la meva feina i no fer l'idiota. Era feminista i d'esquerres, i tenia clar el que es podia fer i el que no.

P. Qu¨¨ no es podia fer?

R. Publicar alguna cosa que li an¨¦s b¨¦ a la dreta. Es pot fotografiar sense pietat buscant la veritat.

P. No busca aix¨° quan retrata un amic com Serrat?

R. No, llavors busco que la gent el vulgui con¨¨ixer.

P. Ha estat pol¨ªticament incorrecta.

R. Des del punt de vista actual, s¨ª.

P. Sembla Pl¨¢cido Domingo. Un context justifica una injust¨ªcia? Als setanta va retratar l'editor Jorge Herralde amb les seves secret¨¤ries agenollades i ensenyant les calces. Va ser un error?

R. No. La minifaldilla estava de moda, enseny¨¤vem les calces tot el sant dia. Per aix¨° eren de colors. Era una manera de demostrar que la dona estava contenta amb el seu cos. Aquestes noies estaven enfotent-se del seu cap.

P. Per qu¨¨ no va posar Herralde en cal?otets?

R. Si se m'hagu¨¦s passat pel cap, ho hauria fet.

P. Defensa que provocar ¨¦s d'esquerres. Abascal no ¨¦s un provocador?

R. S¨ª, ¨¦s clar. Per¨° la dreta provoca per dominar i l'esquerra per fer pensar. La dreta no para de dir mentides.

P. L'esquerra no?

R. No. A mi a qui em ve de gust provocar ¨¦s a l'Esgl¨¦sia. Et juro que quan veig una sotana¡­

P. Ho jura?

R. Ha, ha, ha! Ho juro.

P. Els happy few de Bocaccio eren una colla de pijos cultes?

R. No. Eren gent encantadora i intel¡¤ligent amb ganes de divertir-se.

P. Esnobs?

R. Qu¨¨ t¨¦ de dolent l'esnobisme? ?s l'art de la gent divertida i guapa.

P. Qui no era guapo no entrava a Bocaccio?

R. S'hi podia entrar tamb¨¦ per ser intel¡¤ligent. Havies de tenir alguna cosa.

P. Vost¨¨ qu¨¨ tenia?

R. Era divertida. Tampoc era tan complicat entrar-hi, nom¨¦s havies d'anar net i amb corbata. Per¨° ¨¦s cert que hi havia classisme: nosaltres baix¨¤vem a les Rambles, per¨° les Rambles dif¨ªcilment pujaven a Bocaccio.

P. Com a militant socialista, aix¨° com ho veu?

R. Malament. Hauria d'haver funcionat en les dues direccions. Beatriz de Moura i jo baix¨¤vem al Copacabana a ballar amb camioners.

P. Els agradava provocar?

R. No, divertir-nos. La provocaci¨® es fa per molestar.

P. Els diners no va faltar a casa seva?

R. No, ¨¦rem normals. El meu pare tenia una feina de funcionari i a la tarda era representant de fusteries met¨¤l¡¤liques. En aquella ¨¨poca els homes es desllomaven.

P. Va treballar en la premsa di¨¤ria. Hi ha m¨¦s vida en la instant¨¤nia que en els posats?

R. No. En un retrat et poses al servei d'aquesta persona per treure el que hi veus. Qui posa est¨¤ indefens com un gatet abandonat. Una persona que no t¨¦ un retrat no ha viscut.

P. Saber posar ¨¦s saber enganyar?

R. No, ¨¦s ser natural. Has de treure el que ¨¦s bo sense inventar-te una persona que no existeix.

P. No va voler retratar Raphael.

R. No sabia qu¨¨ fer-ne: em sembla una m¨¤scara i era el cantant del r¨¨gim.

P. S¨ª que va retratar Areilza, que havia estat de la Falange.

R. Era un senyor. No com els de dretes d'ara: uns horteras mentiders. Les dones de Vox em treuen de polleguera. Qu¨¨ passa amb l'esquerra d'aquest pa¨ªs?

Els happy fewde Bocaccio no eren?una colla de pijos cultes. Eren gent encantadora i intel¡¤ligent amb ganes de divertir-se

P. Digui-m'ho vost¨¨. Ha estat militant socialista.

R. Despr¨¦s que Felipe Gonz¨¢lez deceb¨¦s tant, voto la Colau i companyia. L'equivocaci¨® s'admet; el cinisme, no. Fer pol¨ªtica ¨¦s buscar solucions i per aix¨° cal pactar. Qu¨¨ seria avui del Partit Socialista sense Podem vigilant?

P. A Podem qui el vigila?

R. Nosaltres. Fins que es demostri el contrari, tenen el valor de l'honradesa. El dia que se la juguin se n'aniran a prendre pel sac. El Govern d'ara, en el qual es vigilen els uns als altres, ¨¦s la millor manera de governar. No se n'han d'anar al llit, han de vigilar-se. Dit aix¨°, reconec que en les ¨²ltimes eleccions vaig votar S¨¢nchez perqu¨¨ tenia tanta por que perdessin¡­

P. Qu¨¨ es perd quan l'esquerra no governa?

R. La vida. La llibertat, la democr¨¤cia, la possibilitat de curar-se i educar-se. Estem veient una sanitat p¨²blica saquejada.

P. Estant al poder, el PSOE no va fer gaire per trencar monopolis o blindar la sanitat¡­

R. El PSOE al poder no ha estat un partit socialista de deb¨°. Per aix¨° veig soluci¨® en la barreja.

P. Quan va deixar el PSOE de preocupar-se m¨¦s pels ciutadans que pels seus propis dirigents?

R. A Felipe Gonz¨¢lez el vam idealitzar i va demostrar que el que volia era ser milionari. Qui no combregava amb aix¨° s'havia d'apartar de l'aparell del partit. Admiro S¨¢nchez perqu¨¨ va buscar una alternativa, per¨° el veig una mica insuls. Molt guapo, per¨° m¨¦s sentit de l'humor el faria m¨¦s hum¨¤.

P. Quin pol¨ªtic t¨¦ bona foto?

R. Iceta. ?s adorable, per¨° necessit¨¤vem un relleu. Al seu lloc m'hauria agradat veure-hi una dona, N¨²ria Mar¨ªn, l'alcaldessa de l¡¯Hospitalet.

P. ?s maragallista. No es va equivocar mai, Pasqual Maragall?

R. Suposo, per¨° ho feia amb grandesa i dignitat. No buscava enriquir-se, ja tenia diners. ?s un alcalde m¨ªtic.

P. No ¨¦s perill¨®s mitificar?

R. Tan perill¨®s com no recon¨¨ixer els ¨¨xits. Al Pasqual no me'l toquis. A la Barcelona ¡°color de paloma sucia¡± de Jaime Gil de Biedma la va posar al mapamundi. I ho va fer sent d'esquerres: fent biblioteques, construint places, integrant la perif¨¨ria¡­ [En aquest moment entra la gossa i ella l'aplaudeix]. Li costa pujar les escales i aix¨ª i tot ha vingut a protegir-me. Fa d¨¨cades vaig deixar de comprar gossos. Adopto els vells. Els tres gats s¨®n de senyores del barri que ara viuen en una resid¨¨ncia.

P. L'amor als animals amaga decepci¨® amb les persones?

R. Una mica s¨ª. Com a persones decebem gaireb¨¦ sempre. La culpa ¨¦s nostra. De les persones n'esperem coses; dels animals, no.

P. Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil de retratar, una ciutat o una persona?

R. Mira, per a alg¨² amb poca tra?a totes dues s¨®n dif¨ªcils. A mi m'agraden les fotos. Soc de les que, quan passen el viatge a Gr¨¨cia o el casament, em quedo mentre els altres van marxant a fumar.

P. Costa m¨¦s retratar si la persona ¨¦s estimada, com Ana Mar¨ªa Moix?

P. No. Costa menys. La confian?a ja hi ¨¦s.

P. Ha estat valenta, lliure, per¨° tamb¨¦ secreta.

R. ?s la manera de defensar-te.

P. No se sap res de la seva vida amorosa.

R. Millor aix¨ª.

P. Per qu¨¨ va triar ser tan privada dins d'una generaci¨® amb fama d'anar-se'n al llit tots amb tothom?

R. Perqu¨¨ hi ha moltes persones que encara viuen i potser no volen que se s¨¤piga. He estat amb homes i dones. Les meves parelles no han estat mai un secret entre els meus amics. Per¨° he estat prudent perqu¨¨ en l'¨¨poca de la qual provinc no era bo per a la feina que et cataloguessin sexualment i, si defensaves la bisexualitat, tothom se't tirava a sobre, es pensaven que no feies distincions. Hi ha gent molt rara que no ent¨¦n que t'agradin homes i dones, i aix¨° no vol dir que t'agradin tots els homes i totes les dones. Soc fidel, per¨° considero que l'amor ¨¦s una malaltia. Hi ha un moment en qu¨¨ m'avorreixo.

P. S'han avorrit de vost¨¨?

R. He abandonat sempre jo sense remordiment perqu¨¨ hi he posat seny. La gent es torna tediosa i perd inter¨¨s.

P. Vost¨¨ no?

R. Mai [riu obertament].

P. Quan es va adonar que li agradaven homes i dones?

R. Quan vaig veure que una dona em mirava amb els ulls fora de les ¨°rbites. Aix¨° em va agradar. No et puc dir noms perqu¨¨ potser als seus fills o nets no els agradaria. Vaig pensar: per qu¨¨ no, provem-ho. I va ser un ¨¨xit. Sempre he tingut molt d'¨¨xit amb les dones.

P. Narcisisme?

R. Potser. M'ha agradat m¨¦s agradar que no pas que m'agradessin. Va b¨¦ per al cos. I s¨ª, tinc un ego que no hi cap en aquesta casa. Ara b¨¦, desconfia de la gent que no tingui ego.

P. Sempre s'ha guanyat la vida.

R. He tingut necessitat de ser lliure. Sempre que m'han volgut posar la bota a sobre, professionalment o personalment, he mossegat. Soc de les que protesten. A casa no en vaig tenir necessitat. Quan va morir el meu pare ¡ªque era el que es posava les mans al cap¡ª vaig tenir tota la llibertat del m¨®n.

P. Va parlar de tu a tu amb la seva mare?

R. Mai. I amb el meu germ¨¤, menys. S¨®n els amics els que coneixen la persona m¨¦s lliure. La meva fam¨ªlia em donava afecte. Per¨° no em tocava la pera. Quan la teva fam¨ªlia no et coneix ¨¦s perqu¨¨ li fa por fer-ho. A la meva mare en el fons jo la devia aterrir. Viv¨ªem en una harmonia brit¨¤nica. Per saber callar cal ser llest. I ella ho va ser per tenir el meu pare emprenyat tota la vida i per aguantar la filla que li va tocar.

P. Est¨¤ fent una defensa de la resignaci¨®?

R. No em puc inventar la meva mare. Potser si hagu¨¦s tingut una mare com jo, ens haur¨ªem matat.

P. Ha mantingut els amics?

R. El m¨¦s amic ¨¦s Francesc Polop, que porta el meu arxiu fotogr¨¤fic. El vaig con¨¨ixer fa 30 anys, quan era secretari del Terenci. ?s la meva fam¨ªlia. Per¨° no soc de plorar sobre l'espatlla de ning¨². Ho faig sola i tancada.

Si la Creu de Sant Jordi me l'hagu¨¦s donat Jordi Pujol, l'hauria rebutjat, per¨° com que me la va donar el meu estimat Pasqual¡­ Va ser tot un honor

P. Se'n va anar a viure a Begur per ser a prop de Carmen Amaya?

R. No. Quan va acabar Los Tarantos ens hi vam quedar. Dorm¨ªem a la platja o, si ten¨ªem diners, en una pensi¨®¡­ I la Carmen ens donava de menjar. He conegut dues persones extraordin¨¤ries: ella i Orson Welles.

P. A Welles no el va con¨¨ixer! Va estar amb ell 15 minuts.

R. Prou per caure de genolls. La gent extraordin¨¤ria emana for?a. A la Carmen jo li anava a comprar el tabac. I ella es deixava fer fotos. Em deia torera. Despr¨¦s va morir el pare i amb la leg¨ªtima em vaig comprar una caseta on ella vivia perqu¨¨ la meva mare an¨¦s a la platja perqu¨¨ la seva casa se la va quedar la querida del meu avi. A la meva fam¨ªlia hi ha hagut moltes querides. La meva caseta era una ru?na. Vaig fer un lavabo com vaig poder. I la meva mare, quan va entrar, va dir: ¡°Qu¨¨ ¨¦s aix¨°?!¡±. Despr¨¦s es va adonar que era la possibilitat de passar-se tres mesos al costat del mar. Es posava una bateta, feia mitja i a la tarda sort¨ªem de passeig a robar geranis. Tenia el jard¨ª florit pels seus robatoris.

P. Beatriz de Moura la va fer editora de la col¡¤lecci¨® negra de Tusquets.

R. Ja no existeixen editors com ella o Herralde.

P. Potser s¨ª que existeixen i no els coneix?

R. Si tinguessin aquesta categoria, els coneixeria [riu]. No estic al m¨®n. Estic a la meva. Fent el rid¨ªcul sense que m'importi una merda.

P. El 2014 va rebutjar el Premi Nacional de Fotografia.

R. Vaig detestar la pol¨ªtica educativa de Wert i no podia fer una altra cosa.

P. Per¨° no va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

R. ?s clar. Perqu¨¨ me la va donar Pasqual Maragall. Si me l'hagu¨¦s donat Jordi Pujol, l'hauria rebutjat, per¨° com que me la va donar el meu estimat Pasqual¡­ Va ser tot un honor.